“Caldria fer una molt bona pedagogia del que significa saber competir”

0
1336

El castelloní Guillem Turró ha publicat recentment el llibre ‘Ética del deporte’, una obra que planteja de quina manera l’esport incideix en en les nostres vides. 


 

Guillem TurrĂł
Guillem TurrĂł

Ètica i esport són menys compatibles que anys enrere?

L’esport tĂ© moltes dimensions i vessants. D’entrada caldria definir quĂš entenem per esport, amb una definiciĂł que englobĂ©s les accions o praxis considerades com a esportives, una definiciĂł Ă mplia i general perĂČ amb un punt d’indeterminaciĂł. Dins d’aquesta caixa anomenada esport trobarĂ­em coses molt diferents: des de l’esport recreatiu, fins l’escolar i el federat, que inclou l’esport d’elit i d’espectacle. És a dir, hi ha subsistemes diferents que cohexisteixen i conviuen entre ells i on s’observa una influĂšncia molt forta de l’esport espectacle cap a l’esport escolar i el recreatiu.

Aquí trobem la part més amoral?
Dedico un capĂ­tol a una qĂŒestiĂł que anomeno “Les misĂšries de l’esport”, desprĂ©s d’haver deixat clar que es tracta d’una realitat moralment ambivalent: pot servir per coses meravelloses, perĂČ tambĂ© per coses horribles. El que faig Ă©s desglossar vuit misĂšries diferents, com ara la mercantilitzaciĂł de l’esport, la instrumentalitzaciĂł polĂ­tica, el sexisme, l’homofĂČbia, el racisme o l’alienaciĂł esportiva, que Ă©s utilitzar l’esport com l’opi del poble des dels poders fĂ ctics. Tota aquesta part fosca l’hem de tenir molt present per intentar que l’esport ens serveixi per assolir els nostres objectius Ăštics i formatius.

Aquesta part fosca és també la més oculta?
DepĂšn. Hi ha casos com el dopatge, que fins i tot s’estĂ  estenent dins el mĂłn recreatiu, amb atletes anĂČnims que mai arribaran a alts nivells competitius, que sĂ­ que sĂłn ocults. PerĂČ no sempre Ă©s aixĂ­. TambĂ© hi ha exemples mĂ©s visibles, com ara els comportaments egoistes al camp de jugadors com Cristiano Ronaldo, unes actituds que a dia d’avui sĂłn molt mĂ©s ostensibles que fa uns anys, quan les cĂ meres no podien recollir tants de gestos.

“L’esport ens converteix en millors persones”. És així?
L’esport pedagĂČgicament ben orientat ens pot servir per ser millors persones, molts esportistes d’elit ens ho podrien dir. Ara bĂ©, tot aixĂČ Ă©s molt relatiu, l’esport tambĂ© pot ser infernal, un element que generi estrĂ©s o ansietat.

La competitivitat és un dels factors que més ha canviat?
La competitivitat Ă©s desitjable, un valor fonamental per a l’esport, sempre que la relacionem amb el joc net. És a dir, un esportista ha de ser competitiu, si no Ă©s aixĂ­ Ă©s un mal esportista, perĂČ cal anar en compte: aquesta competitivitat ha d’estar ben gestionada i controlada per una sĂšrie de valors com el respecte a l’altre, per les lleis escrites de l’esport, com les regles i normes, i tambĂ© per les no escrites, que es produeixen per exemple quan un rival estĂ  lesionat i un jugador de l’equip contrari tira la pilota a fora.

Cal reforçar aquesta pedagogia competitiva?
Caldria fer una molt bona pedagogia del que significa saber competir. En molts camps i pistes de casa nostra segurament trobarĂ­em molts entrenadors de nois i noies que no apliquen aquesta pedagogia i no transmeten bones lliçons. Als petits se’ls ha d’explicar bĂ© que l’esport ha d’estar regit per l’esperit competitiu.

El més important continua essent participar?
Aquesta frase la va popularitzar Pierre de Coubertin, el creador dels Jocs OlĂ­mpics Moderns, i el que vol dir Ă©s que arribar al podi estĂ  a l’abast de molt pocs. Obsessionar-nos nomĂ©s amb la victĂČria Ă©s un error, el que cal fer Ă©s lluitar al mĂ xim sabent, sempre, que el mĂ©s important Ă©s haver tingut l’oportunitat de lluitar. És a dir, aquesta frase significa saber guanyar i saber perdre, sobretot aixĂČ Ășltim, assumint que el millor Ăšxit Ă©s el que s’aconsegueix lluitant contra les prĂČpies debilitats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li