‘Cadiretes’

0
751

El Museu de l’Empordà acull actualment l’exposició «Cadiretes», que es podrà veure fins al 13 de gener del 2019. És un projecte artístic d’Enric Bardera i Mònica Campdepadrós que, segons ells mateixos, té la voluntat d’acostar l’art contemporani a la ciutadania, de reflexionar sobre els usos de l’espai públic i de recuperar la memòria ciutadana. La mostra té com a centres d’atenció la Rambla de Figueres, les cadires que s’hi van instal·lar i, sobretot, la figura del cobrador de lloguer d’aquestes cadires, en Cadiretes.

Des de la seva construcció, el 1844, la Rambla de Figueres ha estat el gran saló ciutadà. I per això el poeta Josep M. de Sagarra la definí com «una gran cullerada de felicitat i de coses fresques i picantetes». Ramblejar (és a dir, caminar amunt i avall d’aquest passeig) va ser una de les activitats principals dels figuerencs i les figuerenques de tota classe i condició fins ben entrats els anys noranta del segle XX.

Ja el 1896 s’hi van instal·lar unes cadires gratuïtes per seure-hi, per estar en companyia i per veure passar la gent. Però a finals dels anys quaranta del segle passat van ser de pagament fins a l’extinció del negoci, quaranta anys després. L’explotació del servei va requerir la creació de la figura del cobrador del lloguer de les cadires, a qui la gent va batejar com en Cadiretes. Foren diferents les persones que exerciren aquesta funció, però aquesta figura passà a fer part de la galeria de personatges típics i entranyables de la ciutat. Va passar a fer part de la memòria col·lectiva ciutadana i del que en podríem dir la història sentimental de Figueres; aquella història que no se centra en les grans figures, sinó en les personalitats que no apareixen en les cròniques oficials, però que van deixar una empremta duradora en les generacions que els conegueren.

L’exposició va més enllà de tota evocació nostàlgica per centrar-se en una visió contemporània sobre el personatge (en Cadiretes) i l’objecte (les cadires) que han centrat l’atenció dels creadors. S’hi mostren, entre altres elements i recursos, les creacions volumètriques de fusta fetes ad hoc per Mònica Campdepadrós i l’obra gràfica sobre paper d’Enric Bardera; així com les peces que van realitzar en directe a la mateixa Rambla, el 21 d’octubre, vuit artistes plàstics (Jordi Armengol, Guillermo Basagoiti, Quim Domene, Xavier Escribà, Elena Font-Rodà, Roser Oduber, Esther Pi i Lola Ventós).

El resultat plàstic és de primera i també és extraordinària l’originalitat i el criteri interdisciplinari amb el qual s’ha plantejat l’exposició, que va ser un projecte artístic premiat amb una Beca Agita a la creació contemporània l’any 2016. No us la perdeu: N’hi ha per llogar-hi cadires!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li