‘CadaquĂ©s, univers d’artistes’

0
990

Mariona Seguranyes presenta el llibre-catĂ leg amb documentaciĂł de les prop de 300 obres del museu


 

El dia que es va inaugurar el Museu de Cadaqués, el 17 de desembre del 1983, el pintor i crític d’art Joan-Josep Tharrats va dir: «Cadaqués és sens dubte la capital del món en qüestió d’art. Encara que tota la resta hagués desaparegut, es podria reconstruir la història de l’art contemporani només amb la història dels artistes que han passat pel poble». L’autor de Cent anys de pintura a Cadaqués coneixia bé aquesta història i ara l’ha certificat la historiadora de l’art figuerenca Mariona Seguranyes, que dissabte passat va presentar Cadaqués univers d’artistes, una documentada guia d’aquest fons municipal.

L’acte es va celebrar a la sala Meifrèn, a la Societat l’Amistat, on hi ha penjats sis dibuixos al carbó, de mida gran, que l’artista que dona nom a la sala, Eliseu Meifrèn, va llegar a l’entitat l’any 1912, arran d’una estada al poble per poder pintar. Acompanyant Seguranyes hi havia la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Cadaqués, Marga Figueras, un puntal determinant en aquest procés de catalogació de les prop de 300 obres que els artistes han llegat al poble durant dècades.

L’autora del volum va reconèixer que «es tracta de la culminació de tot un projecte d’investigació que es va materialitzar primer amb l’exposició “Cadaqués, univers d’artistes. De Meifrèn a Dalí”, que es pot visitar fins al 28 d’octubre, i que ara tindrà el seu suport permanent en aquest llibre-catàleg. De fet, la donació de Meifrèn va inspirar l’Amistat a iniciar una recollida d’obres de diversos artistes per crear un museu. No era gens estrany perquè el poble ha estat durant més d’un segle un punt d’unió d’artistes arribats d’arreu del món».

Per justificar la seva afirmació -i la de Tharrats 35 anys enrere- Seguranyes va recordar que «a finals del segle XIX els principals pintors del país són a Cadaqués. El paisatge del cap de Creus és un atractiu per als barcelonins i per això s’hi traslladen a fer-hi estades. Un punt d’inflexió de tot plegat va ser, ja a començaments del segle XX, la nissaga del Pitxot -que van portar Pablo Picasso i molts altres artistes- fins al Salvador Dalí d’abans de la Guerra Civil, que també convida nombrosos intel·lectuals de l’època».

La historiadora de l’art va explicar que a partir dels anys seixanta del segle passat «una segona generació d’artistes ja reclamen un lloc per exposar. Joan-Josep Tharrats és el personatge que recupera la idea del museu i comença a mantenir reunions amb la junta del Casino per tal d’activar el projecte. El 1971 hi ha una declaració d’un grup d’artistes en aquest sentit i el 31 d’agost del 1979 el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, acompanyat de Salvador Dalí, inauguren una primera mostra pública del fons». L’arquitecte Lafranco Bombelli també va ser un altre puntal important en aquest nou procés de recaptació d’obres.

DES de LA INAUGURACIÓ FINS ARA. Per fer-ho una realitat cal esperar fins al 17 de desembre del 1983, quan s’inaugura l’edifici que ja porta el nom de Museu de Cadaqués. Es tracta de la Sala d’en Berto, un espai cedit a la parròquia per a activitats culturals i beneficència. Després de la restauració de l’immoble, la vila ja disposa d’un equipament prou digne que des d’aleshores, amb algunes intermitències, ha anat acollint exposicions d’art, moltes de monogràfiques i de caràcter temporal. Des del 23 de juny i fins al 28 d’octubre acull la mostra de bona part d’aquest fons amb la perspectiva, no gaire llunyana, de poder-ho exhibir de manera permanent.

El llibre, de més de 300 pàgines, inclou uns textos de presentació d’Huc Malla, Josep Playà, Ricard Mas i la mateixa Mariona Seguranyes. Gairebé 200 pàgines estan dedicades al catàleg d’obres del museu, que inclou una imatge, una fitxa i, en molts casos, una explicació complementària. També hi figuren uns escrits, a manera de testimoni personal, de Pere Maset, primer director del museu, i de Pere Vehí, comissari de diverses exposicions.

En l’acte de presentació, la regidora de Cultura, Marga Figueras, va agrair «la tasca de documentació realitzada per Mariona Seguranyes. Aquest llibre-catàleg és un homenatge a tota aquella gent del poble que va ser pionera en la gestació del museu i als artistes que van fer donació de les seves obres per fer-ho possible. Estem posant en valor la col·lecció i el nostre objectiu no només és mantenir-la i conservar-la, sinó que també la volem ampliar». Entre els assistents a l’acte hi havia, precisament, els exalcaldes Àngel Baró i Miquel Figueras, principals impulsors del projecte als anys vuitanta del segle passat.

La consellera de Cultura, Laura Borràs, va cloure l’acte remarcant «la importància de la cultura per tal de reflectir la vitalitat del país. Ja sabem que per molta gent la cultura és supèrflua i una activitat en la qual no caldria invertir gaire, però penso que la necessites de forma vital. Els artistes, en aquest cas pintors, escultors i fotògrafs, han sabut captar la bellesa que ens envolta i ara la retornen a la societat amb les seves obres. En aquest sentit, Cadaqués és un exemple clar i que, a més, determina l’equilibri perfecte entre l’universal i el que és local».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li