Buffet lliure

0
641

A voltes quan em poso al davant de la pantalla i em pregunto què cal escriure, m’adono que la rutina, la pesadesa de les bestieses que es diuen públicament –però que ningú en fa esment–, de vegades no fa pas senzill emmarcar un tema. Però manoi! Aquesta volta, el “menú informatiu” no consta pas d’uns entrants: més o menys locals; uns dos o tres primers plats: més o menys nacionals o estatals. I pel que fa al plat “que atipa”: Trump, amb el seu plat armamentístic antiecològic i bel·licista, sembla només apte per a gent que poden menjar cervell. I de xai. Que menjant-ne, és només l’única ocasió que poden tenir-ne. Però tot aixó seria un menú normal. Aquesta setmana, i per celebrar-ho, això sembla un pantagruèlic Buffet lliure. En els primers plats, (estatals i nacionals), sopes i amanides per tots els gustos. Un ampli ventall de corruptes en la seva salsa, corruptors d’acompanyament amb beneficiaris directes o indirectes. Les trames empresarials, amb la fiscalia, el nomenament de jutges i perqué no falti res, tres ex-presidents autonòmics “pata negra” (Catalunya,Madrid i Múrcia) tots acompanyats de manipulació en els mitjans.

Els “segons plats”, corresponents a la cuina internacional, tampoc es queden curts. La convocatòria d’eleccions a Anglatera per aprofundir en el Brèxit. La presència de Marine Le Pen en la segona volta a França no són pas qualsevol cosa. Però ja els diré la veritat. Amb la quantitat que hi ha de “primers”, em sembla millor no afegir-hi mes coses. Especialment, perquè la resposta pròpia de qualsevol organisme sa quan es troba amb coses massa difícils de digerir està essent titllada –a tort i a dret– de forassenyada. Ara resulta que la iniciativa de Podemos de presentar una moció de censura al govern de M. Rajoy és irresponsable. No em sorprendria del PP o de Ciudadanos, que és la marca blanca de la dreta espanyola i espanyolista. Allò que ja no sorprèn, però que continua fent mal, és escoltar-ho de representants “socialistes”.

A la televisió estatal en vaig poder escoltar un que fou presentat com responsable de la campanya de Susana Díaz. La seva reacció envers la moció de censura em va recordar una frase coneguda a casa nostra: “un mal estil de fer política.” Sort que, per acabar de definir els seus convenciments democràtics, va aclarir que : “el lideratge no ès fer allò que la gent vol. És convence’ls quan no es fa allò que volen.” Pel que sembla, d’aquesta “teca”, n’hi ha de sobres.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz