
La manifestaciĂł de dijous passat a Brussel·les, en favor de la llibertat dels presos polĂtics i en suport al president Carles Puigdemont i la resta de consellers exiliats, va ser tot un èxit. La xifra real de participaciĂł -que la policia de la ciutat va situar en 45.000 persones i la policia federal en 60.000- va superar totes les previsions. La capital europea mai no havia acollit una mobilitzaciĂł tan massiva, festiva i cĂvica.
Fou una demostraciĂł de força del moviment independentista. El ressò que tinguĂ© a Bèlgica fou immens i es va estendre arreu de la UniĂł Europea i mĂ©s enllĂ (fins i tot a la mateixa Catalunya, malgrat que Madrid fĂ©u mans i mĂ nigues per impedir-ho). La premsa belga li va dedicar portades i dobles pĂ gines amb imatges impressionants. I la prestigiosa cadena televisiva Euronews, per posar nomĂ©s un exemple, la destacĂ com una de les principals notĂcies de la jornada i fĂ©u un ampli reportatge sobre l’esdeveniment.
AixĂ, s’evidenciĂ que la independència de Catalunya no era una qĂĽestiĂł interna de l’Estat espanyol, sinĂł un plet que afectava Europa en el seu conjunt. I servĂ tambĂ© per deixar ben clar que el legĂtim govern catalĂ (amb els seus principals membres a l’exili i a la presĂł) tĂ© el suport decidit d’una gran part del poble catalĂ , que no va dubtar a desplaçar-se a Brussel·les, situada a mĂ©s de mil quilòmetres del seu lloc d’origen, per fer sentir la seva veu.
Per als qui participĂ rem en l’acte i visquĂ©rem aquelles hores tan intenses a la capital europea, l’esdeveniment fou una font de satisfaccions. Una de molt important fou la reacciĂł de la ciutadania autòctona, que no podia ser millor. Les mostres de suport de ciutadans anònims es repetien constantment. AquĂ, una paraula d’à nim que et deia un passavolant: courage (coratge). AllĂ , un home que regalava unes galetes a uns nens que duia una mare que participava en la manifestaciĂł… Una onada de simpatia general es va estendre per tota la ciutat.
I l’altra gran satisfacciĂł personal fou que durant uns dies (encara que per a alguns nomĂ©s un, de dia) els catalans desplaçats vam poder viure fora de la llosa del 155 i vam gaudir plenament, sense constrenyiments, de la realitat de la RepĂşblica catalana, que prenguĂ© una esplendorosa concreciĂł en aquella manifestaciĂł massiva. Vam poder tornar a tastar la llibertat plena que cada dia que passa minva acceleradament en el nostre mateix paĂs. I ja se sap que qui tasta la llibertat tĂ© mĂ©s forces per viure -com deia Raimon en la seva bona època- i que naturalment tambĂ© tĂ© mĂ©s forces per lluitar. La injecciĂł d’à nim que va comportar ja s’ha deixat sentir en la mateixa campanya electoral. Esperem que tingui tambĂ© una repercussiĂł esclatant en els resultats del 21-D.
Leave a Reply