Brau recupera la novel·la ‘El carrer’, de Lluís Romero, inspirada en Cadaqués

0
734

El llibre es presenta a la Societat l’Amistat el 16 d’abril. L’autor va passar llargues temporades a la vila empordanesa


 

La col·lecció Les closes, de Brau Edicions, recupera clàssics, d’aquells que tan poc s’han reivindicat. L’editorial acaba de reeditar la novel·la El carrer, de Lluís Romero (Barcelona 1916-2009). Més conegut com a Luis Romero –només signava com a Lluís quan publicava en català–, va irrompre en el panorama de la narrativa de postguerra en castellà amb La noria, Premi Nadal 1951. De basta trajectòria, va guanyar el Premi Planeta 1963, amb El cacique, i el Premi Ramon Llull 1991, amb Castell de cartes.

VINCULAT AMB L’EMPORDÀ. Des de principis dels anys cinquanta, Romero va passar llargues temporades a Cadaqués. Segons explica Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de literatura i autor del pròleg del llibre: «Va arribar al Cadaqués dels cinquanta, que era un lloc bastant miserable, que havia patit molt durant la Guerra Civil. S’havien destruït moltes barques, les gelades s’havien endut les oliveres i, abans, la fil·loxera, les vinyes».

UNA NOVEL·LA ‘CREPUSCULAR’. Soldevilla titlla la novel·la, publicada el 1959, de crepuscular: «És un soliloqui, una mena de monòleg, d’un personatge ja vell, que recorda la seva vida i veu com la vida, tal com ell l’entenia, s’està descomposant». El poble d’El carrer no té nom però, tal com escriu Soldevilla al pròleg, «inevitablement pensem en Cadaqués, per les llargues i intenses estades que hi va fer l’autor […]. Els lectors sabem que ens troben en una vella vila marinera, força aïllada, on bufa la tramuntana entre les cases més o menys blanques i on es viu del contraban». Aquestes «pinzellades descriptives», com argumenta el catedràtic, volen convertir el poble en una projecció de la identitat del protagonista: «Ell també és un vell aïllat, sense la companyia de cap de les persones que el van estimar o que ell va estimar». El personatge de la novel·la també parla sobre com el poble es comença a transformar per un incipient turisme que, pocs anys després, canviaria el paisatge de manera irreversible.

ESCRITA EN CATALÀ. Romero va escriure majoritàriament en castellà, la seva llengua materna, tot i que també en català. A part d’El carrer, dues novel·les més: La finestra (1956) i Castell de cartes (1991). Amb l’ús del català, i a diferència de la seva literatura en castellà de caire més documental, «Romero va voler donar sortida a una veu diferenciada, una veu que mirava més cap a dins que cap enfora, una veu que es capbussava en emocions i records dels personatges i aprofundia en les seves complexes identitats», defensa Soldevilla, que atribueix el canvi d’idioma a «una veritable necessitat expressiva», ja que «darrere l’opció d’escriure en català sembla evident que no hi havia interès comercial […] ni tampoc polític; l’autor no buscava congraciar-se amb els sectors resistencials de la cultura catalana». I és que la seva aposta no va ser ben rebuda en determinats ambients de la literatura catalana, perquè Romero es va alinear amb la dictadura franquista. I, tanmateix, escriure en català, en aquell moment, només li podia portar problemes amb el règim. Per tot això, Soldevilla defineix Romero com a «inclassificable»: «Però també, quan ets inclassificable, quedes desclassificat, tendeixes a ser més oblidat».

PRESENTACIÓ. El dimarts 16 d’abril (19 h) es presentarà El carrer a la Societat l’Amistat de Cadaqués amb Carlos Cusí, president de l’Institut d’Estudis Cadaquesencs, el catedràtic Joan Manuel Soldevilla i Javier Romero, fill de l’escriptor i autor de l’epíleg del llibre.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li