Bones notícies vs. falses notícies

0
576

En aquests dos mesos del 2019 segueixen les mateixes inèrcies dels darrers anys. Les xarxes socials i els mass media informen sovint de notícies falses en un cas i de negatives, tràgiques, en l’altre. Dissortadament, sembla que hom gaudeixi anunciant falses notícies, sense cap fonament ver, real. Poso només, per exemple, un cas recent i concret, deixant de banda tot el relat manipulat, esbiaixat, que es fa del procés. Pels vols de Nadal va córrer la notícia, via xarxes socials, procedent de les terres tarragonines que un capellà del bisbat de Tortosa havia estat abatut amb un tret al cap a ple dia, quan en realitat morí de mort sobtada natural. Siguem curosos com a emissors i previnguts com a receptors. Sembla que hom xali donant informacions sense cap mena de base. Estiguem sempre amatents.

Per altra banda, ens hauríem d’anar acostumant a pregonar i sentir bones notícies que contrarestin les de caràcter negatiu, malauradament massa abundoses per se (guerres, violacions, accidents, desnonaments, agressions verbals i físiques, vulneració de drets, abusos sexuals). Cal potenciar les dades agradoses, fruit d’actituds altruistes, humanitàries de persones que actuen des d’una perspectiva humanitària, humanitzadora. Sempre aquelles apareixen en lletra petita en els mass media.

Heus aquí un reguitzell de bones notícies que s’haurien de pregonar molt més, en aquest cas relacionades amb la cultura, la societat. L’economia i, fins i tot, amb la demografia i la política. Vaig quedar sorprès en saber que la biblioteca Carles Rahola de Girona té una mitjana de 1.400 usuaris cada dia; que Jaume Balmes fou l’escriptor més llegit en el segle XIX, segons diu un assaig recent; que Catalunya és la 1a en el rànquing de donació d’òrgans; que Barcelona és el primer port turístic d’Europa i de la Mediterrània i durant el 2018 sumà nous rècords històrics; que Girona ciutat arriba a 100.000 habitants, la qual cosa li suposa tenir 2 regidors més.

Cal també commemorar i celebrar degudament els 50 anys de la II UAB (la I fou la de la República amb un professorat de gran talla humana i intel·lectual); els 100 anys del naixement de Joan Brossa. I no oblidem encara del 2018: els 200 anys del naixement de Manuel Milà i Fontanals; o els 125 anys de J. V. Foix; els 100 anys de les quatre primeres biblioteques públiques, anomenades prínceps, creades per la Mancomunitat; Sallent (Barcelona); Borges Blanques (Lleida), Valls (Tarragona) i Olot (Girona).

I per centrar-nos en terres més properes, he de confessar humilment la meva ignorància en no saber fins ara que Vilabertran acollí les noces (el 25-X-1295) de Blanca d’Anjou amb Jaume II o que la fundació de la U. E. Figueres fou fa cent anys. Més conegut és que a l’església de St. Pere de Figueres es casà Felip V amb M. Lluïsa de Savoia (2-XI-1701) i que l‘institut Ramon Muntaner és el primer de tot l’Estat espanyol; i invocant cultura i talent, a les terres gironines ha nascut una prestigiosa plèiade poligeneracional d’historiadors, entre altres: Agustí Alcoberro, Eduard i Jordi Canal, Josep M. Canals, Francesc Canet, Eudald Carbonell, Àngela Castaño, Josep Clara, germanes Joaquima i Maria Comas, Albert, Glòria i Helena Compte, Pere Gifre, Àngels Masià, Joaquim i Jordi Nadal, Lluís Pericot, Lluís M. de Puig, Anna Pujol, Joan Reglà, Albert i Enric Riera, Eduard Sierra, Santiago i Jaume Sobrequés, i Jaume Vicens Vives.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz