Bones notícies vs. falses notícies (IV)

0
861

Acabava el darrer article citant Joan Brossa, però abans resumia les aportacions de Catalunya a la història cultural d’Espanya, no sempre conegudes, reconegudes o suficientment pregonades: Humanisme, Renaixement, Romanticisme, Modernisme i Avantguardes deuen molt al paper de Catalunya en la introducció d’idees esteticoliteràries, i no cal dir res del seu esperit democràtic, europeista, republicà, fonamentat en la voluntat de ser, el seny, la mesura, la continuïtat, l’educació, la cultura…

Bé, la Generalitat de Catalunya, com fa cada any, ha assenyalat com a personatges i fets per commemorar l’any 2019, entre altres, els següents: els cent anys del naixement del científic Ramon Margalef (Bcn, 1919-2004), del poeta Joan Brossa (Bcn, 1919-1996) i de l’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer 1919 – Bcn, 2012); i els 150 de Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966). 100 anys de la mort de l’escriptora Dolors Monserdà (Bcn, 1845-1919), de l’escultor realista Venanci Vallmitjana (Bcn, 1830-1919); i els 200 del traspàs de N. Monturiol (Figueres 1819 – St. Martí de Provençals, 1885); i els 50 d’Alexandre Galí (Camprodon, 1886 – Bcn, 1969), de l’actriu M. Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969) i de Simona Gay (Illa, 1898-1969) i els 100 de la creació d’entitats com Grup Esportiu i Excursionista de Girona (GEiEG) i els 50 de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

Tot enllaçant amb l’article anterior, em plau reconèixer que J. Brossa és un els màxims representants de la poesia visual i concreta, potser un dels darreres manifestacions de les avantguardes. El meu modest homenatge com a admirador de la seva poesia i com a professor de literatura serà reproduir el Poema de l’alliberament, poc conegut, inclòs en un catàleg d’una exposició de «Poesia concreta» (Lleida, gener del 1971).

De totes les efemèrides, potser per proximitat geogràfica n’emfatitzo, a més del poeta Joan Brossa, quatre figures: 1. El pedagog A. Galí, un dels personatges clau en la història de la pedagogia catalana, al costat, entre altres, dels gironins Baldiri Reixach (Bell-lloc d’Aro, Baix Empordà, 1701 – Ollers, Pla de l’Estany, 1781), Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 – Bcn, 2010), Josep Pallach (Figueres, 1920 – Hospitalet de Ll., 1977), Celestina Vigneaux (Girona, 1878 – Bcn, 1964). 2. N. Monturiol, conegut arreu per ser l’inventor del submarí i del qual ja se n’ha parlat molt, però no es tan sabut que fos contertulià del pare de D. Monserdà. 3. S. Gay, l’escriptora i pintora francesa, primera dona de la Catalunya del Nord que empra la llengua catalana per a la creació literària al segle XX. 4. Caterina Albert, molt reconeguda enguany, de la qual em plau donar una primícia: la tesi doctoral (UPF, 2019) de la jove Eva Garcia-Pinos estudia les traduccions de Solitud al castellà feta pel polifacètic F. X. Garriga (Cadaqués, 1864 – Bcn, 1941) i a l’alemany. I dues institucions emblemàtiques, molt arrelades a casa nostra: El GEiEG i la UCE, amb seu a Prada i constituïda quasi coincidint amb la creació de la UAB. La 1a, lligada a les terres gironines, i la 2a, d’expansió academicocultural internacional i molt atenta sempre a temes d’actualitat. Enhorabona, Catalunya!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li