Bones notícies vs. falses notícies

0
806

Deixo de banda les fake news i les negatives, prou airejades dissortadament. Per un sol cop, recullo un bonic fet esportiu. Crec que val la pena recordar les gestes del Girona C. F. com a equip de Primera Divisió des del setembre del 2017: guanyà el Reial Madrid a casa i a fora (també ho feu amb altres equips madrilenys); empatà amb el Barça al Camp Nou, eliminà a l’Atlètic de Madrid en la Copa i guanyà al camp de l’Espanyol. Que consti en la història de l’esport gironí.

I de nou aporto noves en positiu des del vessant humà i cultural. Poc es pregona la personalitat cultural del manresà Guillem Díaz-Plaja (1909-1984) catedràtic, acadèmic, assagista, conferenciant, erudit que estudià el Batxillerat a Girona on un gran professor de l’institut Vell –Rafael Ballester– li despertà la vocació docent. A més, vinculat a Cadaqués on passava estius i amb docents empordanesos, ja que a la càtedra de Lengua i Literatura Españolas de l’Institut J. Balmes de Barcelona li precediren els professors Josep Coll i Vehí de Torrent d’Empordà i Francesc X. Garriga de Cadaqués i li succeïren dos catedràtics figuerencs, Rosa Navarro i qui signa.

I d’un fet esportiu històric i de mostrar dades poc conegudes –vinculades a Girona i a terres empordaneses–, de G. Díaz-Plaja, en homenatge a la plèiade d’historiadors de terres gironines, consignada en l’article anterior, recordo ara diverses realitats historicoculturals que posen Catalunya al capdavant de la història de les idees, siguin humanístiques o artístiques, sense oblidar, d’entrada, que el primer parlament europeu fou el de Catalunya segons declarava i defensava Pau Casals en un famós discurs a les Nacions Unides. «Soc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic abans que Anglaterra. I va ser al meu país on hi va haver les primeres nacions unides».

Aquestes realitats s’han d’emmarcar en diferents períodes històrics, que hom podria reduir a l’època medieval que transita fins a l’Humanisme dels segles XIV-XV i primer Renaixement amb protagonisme català; el segle XIX quasi en forma de capicua: primer el Romanticisme a inicis de segle i després amb el Modernisme de les darreries de centúria, sense deixar d’esmentar l’aportació del Noucentisme català i de les avantguardes estètiques.

Anem a pams. Reculem a l’edat mitjana. El misticisme català és anterior al castellà; només cal pensar en la cronologia biogràfica de R. Llull i en la de Sta. Teresa o St. Joan de la Creu. Ho diu categòricament l’historiador P. Miquel Batllori: «És Llull l’escriptor català que per primera vegada expressa les idees més elevades en una llengua romànica». El mateix savi afirma que el barceloní Bernat Metge fou el primer filòsof pròpiament humanista de tot Catalunya i, fins i tot, de tota la península Ibèrica», reflexió compartida per un altre gran expert de la cultura medieval, el professor Dr. Martí de Riquer: «Catalunya fou el segon país on florí l’humanisme. De fet, l’humanisme català ja existia l’any 1396… En el segle XIV només hi hagué humanisme a Itàlia i a Catalunya. A França i a Espanya entra mig segle més tard».

Seguim pel Renaixement. Cal recordar que el barceloní Joan Boscà introdueix el petrarquisme per poc després donar-li el toc definitiu el toledà Garcilaso de la Vega. Nova evidència: el paper transcendental d’un català en relació amb les lletres hispàniques. I al segle XIX… (proper article).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li