Bon dia, Catalunya

0
801

Himne a la pau
A Alemanya Ă©s primavera, / Puigdemont alliberat. / La Soraya, ploranera. / El Rajoy, molt emprenyat.
Catalunya alliberada. / Quan tindrem nou president / farem una costellada / amb garnatxa i aiguardent.
El cent cinquanta-cinc arrasa / i ens fa baixar el cap endins. / Sant Jordi amb la seva espasa / l’aixafarà amb mil bocins.
Cap català a l’exili, / cap català a la presó, / magistrats, fiscals i jutges / ens demanaran perdó.
Catalunya sobirana, / del CanigĂł a Montserrat. / Ballarem una sardana. / Pau, amor i llibertat.

Bon cop de pal
Catalunya Ă©s un paĂ­s pacĂ­fic. Els catalans som gent de pau. Quan defensem els nostres drets polĂ­tics, o la llibertat pels nos-tres governants, injustament empresonats, a les mans no portem cap arma. Exhibim una bandera triomfant i un cartell demanant justĂ­cia.

El poble, al final d’una manifestació pacífica, canta Els segadors. La tornada d’aquest himne diu: «Bon cop de falç, defensors de la terra, bon cop de falç». Mariano Rajoy, inspirat en una Constitució obsoleta, ha escrit una nova tornada del nostre himne: Bon cop de pal als defensors de la terra. Bon cop de pal.

Per què persegueixen Carles Puigdemont?
Perquè anhela una Catalunya lliure, perquè no vol que Catalunya estigui subjecte al govern de Madrid, perquè desitja retornar pacíficament a la Catalunya històrica, perquè aspira que Catalunya legisli les pròpies lleis, i administri la seva hisenda i justícia.

A Espanya es penalitza més durament el català que es declara favorable a una Catalunya independent, que el malfactor que comet un robatori o un crim. Un esplet de catalans pacífics que anhelen una Catalunya lliure, estan empresonats i altres exiliats, per evitar la presó.

Amb tot respecte, demanem a les autoritats judicials espanyoles que anul·lin les sentències contra els pacífics catalans acusats d’uns delictes inexistents, retinguts en presó o a l’exili. Demanem a les autoritats de Madrid i als jutges que no posin obstacles per designar el president de la Generalitat. La veu dels diputats del Parlament és la veu del poble català. A Espanya ens governa un govern democràtic o un govern despòtic?

La península Ibèrica
La península Ibèrica està situada al sud d’Europa i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar. La formen tres nacions-estats (Portugal, Espanya i Andorra), una nació que no és un estat (Catalunya) i un protectorat que no és d’Espanya (Gibraltar).

Catalunya, que havia estat una naciĂł-estat, va perdre aquesta caracterĂ­stica el 1714. QuedĂ  absorbida per Espanya.

Catalunya resignada a ser una regió absorbida ha col·laborat durant molts anys amb Espanya. Mai, però, no ha perdut la il·lusió de tornar a ser una nació plena.

Creiem que ha arribat el moment del dret a decidir. Aconseguírem una autonomia, i avui demanem ser una nació pròpia i agermanada. L’absolutisme espanyol castiga sobre nostre una Constitució que avui el poble català rebutja. Ha dissolt el Parlament català i ens ha bufetejat amb 155 fuetades. Que Sant Jordi ens guardi de caure a les urpes dels dracs del segle XXI.

El Sant Jordi de Figueres
Sant Jordi, patró de Catalunya, mereix un excels monument. Un intrèpid cavaller, forjat d’una armadura invencible, cavalcant un coratjós cavall blanc, i portant una llança per decapitar els dracs que ataquen Catalunya.

Figueres no ha estat afortunada, artísticament. El monument a Sant Jordi aixecat en una plaça ens presenta un personatge entortolligat, un Sant Jordi vençut, derrotat i desconegut.

Expliquen que una personalitat de la Real Acadèmia Espanyola estiuejà a la Costa Brava. Visità Figueres i quedà admirat en contemplar aquell monument. Va dir: «Felicito al Ayuntamiento de Figueres por haber levantado un monumento al insigne símbolo de la literatura española: Don Quijote de la Mancha». Sobren comentaris.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li