Bolonya, un contra-llibre

0
841

El dia vint-i-tres, diada de Sant Jordi, l’assemblea de professors i PAS de les universitats catalanes distribueix un llibre, La cara fosca del Pla Bolonya, i difícilment serà notícia. Malgrat els esdeveniments que el curs passat i aquest s’han anat succeint a les universitats de tot l’Estat, amb prou feines si l’opinió pública ha aconseguit treure clarícia de què sigui això de Bolonya. A vegades, es podria arribar a sospitar que hi ha una mena de pacte entre l’Administració i els mitjans: ni l’una ni els altres han mostrat el més mínim interès ni per debatre els arguments que estudiants i professors han proposat envers la implantació de les directrius que suposa el pla ni per explicar què estava passant, què en deien els que protestaven. Fa temps que molts ens demanem què amaguen El llibre pretén explicar, de manera plural, què en pensem els que som crítics amb el procés que s’albira de desmantellament de la universitat pública.
La manera com s’han publicitat les bondats de l’anomenat Pla Bolonya s’ha basat en el fet que aquesta reforma suposaria la possibilitat d’homogeneïtzar les carreres a tota la UE i permetre la mobilitat d’estudiants i professorat. Independentment que en més d’un sentit això ja és actualment factible, cal afegir-hi que ningú no s’ha oposat mai a aquests avantatges que, tanmateix, són més ficticis que reals: universitats com Oxford o Cambridge no hi participen; les Écoles d’Hautes Études franceses, tampoc; ni moltes d’alemanyes, per exemple. Vull dir que, com a molt, l’homogeneïtzació es fa a la baixa.
En canvi, el que ens hauria de preocupar i que és el que mai no s’esmenta són coses com ara que, per exemple, les llicenciatures es rebaixen a graus. La paraula no és innocent: un grau no suposa un mer canvi de nom, per equiparar-lo amb l’estranger. No, un grau suposa una reducció de matèries i de crèdits, per diferents vies, i la conversió d’aquests en una mena de postbatxillerat, una cosa semblant al que als EUA anomenen colleges. La carreres pròpiament dites vénen més tard, en forma de màsters, a preus variables. És a això a què es fa referència quan es parla de la mercantilització de la universitat. La zona màsters serà zona oberta, oberta per a l’establiment de cursos dependents d’empreses externes a les facultats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li