Boban Minic, vida de documental

0
450

25 anys després de l’inici de la guerra de Bòsnia, el film evidencia la cruesa del conflicte ètnic a travès del testimoni del periodista


La seva projecció a casa nostra ha arribat amb una mica de retard per fer-la coincidir amb un aniversari. La setmana passada –dimecres a la nit al Canal 33 i divendres al vespre a la sala d’actes del Museu de l’Anxova– es va estrenar a casa nostra el documental Good Night Sarajevo que relata el testimoni del periodista radiofònic Boban Minic, que durant el llarg setge de Sarajevo, en la guerra bosniana (1992-1995), va decidir romandre a la seva ciutat i usar la veu per donar esperança als seus oients. Des de fa més de 20 anys viu a l’Escala, on va ser acollit com a refugiat, i s’ha integrat plenament com un empordanès més.

El documental va ser presentat per primera vegada el 17 d’agost del 2015 a la edició del Festival de Cinema de Sarajevo. A la cinta, de 63 minuts de durada, es visualitzen els seus retrobaments amb les persones i els llocs que van teixir la seva història personal durant el conflicte i a partir dels quals es reviu el setge i la seva feina com a periodista. El documental té moments especialment colpidors com quan explica com va morir la seva germana Jadranka, al febrer de 1994 en un bombardeig al mercat, i l’enterrament de les cendres de la seva mare, que va morir a l’Escala, una circumstància que va motivar la filmació.

La celebració, aquests dies, del 25è aniversari de l’inici de la guerra bosniana, un conflicte caracteritzat per la reproducció de la neteja ètnica que Europa va patir durant el nazisme i la passivitat dels principals organismes internacionals, ha estat el moment oportú per visualitzar aquest documental que combina la vivència personal del seu protagonista amb els fets més significatius del conflicte bèl·lic que encara es manté viu a l’antiga Iugoslàvia.

L’acte també va servir per presentar el llibre La vida y la muerte de Yugoslavia, el segon volum escrit per Minic sobre la guerra i que està considerat com una text molt més personal i interpretatiu de la tragèdia, vist des de la perspectiva dels dies dècades després del seu final. “Ja hem començat a oblidar, almenys a la resta d’Europa i de la història només se n’aprèn si en coneixem els seus errors. Per això l’he escrit ara, després de tot l’escalf humà rebut a l’Escala, un fet que vull destacar que va ser el més important per a la meva integració i de la resta de la meva famíla”.

EL DOCUMENTAL. Segons van explicar Edu Marín, periodista i director del documental, juntament amb l’historiador i realitzador Olivier Algora, tot va començar el 2014 quan tots dos participaven en un curs de fotoperiodisme a Bòsnia. Allà van llegir el seu primer llibre Bienvenido a Sarajevo, hermano. La història els va sacsejar i aquell mateix estiu van anar a conèixer Boban Minic a l’Escala. “Ell ens va dir que aquella tardor viatjava a Sarajevo per enterrar les cendres de la seva mare. Li vàrem demanar permís per acompanyar-lo i així va començar tot. Van ser vuit dies intensos de rodatge”, van explicar. El film explica la seva vida, contextualitzada en la guerra.

Minic havia arribar a ser el director de programes culturals de Radio Sarajevo. Tot i que a l’inici del conflicte es va quedar a la ciutat per seguir amb una tasca que considerava necessària –la d’intentar mantenir una certa “normalitat” de la vida de la ciutat des de les ones–, el 1993 va decidir evacuar la seva esposa, Edina Kurtagic, i els seus dos fills, quan van trobar una bala al bressol del seu fill petit de menys d’un any, “a només a deu centímetres del seu cap”. L’agost de 1994, el locutor va aconseguir sortir de Sarajevo –a través d’un túnel que hi havia sota la pista de l’aeroport– per visitar la seva família a l’Escala, on van ser acollits com a refugiats i a on, al cap de poc, van trobar feina com a encarregats del bar de CER.

Després d’aquella visita, però, el periodista va tornar a l’emissora. Amb unes condicions de treball cada vegada més dures, finalment Minic es va quedar sense veu. “Pràcticament no teníem aigua i havíem de parlar hores i hores en estudis tancats en els quals a l’estiu es podia arribar als 40 graus, i a l’hivern, als 20 negatius” explicava aquest periodista bosnià, que recordava que els metges li van prohibir “pronunciar una sola paraula durant almenys sis mesos. El soldat s’havia quedat sense la seva única arma. La batalla s’havia acabat”. El record de Sarajevo, i l’esperit de tolerància que havia tingut la ciutat, són des d’aleshores, però, el seu objectiu vital. Per això va fer els dos llibres, el documental i centenars de conferències i xerrades arreu del territori. La presentació va comptar també amb les intervencions del periodista Carles Bosch , de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, i del diputat Rafael Bruguera.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz