Bé comú, la RSC…

0
878

Bé comú, la RSC i el decreixement com a valors. Més enllà dels objectius generals, concrets i específics tot projecte hauria de tenir en escència aquests tres ingredients: En primer lloc, hauria de preveure que fos un projecte que treballés pel bé comú; en segon lloc, que fos un projecte que tingués en compte la viabilitat però en un marc de decreixement, i en tercer lloc, la política i el control que es fes es vinculés a una responsabilitat social corporativa.

Per aquell lector que desconeix aquests conceptes els podem definir cada un de forma ràpida, clara i entenedora: l’economia del bé comú, promoguda per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-ho al servei del bé comú. El decreixement és un rebuig al miratge del creixement i una crida a favor d’una repolitització del debat públic, avui colonitzat pel llenguatge economicista. El decreixement és la hipòtesi que podem «viure bé amb menys i en comú». I per acabar la Responsabilitat Social Corporativa (coneguda arreu com la RSC), també anomenada Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) és el compromís de l’organització envers les necessitats dels seus grups d’interès en els diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern i transparència), per mitjà d’una implicació voluntària i solidària i el que és el més important de tot més enllà del que estableix la legislació vigent.

El lector es pot preguntar si un projecte pot ser ambiciós, si pot ser viable, és a dir tenir èxit en un marc de competitivitat on es maximitza el benefici, els resultats i els marges. M’atreveixo a dir que la resposta és sí per diverses raons: En primer lloc per la tendència cada vegada més gran a un consum responsable. En un context on la societat està molt arrelada a béns innecessaris i molt saturada per la publicitat i la demagògia de les empreses que només persegueixen la idea de créixer i maximitzar beneficis sense pensar en les necessitats socials, els projectes que treballen un desenvolupament respectuós i sostenible prenen importància. No podem oblidar que conseqüència de l’esgotament dels recursos, l’única solució possible és reduir el consum de béns, i això provoca una vida més natural i menys artificial. Hi ha molts col·lectius sensibilitzats que ja fa anys que han posat en funcionament pràctiques i estratègies per caminar cap a un estil de vida més sostenible. És el cas dels Transition Towns (municipis en transició irlandesos); la Xarxa del Nuovo Municipio , a Itàlia, les experiències del cohousing i les ecoviles, arreu d’Europa.

En segon lloc, podem trobar diversos beneficis d’integrar el bé comú, la RSC i el decreixement a un projecte: fomentar la innovació, com a motor. La innovació suposa un important benefici per al projecte però també per a la societat. En una xerrada de Geoff McDonald, vicepresident de Recursos Humans, Màrqueting, Comunicació i Sostenibilitat d’Unilever, aquest va afirmar que, sense la RSE, la investigació i els esforços d’Unilever per evolucionar no haguessin estat els mateixos. En segon lloc, hi ha un gran benefici amb la creació, la diferenciació de la marca del projecte en el cas que ens ocupa. En el passat, la diferenciació de marca era una de les principals raons per les quals les companyies adoptaven aquest tipus de polítiques. Grups com Timberland podien incorporar fàcilment els valors de la companyia i el seu model de negoci als de la RSE. No obstant això, avui dia és molt més comú, de manera que utilitzar-lo per diferenciar-se de la resta cal anar més enllà de la RSE.

Cal tenir present que per impulsar un projecte amb aquestes característiques cal un compromís de l’equip. De la mateixa manera que les accions de la nostra política s’han de conèixer públicament, els protagonistes també han de ser conscients de la naturalesa del projecte. L’empresa Sara Lee va crear un equip de treball sostenible per buscar una estratègia de sostenibilitat i a la seva pàgina web s’explica que “perquè la sostenibilitat esdevingui part integral d’una estratègia empresarial, la companyia ha de determinar quins impactes causarà aquesta sostenibilitat i com serà impactada per la cultura, missió i model de la companyia “.

Cal doncs planificar i per fer-ho és necessària una planificació a llarg termini. Suposa passar de pensar “en els resultats financers del proper trimestre” a pensar en l’impacte de d’aquí a deu anys. I per acabar no podem oblidar que cal compromís del consumidor i és per això que és fonamental que aquesta filosofia es doni a conèixer. Epstein-Reeves considera que aquesta és una eina de comunicació empresarial que gairebé no s’utilitza. I com moltes vegades s’ha dit si no comuniques no existeixes.

Aprendre a viure amb menys consum és necessari, no dependre tant dels béns materials i gaudir d’una vida més espiritual i no tant consumista, amb valors més solidaris i no tant egoistes com els que es desprenen del sistema econòmic actual que promou la competició i l’egoisme és pas cap al món solidari i en aquest sentit portar a terme un projecte sota els valors de l’economia del Bé comú, la RSC i el decreixement com a valors és posar un gra de sorra per impulsar aquest canvi.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li