Batecs nadalencs i postnadalencs

0
826

Un any més han passat les festes. Moltes són les reflexions que generen aquests dues setmanes, quasi cada un dels dies amb una connotació especial. Si hom es guia pel calendari escolar, el 20, 21 o 22 comencen les vacances als centres educatius de tots els nivells, amb el que suposa: inici de vacances, desconnexió docent i discent. A més, un dels dies coincideix amb el tradicional sorteig de la rifa estatal. Sense solució de continuïtat, arriben els tres dies nuclears (Nit de Nadal, Nadal i Sant Esteve) carregats de significat religiós (pessebre, missa del Gall, nadales), gastronòmico-familiars (avet, diverses generacions entorn d’una taula amb escudella, canelons, gall dindi, torrons, neules, cava, regals), sense oblidar la il·lusió de grans i petits per fer cagar el Tió. Dos dies més tard, les innocentades, ara potser en hores baixes, però que van des de plantar llufes fins a difondre notícies falses, sobretot en l’àmbit esportiu, als mitjans de comunicació. I tot seguit ja Cap d’Any amb molta càrrega simbòlica (sorteig de la Grossa, sopar, raïm, campanades, música, felicitacions, més, crec, per tancar un any que pel nou que no sabem què ens oferirà). I després dies intensos de compres, fetes potser ja abans, per a la diada de Reis precedida per l’arribada dels Mags d’Orient, per mar, aire i terra, en cavalcada, i la il·lusió sense límits dels infants. I després d’aquestes jornades tan intenses … la rutina, la normalitat. En síntesi, això són les festes de Nadal.

Vull ultrapassar aquesta breu i superficial descripció i aprofundir en el que anomenaria bategades en blanc i en negre. En efecte, el nostre cor ha sentit batecs especials aquests dies, però hem de procurar que aquestes il·lusions, aquestes celebracions molt humanes i justificades no taponin la realitat quotidiana del dia a dia: ascens de l’extrema dreta, canvi climàtic, conflicte polític català, contaminació atmosfèrica, crisi de les humanitats, drama en el Mare Nostrum esdevingut Mare Mortum; guardiola de les pensions sota mínims; marginació social; mitjans de comunicació sensacionalistes; pobresa energètica; presos polítics i exiliats; sistema educatiu millorable segons l’informe Pisa; tercer i quart món; violència de gènere, etc. Intentem, pel contrari, no malbaratar els valors que comporten aquestes festes tan entranyables arreu, i cada persona, a la mesura de les seves possibilitats, conegui, reconegui i valori aquestes situacions ipso facto i hi apliqui la il·lusió, la generositat, la despesa, l’alegria, l’encís, la màgia dels missatges i bons desitjos per al 2020, expressats per carta convencional, correu electrònic, telèfon, WhatsApp i Twitter.

En un altre ordres de coses, col·laborem a potenciar i pregonar bones notícies, a fixar-nos més en informacions positives i obviem o rebutgem les negatives. És bo: saber que la persona més gran de Catalunya viu a Olot, té 112 anys i encara segueix l’actualitat; conèixer els avenços de la medicina; commemorar, entre altres, els centenaris de la mort de B. Pérez Galdós; i el del naixement del polític i pedagog figuerenc Josep Pallach; és bo recordar que l’etcètera (et =i + cetera=la resta) apareix en llibres de Primària i ve del llatí; recomanar eufòria (que porta coses bones), mot procedent del grec (eu= bé + phéro=portar). Reivindiquem, eufòrics, al 2020, els clàssics, els valors, el bé, l’amor, la pedagogia, etc.!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li