Bardalet, entre els vius i els morts

0
540

Professionals que han treballat amb el forense figuerenc remarquen la seva singular personalitat


 

Divendres, l’escenari del Teatre Municipal el Jardí de Figueres es va convertir en un espai de reconeixement al doctor Narcís Bardalet, coincidint amb la presentació del seu darrer llibre, El que m’han ensenyat els morts per entendre millor la vida. El volum, de més de 250 pàgines i il·lustrat artísticament i amb fotografies i documents, ha estat possible gràcies a una iniciativa de l’empresari gironí -tot i que nascut a Figueres- Carles Mallart. L’obra inclou vivències personals del metge figuerenc -a partit d’un relat escrit per la periodista Tura Soler- i es complementa amb un estudi sobre la mort, escrit pel psiquiatre Agustí Riera, i el testimoni de 35 persones que parlen de la seva relació amb el forense i pediatra. El llibre també inclou un pròleg del president de l’Audiència provincial de Girona, Fernando Lacaba, que qualifica Bardalet com «el confident de la mort».

El protagonista de la nit -l’acte va aplegar més de 700 persones- va reconèixer que «tant els morts com els vius m’han ensenyat molt, al llarg de la meva vida. Com a forense, però, he hagut de donar moltes respostes sobre la mort. Com a persona molt observadora que soc, en aquest llibre explico algunes de les anècdotes que he viscut i en faig algunes reflexions. La mort és enigmàtica, però també és simple. La mort m’ha fet creure en un Déu, sobretot quan miro al cel, al firmament. No pot ser que després de mort no hi hagi res més».

L’acte va començar amb unes paraules del tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Jordi Masquef, que va començar explicant la seva relació amb el forense, en aquest cas a través de la junta directiva de la Unió Esportiva Figueres que presideix des de fa poc el mateix Bardalet. «És tot un personatge, un pou de sorpreses. Aquest llibre representa un viatge captivador, especialment per les sorprenents revelacions que fa. En definitiva, una obra que sedueix», digué.

Durant la vetllada es van succeir les intervencions i els reconeixements cap als diversos col·laboradors de l’obra, però va ser la periodista Tura Soler qui va explicar alguns dels entrellats del text. «El juliol del 1986, arran de l’incendi forestal que va cremar milers d’hectàrees de la comarca, va ser la primera vegada que vaig conèixer el doctor Bardalet. Vàrem quedar acorralats pel foc i vaig témer per la meva vida, però ens en vàrem sortir. A partir d’aquell moment hi hagué la típica relació entre periodista i forense, sempre que es produïa alguna mort violenta on ell havia d’intervenir-hi professionalment».

Fa uns mesos, Mallart, a qui Soler va definir com «el mecenes», li va proposar «escriure una mena de llibre de memòries sobre Bardalet, a qui ell no coneixia. Cada dimarts a la tarda ens trobàvem a l’hotel Llegendes de Girona, propietat del promotor per anar escoltant i assimilant tot el que m’explicava. Amb temps i paciència, he anat transcrivint les vivències del forense. En el fons no són cap memòria, sinó un conjunt de relats sobre crònica negra, barrejats amb aventures, tragèdies i comèdies. Personalment crec que els enigmes de Bardalet continuaran».

DOS COMPANYS DE FEINA. Durant l’acte també va intervenir el doctor Josep Arimany, president de la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicologia. Va ser el creador de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i durant una colla d’anys ha col·laborat estretament amb el doctor Bardalet. «El vaig nomenar delegat de l’Institut de Medicina Legal a Girona perquè era una persona de molta experiència de la màxima confiança. És un home original, singular i vitalista. Amb ell vam viure tragèdies com la del tsunami d’Indonèsia i l’atemptat de l’11-M a Madrid, on vam ajudar a la identificació de cadàvers».

Arimany va afegir que «Bardalet té un talent innat. És savi, lleial i home de paraula. Al darrere d’un delinqüent sempre busca la persona que s’hi amaga. El drama personal sempre el valora des d’un punt de vista vitalista. Sé que hi ha moltes confidències que no explica, perquè és respectuós amb el secret professional. Quan l’he vist treballar, he valorat molt la seva qualitat humana i el respecte per les famílies i les víctimes. I, a més de tot això, és un molt bon pediatre».

Finalment, el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, considera que «el llibre de Bardalet treu la professió de forense de les sales d’autòpsies. Cal saber que hi ha un àmbit de la medicina legal que es genera més enllà dels despatxos i dels dipòsits de cadàvers. Ell ha fet sempre un treball rigorós i seriós que posa en valor una especialitat mèdica que ha d’estar en peu d’igualtat amb la resta. Hem de pensar que si un jutge assumeix un informe forense, aquest té una influència sobre el 95% del pes de la sentència». Sobre el llibre va dir que «fins ara no n’hi havia cap altre que recollís les preocupacions, les característiques, els somnis i les aspiracions dels forenses. Caldria fer cas de moltes coses que explica sobre la professió».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz