Mireia Mata
Afganeses, encara
Parlo d’elles perquè tinc por que en deixem de parlar. Parlo d’elles perquè tinc por que les oblidem, i passin a formar part de...
Algunes xifres (i molt dolor)
Es diu, amb raĂł, que una imatge val mĂ©s que mil paraules. I Ă©s ben cert, a efecte d’impacte emocional difĂcilment res colpeix mĂ©s...
El que es crema i el que rostim
Dies tristos els d’aquest juliol, a hores d’ara focs encara encesos i fumejant, i el nostre cap de Creus ennegrit i ferit, que ens...
Els indults (i els insults)
En els millors dies de tot l’any, els dies de més llum i més bonica, quan els camps són daurats però encara no rostits,...
81 Anys més tard
Ahir, 24 de maig de 202,1 el candidat d’Esquerra Republicana Pere Aragonés i Garcia va prendre possessió com 132è President de la Generalitat de...
Guardeu roses, encara
Fa tres anys. Tres anys. Mai hauria imaginat tornar a escriure aquest article, quan el 2018 feia pocs mesos que la Dolors Bassa i...
Pintar, crear, viure: fer dones visibles
Han passat un parell de setmanes de l’estrany 8 de març d’aquest any. Un dia de les dones en què hem fet sentir la...
Votar (o votar)
No Ă©s el que en aquests moments voldrĂem fer. No Ă©s el mĂ©s important, ni el mĂ©s urgent, perquè ara toca fer front a...
Regal de Nadal
Vaig escriure, just fa un any, i amb motiu d’aquestes dates: que l’any que comenci no et porti cap malaltia, cap accident, cap separació...
Només per a homes (25N)
Imagina, per un moment, que tens por anant per un carrer solitari. Que quan sents unes passes darrere teu estrenys a la mĂ el...
