Mireia Mata
Positivisme imprescindible
Com un mantra, sentim a dir i repetim un cop i un altre això de «després de la covid, el volcà de La Palma,...
Comiat a dones que marxen (i es queden)
La setmana passada và rem acomiadar la Francis Mallart, d’Espolla, que després de 92 anys de llarga i plena vida ens va deixar sobtadament. Unes...
Ara UcraĂŻna
Agafa dues maletes. No, agafa, si en tens, una maleta i una motxilla. NecessitarĂ s una mĂ lliure, marxarĂ s amb els nens a coll. Posa-hi...
La voluntat mou pedres
Diuen que la fe mou muntanyes. Però a nosaltres les muntanyes, ja ens estan bé allà on són. L’Albera, el nostre Pirineu domèstic, amb...
No Ă©s broma
Les dades ens diuen que aquest és el moment de la història de la humanitat en el que més persones viuen millor. I amb...
Crideu amb nosaltres per les dones afganeses
Ser acomiadada de la feina per ser dona. Ser expulsada de l’escola, l’institut o la universitat per ser nena o adolescent. No poder caminar...
Afganeses, encara
Parlo d’elles perquè tinc por que en deixem de parlar. Parlo d’elles perquè tinc por que les oblidem, i passin a formar part de...
Algunes xifres (i molt dolor)
Es diu, amb raĂł, que una imatge val mĂ©s que mil paraules. I Ă©s ben cert, a efecte d’impacte emocional difĂcilment res colpeix mĂ©s...
El que es crema i el que rostim
Dies tristos els d’aquest juliol, a hores d’ara focs encara encesos i fumejant, i el nostre cap de Creus ennegrit i ferit, que ens...
Els indults (i els insults)
En els millors dies de tot l’any, els dies de més llum i més bonica, quan els camps són daurats però encara no rostits,...
