Mireia Mata
Positivisme imprescindible
Com un mantra, sentim a dir i repetim un cop i un altre això de «després de la covid, el volcà de La Palma,...
Comiat a dones que marxen (i es queden)
La setmana passada và rem acomiadar la Francis Mallart, d’Espolla, que després de 92 anys de llarga i plena vida ens va deixar sobtadament. Unes...
Ara UcraĂŻna
Agafa dues maletes. No, agafa, si en tens, una maleta i una motxilla. NecessitarĂ s una mĂ lliure, marxarĂ s amb els nens a coll. Posa-hi...
La voluntat mou pedres
Diuen que la fe mou muntanyes. Però a nosaltres les muntanyes, ja ens estan bé allà on són. L’Albera, el nostre Pirineu domèstic, amb...
No és broma
Les dades ens diuen que aquest és el moment de la història de la humanitat en el que més persones viuen millor. I amb...
Crideu amb nosaltres per les dones afganeses
Ser acomiadada de la feina per ser dona. Ser expulsada de l’escola, l’institut o la universitat per ser nena o adolescent. No poder caminar...
Afganeses, encara
Parlo d’elles perquè tinc por que en deixem de parlar. Parlo d’elles perquè tinc por que les oblidem, i passin a formar part de...
Algunes xifres (i molt dolor)
Es diu, amb raĂł, que una imatge val mĂ©s que mil paraules. I Ă©s ben cert, a efecte d’impacte emocional difĂcilment res colpeix mĂ©s...
El que es crema i el que rostim
Dies tristos els d’aquest juliol, a hores d’ara focs encara encesos i fumejant, i el nostre cap de Creus ennegrit i ferit, que ens...
Els indults (i els insults)
En els millors dies de tot l’any, els dies de més llum i més bonica, quan els camps són daurats però encara no rostits,...