Àuria–Ressons lul·lians a Avinyonet

0
828

‘Ressons lul·lians’ és el primer lliurament de la sèrie ‘Àuria’, una banda sonora inspirada en els itineraris i les experiències de la vida de Ramon Llull


Parlem de «música per a l’ànima» perquè el nostre propòsit és oferir a l’espectador una experiència sensorial única, a través d’un massatge sonor que combina moments de calma i moments d’intensitat a fi de transmetre unes bones vibracions tant a nivell físic com espiritual.

D’aquest personatge que visqué al segle xiii, ara fa 700 anys, en podríem dir que fou el primer català de projecció universal. D’origen noble, un dia, quan ja tenia 31 anys, Ramon Llull va acceptar dedicar-se només al coneixement. Des d’aquell moment, la seva vida es va transformar. Va abandonar la família i la feina d’administrador del rei. També es va vendre les riqueses i va canviar els seus vestits luxosos per un hàbit de frare, senzill i pobre. Avui, la seva vida i la seva obra s’estudien a totes les universitats del món.

Els paisatges sonors que es van succeint evoquen escenes de la seva vida, començant per les meditacions i la revelació a Randa (Mallorca), la saviesa, les controvèrsies i les ensenyances a les universitats, els camins del mar i els viatges de navegació amb temporals i naufragis, la persecució i el captiveri…, i finalment el retorn a casa.

Al llarg de la banda sonora sentirem en off la veu clara i expressiva de l’Elena Cuevas recitant fragments de la biografia de Ramon Llull, però també, i sobretot, paraules extretes de les seves obres més reconegudes com ara el Llibre d’Amic e Amat o Els Proverbis, entre d’altres. Són pensaments lul·lians que ens interpel·len directament i ens endinsen en l’experiència sensorial de les vibracions musicals i les imatges de geometria sagrada que es projecten simultàniament durant l’espectacle.

Tant l’Albert Cuevas com en Perepau Ximenis són músics amb una llarga trajectòria dedicada a les músiques tradicionals i del món, i per això els instruments que fan servir són molts i molt variats, i despleguen un ampli ventall de timbres i colors: les cordes del salteri o monocordi i la mandola, els vents de les flautes i clarinets, els bols de quars i els bols tibetans, els gongs, tota mena de percussions idiòfones com les guimbardes o arpes de boca i de pell, com el bendir i el djembé, també l’acordió diatònic i altres instruments més difícils de classificar, com el corn marí o els reclams d’ocells…, i no cal dir la veu, en tant que instrument primordial, amb la tècnica del cant d’harmònics.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li