Auguris

0
1379

No era necessari en cap manera, benvolguts lectors, ser àugur, ni intentar desentranyar les freixures de les aus (ja saben aquell sistema d’endevinar el futur mitjançant el qual van recomanar a César que es guardés dels idus de març), per poder vaticinar quines serien les primeres i automàtiques conseqüències econòmiques d’un encara que només anunci d’una declaració d’independència catalana.

No, no era necessari, ni tampoc ser un MBA per la barcelonina IESE, curiosament, segons el Financial Times, l’escola de negocis que ha ocupat per segon any consecutiu el primer lloc del rànquing mundial entre les de formació de directius. Només calia estar al corrent de les notícies que ens anaven arribant, dels temors que s’anaven estenen (amenaces i pors per acovardir, deien alguns) i aplicar un raonament lògic i simples comptes de la vella per endevinar que la pluja fina es transformaria fàcilment en tormenta.

Des d’aquests mateixes i provincianes línies ho vaig avisar i no crec que ningú, donada la meva insignificant capacitat d’acció ho arribés a considerar una espècie de la dita amenaça o intenció d’acovardir, quan prèviament al dia de la consulta deia que es tractava d’una votació a cegues perquè hi havia tota una sèrie d’interrogants que no s’havien resolt.

Deia: “En aquesta lĂ­nia d’interrogants no resolts s’ha informat objectivament la poblaciĂł sobre les condicions, en cas d’independència, de reconeixement internacional i incorporaciĂł a l’ONU; sobre les de permanència a la UE i en l’euro; de manteniment de l’estatus de riquesa empresarial (GN, Seat… traslladarien o no les seves seus socials, la banca, Caixabank, Sabadell, com a mĂ­nim els seus actius estratègics?); se’ns ha informat sobre les condicions de pagament del deute, les relacions comercials, sobre les pensions, sobre les competicions esportives (qui ens assegura la permanència dels equips catalans a les lligues espanyoles?), sobre els drets personals de nacionalitat, de residència, sobre la convivència… No Ă©s ben cert que s’han obviat tot tipus de debats lliures envers tota aquesta problemĂ tica real?”

Què ha passat? Doncs que a part de les concretament citades, altres empreses han decidit emplenar de contingut els punts suspensius del meu temor. I el degoteig pot acabar en riuada.

Per les xarxes socials circula un vĂ­deo que reprodueix les declaracions d’un Mas, no sĂ© si encara president generalici, o ja simplement activista, segons les quals els bancs que “no sĂłn germanetes de la caritat… no se’n aniran de Catalunya, sinĂł que es barallaran per establir-se aquí”, en la Catalunya independent, s’entĂ©n.

Si no sabia el que deia, malament, i si ho sabia, pitjor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li