Auguris

0
807

Quan aquest escrit sigui a les seves mans o en les seves pantalles, benvolguts lectors, ja haurà tingut lloc el ple municipal extraordinari figuerenc pel qual s’aprova l’organització politicofuncional del consistori (els càrrecs i àrees de gestió i responsabilitat directa de cada regidor), així com els nivells de suposada dedicació temporal (que d’altra banda serà en cos i ànima, com allò del valor en els soldats, se’ls suposa) i les percepcions econòmiques que s’autoassignaran, perquè en aquest país tot està legislat excepte els sous dels polítics de manera que cada Ajuntament, cada Consell Comarcal, cada Diputació, cada Parlament i Govern regional, el Govern nacional i el Congrés i el Senat fan de la seva capa un sayo, que vol dir que actuen i decideixen segons els dicta, per més republicans que puguin sentir-se i declarar-ser, la seva real gana, en aquest cas podríem dir que, a més a més, absolutista. Parafrasejant el famós Roi Soléil, «la ciutat som nosaltres» podria ser el seu lema.

Per raons de calendari (l’edició del setmanari tenca el dilluns al matí i el ple haurà estat a la tarda), no poden comentar detalls dels debats, però no seria d’estranyar que en lloc de discussió per intentar arribar a una entesa, el ple es desenvolupés, vists els prolegòmens, amb una retòrica de llançament de retrets, d’un «i tu més», amb un equip de govern enrocat en la seva majoria (la majoria et dona el poder però no necessàriament la raó, i la majoria figuerenca, no ho oblidem, és una majoria còctel de diversos interessos, una majoria patchwork, vaja, peça formada per la unió d’altres teles) i una oposició a la qual no li servirà de res repetir les escenes de Boabdil i haurà de buscar raons més operatives.

He llegit, i també m’ho han dit directament, que l’organització prevista és moderna i està allunyada dels sistemes operatius clàssics però a mi, sense entrar en aquests moments en debats ideològics i partidistes, vist des d’un punt només tècnic-operatiu, el diagrama de blocs que s’ha publicat no em sembla gens innovador, sinó del més tradicional possible i, a més a més, amb contradiccions majúscules en els aspectes de responsabilitats de gestió, dedicacions formals i retribucions per una banda, i de dependència operativa directa. Vull dir que això que un regidor tingui tasques assignades que depenen de tres caps d’àrea diferents personalment i políticament ens pot fer recordar la màxima bíblica que «no es pot servir a dos senyors».

I més pràcticament, serà fàcil que es produeixin curtcircuits. Ara bé, com que a Figueres ja hi estem acostumats…!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li