Aturem un altra monstruositat a l’Empordà!

0
1815

Primer van ser els porcs, els seus purins i la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats. Ara, el risc es trobar-nos mil camions voltant contínuament pels camps que hi ha entre Orriols i Llampaies. A cops una espurna imprudent desencadena un gran incendi que és de mal apagar. Això deuria pensar l’alcalde Bàscara sorprès per la inesperada i nombrosa assistència a la reunió que va convocar el passat 9 de desembre al local social d’Orriols, per exposar el projecte de construir en el seu municipi el major pàrquing de camions d’Europa.

El representant dels promotors va començar l’exposició com si ens expliques un conte de Nadal, —molt adient en aquestes dates—, amb un Pare Nadal vingut del Sud portador de dos majestàtics regals de cara al nou any, impossibles de refusar que, sens dubte, omplirien de felicitat i promeses de prosperitat al poble de Bàscara.

El primer regal, tal i com ho explicava, no anava ben bé dirigit a nosaltres, més semblava que ens estigués venent la creació d’una ONG pels camioners desvalguts i desprotegits d’Europa, que treballen per nosaltres i no tenen on aparcar els seus vehicles, sense córrer els riscs que els descendents d’en Rocaguinarda i el Tempranillo, que pul·lulen impunement per les rutes transeuropees, els hi pispin la càrrega, o fins i tot el remolc sencer. Apel·lant al nostre bon cor, volia que entenguéssim el seu negoci com un regal per aquells esforçats proletaris de la ruta, que rebrien en forma d’oasi de descans i felicitat, similar al que havia a la ciutat francesa de Béziers: un cinc estrelles dels pàrquings, amb hotel, supermercat, piscina, sauna i, per descomptat, benzinera.

Com que el lloc que el promotor havia escollit era al costat d’una gasolinera de la seva empresa a la sortida núm. 5 de l’autopista A7, al terme d’Orriols, Bàscara, el segon regal, conseqüència de l’anterior, ens arribaria en forma de «manà d’euros» que transformaria les depauperades arques de l’ajuntament de Bàscara en la caixa de caudals del «Tío Gilito».

Un conte de fades que, si s’ha de jutjar per les cares dels assistents, em van recordar els versos d’aquell poeta emprenyat que era León Felipe:

Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos…
y sé todos los cuentos.

Atesa la poca empatia manifestada pels presents, el Sr. Alcalde, com un mal humorista, va intentar guanyar-se’ls apel·lant al principi fonamental que ho justifica tot: que la pela és la pela. Ens va explicar que l’ajuntament està arruïnat i que amb els rendiments econòmics del pàrquing/ONG, tornarien a tenir diners i podrien millorar tots els serveis públics, procurant d’aquesta manera la felicitat al poble.

Un impertinent, que en aquestes assemblees sempre se’n cola algun, que no combregava amb la proposta solidària que ens havien exposat, va gosar preguntar que com podia ser que, si els camps on es volia fer el pàrquing estaven qualificats com «rústics d’especial protecció» els poguessin transformar tan fàcilment en una immensa superfície d’asfalt?

Dani Torrent

La resposta va tenir aquell aire surrealista, tan empordanès: «Faran un bosc en uns altres terrenys entre Orriols i l’autopista.»

Van seguir preguntes i respostes cada cop més enfurismades i, abans de fer-nos mal, van tenir el bon seny de donar per acabada la reunió, amb la promesa de seguir informant-nos.

A la nit, cap a les quatre de la matinada, hora en la que la bufeta reclama ser descarregada, em vaig aixecar a complir amb el ritu. Al tornar al llit no podia agafar el son: calculava què representaven mil tràilers un darrere l’altre, i em sortia una corrua semblant a una immensa processionària del pi de més de vint kilòmetres, la distància entre Orriols i l’Escala o entre Orriols i Girona o Figueres. Però no era una corrua estàtica, sinó com un grandiós formiguer de camions movent-se incessantment, en un caos de soroll i fum. Era una obsessió kafkiana.

Per mirar de treure-me-la, em vaig aixecar per engegar l’ordinador i buscar BĂ©ziers – pĂ rquing de camions, l’àrea que ens havia posat d’exemple de les virtuts del macro-pĂ rquing.

La comparaciĂł era esfereĂŻdora, i la obsessiĂł es va transformar en terror.

Transcric literalment les dades per a que vosaltres mateixos les compareu: Béziers es una ciutat del sud de França de 72.462 habitants, amb un terme municipal de 95,48 kilòmetres quadrats, i el pàrquing té una cabuda per 350 camions.

Orriols té 169 habitants i tot el municipi de Bàscara del que forma part, 1000, amb un terme municipal de 17,50 kilòmetres quadrats, on es vol construir un pàrquing per a 1.000 camions, dels quals 300 de mercaderies perilloses.

Me’n torno al llit angoixat, no entenent com el poble de Bàscara, que tant es va significar en la seva llarga i triomfal lluita per eradicar el trànsit de camions pel mig del seu poble, pugui quedar indiferent davant la contaminació de milers de camions engegant i parant els motors les 24 hores del dia, en el seu terme municipal.

Mil preguntes sense resposta em venen al cap: com és possible que si totes les anàlisis sobre el futur del transport passen per potenciar el ferroviari en detriment del de camions per criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, la Comissió d’urbanisme avali aquesta barbaritat?

Va arribar un moment en que vaig veure que era inĂştil mantenir el llum apagat i intentar dormir, aixĂ­ que vaig anar a la cuina a menjar dues galetes i mig got de llet, com feia amb els meus fills quan eren petits i no podien agafar el son.

Al matí, amb unes ulleres que la dutxa reparadora no havia esborrat, vaig començar a sentir el senyal insistent i repetit del whatsapp. Les forces vives del poble ja estaven en peu de guerra. La batalla incruenta contra el macro-pàrquing s’havia desencadenat: TV3, els diaris, els xats, tot cremava.

El divendres 17 al capvespre, en una reunió al poliesportiu de Camallera, s’acordà per aclamació constituir una associació per impedir la construcció del pàrquing. L’alcalde de Saus-Camallera i Llampaies informa de les seves gestions a Urbanisme i en nom de l’ajuntament es solidaritza amb la lluita. Associacions germanes com IADEN, Salvem l’Empordà, Associació de veïns de Llampaies, d’Orriols, de Saus, de Sant Esteve de Guialbes, de Palau de Santa Eulàlia, estan presents a la reunió i altres es van afegint al xat. La veu és unànime: no és un problema d’Orriols i Llampaies, és un problema de tot l’Empordà. Hem de protegir el territori!

Malgrat tot, bones festes i que el proper any sigui molt més propici a tothom i s’esborri l’amenaça del macro-pàrquing de camions d’Orriols.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li