Associació d’idees

0
980

Es tracta d’una operació mental que vaig aprendre, quan era estudiant de sisè de Batxillerat a les classes de Filosofia a l’institut Ramon Muntaner pels anys 60 de dos excel·lents catedràtics, Joaquín Serra i Joan Bastons, el meu pare (permeteu-me, amics lectors, un record amb motiu del 12è aniversari del seu naixement). En aquest article, el darrer del 2020, un general en concret, Mariano Álvarez de Castro —analitzat amb objectivitat en l’anterior—, m’ha remès, per associació d’idees, a d’altres (Franco, De Gaulle, Millán- Astray, Pinochet, Prim…) i al genèric al·ludit per Joaquin Costa . Aquest polític aragonès (Monsó, 1846 – Graus, 1911; l’any vinent serà el 175è aniversari del seu naixement), representant del Regeneracionisme, diu que a Espanya sobren generals i manquen mestres i enginyers sota el lema: «escola i rebost» i afegeix que cal posar set claus a la tomba del Cid. Potser sí que ha arribat el moment de pensar seriosament en millorar l’educació i l’economia amb propostes més justes: reducció del pressupost de casa reial, exèrcit; supressió d’institucions, fundacions, portes giratòries i càrrecs innecessaris; perseguir i evitar la corrupció… Per fer això «Doctores tiene la Iglesia». Evitem entre tots que l’any en portes no sigui un annus horribilis com el que fineix en uns dies. La situació convida a reflexionar des d’una ètica que ens porti a l’estètica. Fruit també de l’associació d’idees, la filosofia en el seu vessant ètic ens duu a l’estètica, en aquest cas, la literatura. Recordeu el Nulla etica sine estetica dels anys 60 amb motiu de l’expulsió de la UCM del catedràtic d’Ètica José Luis López Aranguren i la immediata reacció solidària de José Mª Valverde, catedràtic d’Estètica a la UB.

No vull acabar l’any, també per aquesta associació d’idees que connecta filosofia i literatura, sense al·ludir dos insignes escriptors en llengua castellana molt estimats a Catalunya: Miguel Delibes (Valladolid, 1920 – 2010) i Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836 – Madrid,1870), dels quals es commemoren (no goso dir celebra en aquests temps tan complexos i preocupants) els cent anys del naixement del primer i els 150 del traspàs del segon. Sobre el primer, jo mateix vaig escriure al Diari de Girona (20-III-2010) amb motiu de la seva mort: «A banda de títols, és bo recordar que potser fou de Catalunya estant on va començar la seva carrera literària amb motiu de la concessió del Premi Nadal (1947) a La sombra del ciprés es alargada publicada per Destino, editorial que li va anar promocionant obres al mercat». I reproduïa uns mots de Josep M. Espinàs: «Solo algunos como el admirable Delibes aceptan la austeridad de la recta, consiguen que la literatura ande por ella, con pasos seguros, sin innecesarias acrobacias y vivifican la recta enriqueciéndola con la floración de reconfortantes plantas de olor». Cal dir, a més, que altres títols (El principe destronado, Cinco horas con Mario, El camino) han estat lectures obligatòries a centres docents de casa nostra. Fins i tot fora interessant estudiar la possible relació amb l’escriptor empordanès Josep Pla.

I del segon, remeto als magnífics treballs de l’amic catedràtic Joan Estruch Tobella que en va publicar les Obras Completas, l’ha projectat fins al Japó i ha escrit recentment una biografia esplèndida i definitiva: Bécquer: Vida y época (Cátedra 2020).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li