Assassins, llicència per matar

0
949

Aquest article l’escric com a jurista-criminòloga i estudiosa de les conductes i les psicologies criminals des de fa més de 15 anys. Intentaré que no sigui massa tècnic i així poder convidar a la reflexió a tots els lectors. De totes maneres, he dividit l’article en dues parts: la primera més tècnica i d’aclariment de conceptes, i la segona és de reflexió. Així, el lector pot escollir anar directament a la segona i si li convé llegir la primera.

1a part. Sobre alguns conceptes referents a la funció de les penes privatives de llibertat i sobretot les que tenen lloc als centres penitenciaris, cal recordar:

«Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social», segons l’article 25.2 de la CE (Constitució Espanyola).

«Les institucions penitenciàries tenen com a fi primordial, la reeducació i reinserció, així com la retenció i custòdia dels detinguts, presos i penats».Art. 1 de la Llei orgànica 1/1979, general penitenciària.

Afortunadament, les societats han evolucionat i s’han tornat més humanistes, han eliminat dels seus codis el principi retributiu en el qual s’imposava un càstig igual al crim comès, tal com expressava la primitiva llei de Talió, «ull per ull, dent per dent», on no es parlava d’una pena equivalent sinó d’una pena idèntica.
Hi ha moltes tipologies de delictes, i tothom es me

reix una segona oportunitat. La presó ha de donar i facilitar aquestes eines de reinserció i rehabilitació (cosa que ja fa amb nombrosos i excel·lents professionals) perquè les persones puguin retornar amb garanties a conviure en societat. Però què passa quan parlem d’assassins i violadors?

Assassí: qui mata una persona amb premeditació i traïdoria.

Premeditar: pensar conscientment per endavant el que es farà.

Traïdoria: cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per evitar de córrer cap risc.

Violador: qui fa un acte carnal amb una persona en contra de la seva voluntat.

D’aquestes descripcions queden fora múltiples figures penals: homicidis voluntaris (el lladre que va atracar i es veu sorprès, alienats mentals, toxicòmans…)homicidis involuntaris (accidents de trànsit…). Però com que l’objectiu d’aquest article no és fer un resum de figures penals, aniré al gra. Remeto al lector, si està interessat a ampliar coneixements, a agafar i llegir el Codi penal: del llibre II, sobre delictes i penes, el títol primer, de l’homicidi i les seves formes, art.138 a 143. I sobretot parar atenció a l’article 140, on es descriuen els assassinats amb circumstàncies que encara l’agreugen més, si cap: quan es comet sobre menors 16 anys, malalts, després d’un delicte contra la llibertat sexual… És el famós article on es descriuen els fets que comporten la pena de presó permanent revisable.

2a part. Acabada d’exposar la part més tècnica, si tenim en compte la psicològica, els assassins són persones fredes, calculadores i que sempre anteposaran els seus propis interessos per sobre la vida dels altres, i als violadors els produeix un enorme i inimaginable sentiment de satisfacció el fet de dominar una altra persona sexualment, incontrolable i incurable. Val la pena seguir debatent no ja sobre l’art.140 del Codi penal, sinó sobre la seva ampliació?

Potser el llegat de la moral cristiana que portem dins ens obliga a fer-ho (però Déu també ens diu: no mataràs). Hem de ser realistes i despertar. No tothom és bo, ni mai ho serà. Quines eines hi ha per protegir la societat d’aquestes persones? Només la presó.

Durant aquests dies de debat de la presó permanent revisable, he pogut sentir molts penalistes contraris a aquesta pena, que argumenten diverses premisses tals com que la imposició d’una pena tan elevada, inclús si fos cadena perpètua, no és dissuasiva per la persona que té la intenció de matar o violar. Amb això hi estic d’acord. Segona premissa: condemnant aquestes persones a aquestes penes se’ls nega la possibilitat de reinserció a la societat i a la rehabilitació personal. Tenint en compte tot el que hem exposat, retornem un altre cop al mateix: la societat torna a ser oblidada com a víctima i torna a ser exposada (sobretot els més innocents) al fet que aquesta gent que retorna al carrer suposadament rehabilitada, malgrat els informes que ho donen per impossible, tingui llicència per tornar a matar o violar.

No vull creure ni pensar que a aquests penalistes, la majoria advocats, els mogui un únic interès econòmic, i el que realment desitgen és que aquests criminals surtin de la presó com més cops millor, i així més els podran defensar i més calés faran, malgrat que això impliqui la pèrdua de vides innocents. Ens estem enganyant i equivocant. Un assassí és un assassí, sortirà de la presó i tornarà a matar si se li giren les coses, o si predomina en ell/a una necessitat. La vida per ells no té valor, i nosaltres hem de revalorar tant la seva? I la nostra, no té cap valor?

Per cert, a tots aquests que hi estan en contra, els han matat algun fill/a sense solta ni volta, han perdut alguna amiga o familiar, en mans d’alguna persona que està al carrer després d’haver complert uns anys a la presó per un primer assassinat? Igual pregunta per les violacions, potser aquestes últimes com que es fan sobre el gènere femení no cal donar-hi tanta importància? I si la pateixen infants?

A molts països europeus aquesta pena ja es preveu, perquè nosaltres no? Quantes vides més hem de perdre i quantes violacions més hem de patir nosaltres mateixos, o algun dels nostres éssers més estimats o coneguts?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li