Artur Mas: ‘Caldria un referèndum amb dues propostes que vinguin dels dos parlaments’

0
1305

129è president de la Generalitat de Catalunya i actualment inhabilitat fins al febrer del 2020 per complir la condemna per desobediència arran de l’organitzaciĂł del 9-N. Mas assisteix a la presentaciĂł de la candidatura de Jordi Masquef (PDeCAT) a Figueres i planteja un acord entre Catalunya i Espanya per sortir de la situaciĂł actual a travĂ©s d’una nova votaciĂł amb plantejaments diferents


 

Acompanya l’alcalde, Jordi Masquef, a la presentaciĂł de la seva candidatura. Figueres tĂ© una situaciĂł complexa, hi ha qui parla de crisi social, inseguretat… com augura les municipals del maig?
Figueres té un Ajuntament molt fragmentat, hi ha molta representació de grups i partits diferents i segurament fa més difícil la governació de la ciutat. Això és producte de com es vota i és lliure per part de tothom. Però dit això, jo que evidentment dono suport a la candidatura de Jordi Masquef, intentaré fer entendre i demanaré que sigui una candidatura que tingui un suport més ampli del que va tenir ara fa quatre anys. Precisament per donar-li més força durant quatre anys més i encarar millor els problemes que avui dia té una ciutat com Figueres, que és una ciutat de 45.000 a 50.000 habitants, per tant, una ciutat ja d’un pes molt rellevant.

L’atzucac polĂ­tic ha passat factura al seu partit: de CiU, a CdC a PDeCAT. I pel que fa a la ciutat, l’exalcaldessa Marta Felip ha deixat una herència un xic «mal vista» per una part de la poblaciĂł. Com ho ha de recuperar el partit per encarar els comicis?
Quan en un partit li toca governar amb circumstĂ ncies socials complicades, sempre tĂ© mĂ©s problemes, Ă©s evident, perquè les decisions sĂłn mĂ©s difĂ­cils. Jo d’això en sĂ© alguna cosa perquè em va tocar fer-ho quan era president de la Generalitat en els anys mĂ©s difĂ­cils de la crisi, i no Ă©s ni gratuĂŻt ni neutre. Dit això, crec que quan venen unes eleccions a la gent li convĂ© identificar quin Ă©s aquell partit i sobretot aquelles persones que sĂłn capaces d’afrontar-se a les situacions complexes. Perquè per les fĂ cils, poc o molt, serveix tothom. AquĂ­ el mĂ©s complicat Ă©s quan t’has d’afrontar a situacions molt difĂ­cils i Ă©s on necessites la gent mĂ©s preparada, amb mĂ©s empenta i capacitat. Penso que aquesta candidatura Ă©s la mĂ©s capacitada i la que tĂ© mĂ©s possibilitats de resoldre problemes. I finalment, tambĂ© Ă©s la que connecta amb un projecte de paĂ­s que va mĂ©s enllĂ  de la ciutat i de la comarca.

En plana nacional, un dels protagonistes del judici del procés és l’exalcalde i figuerenc Santi Vila, a qui vostè va donar confiança per formar part del seu govern. Com va veure la seva decisió d’abandonar el vaixell? Se’l va acusar fins i tot de «traïdor». Què en diria?
Sempre hi ha gent que no compartirà determinades decisions, això és inevitable, però jo vull fer notar una cosa: quan Santi Vila podia haver marxat del govern al juliol, perquè van marxar altres conselleres i consellers, va decidir quedar-se i fins a l’últim dia. Quan va veure que el que ell pensava que havia de fer-se clarament perdia i s’optava per una decisió que ell no compartia de cap manera, va decidir, amb coherència, deixar aquell govern. Però hi va ser fins a l’últim dia i avui està al banc dels acusats i se li demanen penes de presó. Aquells que li diuen «traïdor», potser que s’ho pensin dues vegades perquè segurament li diu «traïdor» gent que no està a cap banc dels acusats i no s’hi juga cap pena de presó ni econòmica. Hem de ser una mica, ja no dic generosos, sinó conseqüents amb aquelles persones que malgrat tot se la juguen. Que Santi Vila no compartia el que es va fer el 27 d’octubre de l’any 2017, que va ser aquella DUI? Això és evident, però no el converteix en culpable. El converteix en diferent respecte d’altres.

Veient aquests dies les imatges dels dotze encausats, la seva inhabilitació fins al 2020 i la multa dels gairebé 5 milions d’euros, tornaria a tirar endavant el 9-N?
Absolutament. Igual que penso que els que estan avui al judici a Madrid no es penedeixen del que van fer l’1 d’octubre de l’any 2017, jo tampoc em penedeixo d’haver col·laborat amb l’1-O, encara que fos de segona lĂ­nia, ni tampoc em penedeixo, gens en absolut, d’haver iniciat tot aquest procĂ©s sobiranista i d’haver liderat el primer gran pols que se li va fer a l’Estat espanyol, que va ser el del 9-N. Recordeu que va votar fins i tot una mica mĂ©s de gent que no pas l’1-O, per tant, ja va ser molt notable i rellevant. És mĂ©s, jo crec que l’Estat espanyol l’1 d’octubre va reaccionar violentament perquè no podia tolerar, de cap manera, un segon 9-N. S’ho havien posat al cap i això demostra la seva intolerĂ ncia, la seva miopia polĂ­tica però tambĂ© el seu esperit venjatiu. Jo no me’n penedeixo perquè crec que vam estar a l’altura del que ens demanava una part molt important del paĂ­s i vam estar en coherència amb els mandats que havĂ­em rebut a les urnes. I quan un governant fa -encara que sigui difĂ­cil i tingui costos personals- el que la gent li ha demanat a les urnes, Ă©s el que s’espera d’una democrĂ cia madura i de qualitat.

No se sap cap on avançarà el procés, però vostè és partidari, com va dir en declaracions a TV3, que hi ha d’haver consensos entre els dos parlaments. A què es refereix amb el consens? Diu que hi ha d’haver un referèndum amb qüestions diferents de les d’ara, quines?
Més que entre els dos parlaments, jo defenso que en el punt que hem arribat i malgrat aquests dos referèndums o consultes, avui la independència de Catalunya encara no és un fet total. Estem al camí però no s’ha aconseguit encara la independència del país. No hem aconseguit desconnectar-nos legalment de l’Estat espanyol. Per tant, com ens en sortim si no aconseguim desconnectar-nos de l’Estat espanyol?

Està preparada Catalunya per desconnectar-se’n?
Bé, jo crec que sí que estem preparats com a país però hem d’acreditar que tenim la força suficient per fer la desconnexió. I fins avui aquesta força del tot no l’hem tinguda. No és només la força demogràfica de la gent que hi està a favor, també és la força de les aliances internacionals que t’han d’avalar un procés i una independència com la que pretenem.

Però legalment té la força suficient per fer-ho?
S’ha demostrat que no. La força no, la raó sí. Estem carregats de raons i mancats d’algunes forces; si tinguéssim la força suficient per desconnectar ja seríem independents i no hi hauria aquest judici.

Deia que les aliances internacionals han d’avalar. Se’n parlava al principi però mai s’ha palpat el suport de fora. Per què?
No s’ha aconseguit el reconeixement internacional perquè en el moment que els catalans defensen el dret a l’autodeterminació tenen molts suports, però en el moment que defensen la independència sense acord amb l’Estat espanyol, per tant, la DUI, deixen de tenir aquests suports. I això és una cosa que hem de saber veure des del sobiranisme català, perquè insistint en un punt obtindrem més suports. I com menys suports tinguem a escala internacional, menys força tenim per aconseguir la independència.

I què proposa, president?
La meva proposta actualment és que per sortir de la situació en què ens trobem cal aconseguir un acord per fer un referèndum on hi hagi dues propostes que vinguin dels dos parlaments, però cadascú amb la seva sobirania. Per tant, el Parlament espanyol fa una proposta política per al futur de Catalunya, que els catalans votaran al costat d’una altra proposta que farà el Parlament de Catalunya, que no serà la mateixa que l’espanyol, i que sotmetrà a votació els catalans, en el mateix referèndum. Així, si es fes un referèndum acordat amb dues propostes, els catalans tindrien l’opció de votar una d’aquestes dues i en positiu, perquè vol dir que els espanyols en lloc de la repressió amb policies, fiscals i jutges, el que farien és una proposta política a través del seu parlament. I a peu d’urna podrien decidir quina de les dues propostes els sembla millor. Si aquí hi hagués l’acord possible, penso que seria una bona sortida.

Quina hauria de ser la proposta del Parlament de Catalunya?
En el límit màxim hauria de ser la independència. Però ja no seria la independència sola, seria la independència proposada pel Parlament català al costat d’una proposta del Parlament espanyol, i a partir d’aquí veuríem el que es guanyaria. El que sí que defenso és que la proposta que surti dels dos parlaments sigui al màxim de consensuada possible, això ja es veuria. Això és precisament la feina que haurien de fer els dos parlaments: elaborar una proposta de consens al més gran possible.

Com ho explicaria, a qui no creu en la separació d’Espanya i Catalunya?
Primer de tot, mĂ xim respecte per a totes les persones que considerin que aquest no Ă©s el camĂ­. Segon, diria que amb l’Estat espanyol, fora de la independència, ho hem intentat tot, amb el PSOE, el PP, els dos junts… Hem fet dos estatuts d’autonomia i si sumem l’època anterior, fins a tres estatuts comptant el de la RepĂşblica dels anys 30. Hem ajudat a tots els governs espanyols i ens hem implicat en tots els grans afers espanyols. La realitat Ă©s que avui, desprĂ©s de tot això, hem arribat a un punt en què som l’únic territori de l’Estat espanyol que no tĂ© un estatut votat per la seva gent. Aquest Ă©s el punt en què hem arribat desprĂ©s d’ajudar a tothom. Per tant, què els diria? Primer: respecte. Segon: ho hem intentat tot. Tercer: què mĂ©s ens queda per fer? Quart: no Ă©s bo poder ser un paĂ­s com Dinamarca o Ă€ustria, que sĂłn paĂŻsos com Catalunya amb la mateixa poblaciĂł?, paĂŻsos de primera fila mundial… Catalunya podria ser això i Ă©s en benefici de tots els catalans, no d’una part dels catalans. Tampoc seria tan dramĂ tic, seria molt bo. Cinquè: això significa deixar de ser espanyol? No, es podria compartir la nacionalitat. Un ciutadĂ  de Catalunya en una Catalunya independent podria mantenir la nacionalitat espanyola i al mateix temps tenir la catalana, quina porta li tancaria això? Es trencarien els lligams culturals? No. Es deixaria de parlar el castellĂ  a Catalunya? Tampoc. En canvi, tindrien moltes mĂ©s opcions per viure bĂ©. Jo els parlaria d’això, la gent gran tindria les pensions mĂ©s assegurades del que tenen, podrĂ­em disposar mĂ©s dels nostres diners sense deixar d’ajudar la resta d’Espanya en el context de la solidaritat europea. TambĂ© tindrĂ­em mĂ©s diners i això ens portaria viure millor als 7 milions de catalans, què hi perdem?

Entrem a la setmana d’una vaga general convocada pel 21 de febrer. Vaga sĂ­ o no?
Per cridar l’atenció funcionen. Sempre faig el mateix advertiment tot i no estar en contra de l’opció, eh? Però una vaga a Catalunya, a banda de cridar l’atenció, que ja la cridem prou a través del judici, a qui perjudica més? Perjudica els espanyols o els catalans? Perjudica més a Madrid o a Catalunya?

Digui-m’ho vostè…
Per cridar l’atenció està bé, per donar un senyal i un missatge també. Però, atenció! Ens afecta més a nosaltres que als altres i a través d’una vaga general no aconseguirem que el judici vagi millor. n

A vostè li van dir: «Quien desafía al Estado, lo paga», una alta autoritat de l’Estat espanyol. S’està jugant a fer política de la por?
Sí, totalment. L’Estat espanyol ha optat per espantar i per escarmentar, per venjar-se clarament. I això és tot menys democràtic, això no és fer política, és ordeno y mando i és intimidar la gent i fer por. Però no és fer política ni és un estat de dret just, ni una democràcia de qualitat, actuant així. Els britànics es van trobar amb la mateixa situació i ho van resoldre de manera molt diferent, al Quebec també.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li