Armangué aposta per recuperar la idea del parador de turisme

0
895

L’exalcalde de Figueres fa balanç dels 25 anys de la signatura que va permetre crear el Consorci del Castell de Sant Ferran i cedeix un important fons documental


L’exalcalde de Figueres, Joan Armangué, ha donat un total de 94 documents del seu fons personal a l’Associació dels Amics del Castell de Sant Ferran. Es tracta de documentació sobre la fortalesa figuerenca que correspon al període en què Armangué va ser alcalde. Els continguts van del 1997 fins al 2007. En l’acte de cessió de dimecres de la setmana passada, l’exbatlle va aprofitar per fer balanç dels 25 anys de la signatura que va fer possible la creació del Consorci del Castell de Sant Ferran, l’any 2003.

Entre la documentació lliurada hi figuren els quatre usos civils que es plantejaven per al castell en diferents acords municipals. També hi ha una carta adreçada a l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que segons Armangué «ha estat l’únic president veritablement implicat amb el Castell; la llàstima va ser la presidència curta i la no continuïtat dels temes endegats». Un dels usos plantejats —i que es podria recuperar segons l’exalcalde socialista— és el del parador de turisme. De fet, el pla director del castell ja preveu un espai per a la seva realització. Armangué creu que el marc i la situació són elements idonis per a aquesta instal·lació i per això aconsella recuperar la idea. Altres usos plantejats van ser el d’acollir un alberg de joventut, l’Institut Internacional de la Pau o l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Les dues darreres opcions no van prosperar, en part «pel centralisme barceloní». L’arxiu de la Filmoteca es va acabar ubicant a Terrassa i el Castell per la Pau, que s’havia gestat a Figueres, es va instal·lar a Barcelona. De tota manera, l’exbatlle creu que les altres iniciatives haurien pogut tenir continuïtat.

Tot valorant la tasca del Consorci, Armangué fa referència a les inversions, al nombre de visitants durant aquest temps (700.000) i a les diverses activitats organitzades. Per ell, la nova etapa hauria de tenir una direcció de caire civil i no militar com fins ara, amb una figura de gestor cultural i gerent. D’altra banda, creu que la ciutat hauria de reconèixer la bona tasca del general Carlos Díaz Capmany, president del Consorci durant aquests 25 anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li