Arguments per ‘millorar l’autoestima’ de Figueres

El Col·legi d’Arquitectes analitza els projectes fets a la ciutat en els darrers deu anys, en plena crisi immobiliària expansiva

Ja fa més d’una dècada que la imatge de les grues sobre el paisatge urbà no és habitual a diferència de temps enrere. El motiu és evident: la frenada de la construcció expansiva per la crisi immobiliària. Però això vol dir que no hi ha activitat en la construcció? Des de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es nega totalment. L’arquitecte Joan Falgueras assegura: «Hi ha una activitat invisible, que no vol dir que sigui una activitat menor i que té efectes sobre el dinamisme de la ciutat, es fan coses i se’n fan de molt bones, hi ha enginy i creació».

Per mostrar aquestes bones pràctiques arquitectòniques a nivell local, des de la seu a Figueres del COAC s’ha organitzat un cicle de quatre jornades, amb quatre temàtiques i exemples de diferents projectes a la ciutat. Precisament, Falgueras és el coordinador d’aquest cicle que es va començar a planificar abans de la pandèmia i que ja ha celebrat dues sessions. La primera va ser el 18 de març i es va dedicar a la reutilització d’edificis col·lectius residencials. Hi van participar Joana Argerich, Montse Llorens, Misé Coll, Pep Gorgot i Noemí Molpeceres. La segona sessió, el passat 25 de març, va estar dedicada a la reconstrucció d’edificis col·lectius residencials i hi van participar els arquitectes Mercè Majoral, Misé Coll, Pep Gorgot, Eugènia Poch, Maria Mercè Oriol i Miquel Poch, que van presentar els seus projectes. Les pròximes sessions estaran dedicades als habitatges individuals inserits en el teixit (1 d’abril), amb Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell; i als espais d’activitat, equipaments i oficines (8 d’abril), amb Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.

MODELS A SEGUIR. La reutilització d’edificis existents amb intervencions menudes es considera una bona pràctica. Per exemple, inserir un ascensor, millorar els accessos per fer-ne ús, renovar instal·lacions i aïllaments o restaurar elements patrimonials. Un model és el de l’edifici del carrer Sant Pere número 25, una casa on hi havia hagut un parell d’habitatges que s’han acabat rehabilitant. El seu destí serà el turístic però per Falgueras són habitatges que queden al centre històric i que, potser, quan no funcioni el sector, «podrien ser per a aquesta classe mitjana que ha fugit de la ciutat i després vulgui tornar-hi».

EL MUSEU DE L’EMPORDÀ. Es considera un exemple d’actuació en equipament públic. La intervenció ha estat petita, però molt costosa en un edifici que estava totalment tancat a l’exterior i que ara convida a entrar-hi perquè s’han eliminat les barreres arquitectòniques.

ALTRES EXEMPLES. La restauració d’una casa unifamiliar entre mitgeres al carrer Gat i Llepis també ha estat motiu de reconeixement. De fet, el projecte va estar seleccionat per als premis d’arquitectura de fa un parell d’anys. Un altre cas és el de l’antiga impremta Canigó, que els seus descendents han convertit en un obrador de cervesa artesana amb vivenda unifamiliar pròpia al pis superior. Finalment, també hi ha exemples de bona arquitectura amb finalitat social com ara els habitatges de la plaça Camil·la Lloret. Es tracta d’un edifici d’habitatges discret, ben resolt i «no és arquitectura de luxe».