Argit social

0
867

No sé pas si pot ser un dels efectes del 155, el fet és que darrerament em vénen al cap expressions intraduïbles. Diumenge a la nit a la televisió, en un debat Inés Arrimadas parlava dels “beneficis” de l’aplicació del famós article: “el retorn de la pau social i el normal funcionament de les Institucions”. No me’n vaig poder estar. Immediatament em va venir al cap allò de: “quien a buen arbol se arrima(das), buena sombra le cobija (PP). “La pau social”, ah! Aquella que fou trencada per iniciatives com les de J, Cuixart (Òmnium) J. Sànchez (ANC) i caracteritzades per l’extraordinària violència de les seves manifestacions? Els successos violents que darrerament hi ha hagut a Catalunya no em coincideixen gaire amb aquestes organitzacions, però, esclar!, si provoquen, ja se sap. I per això són ells els qui van a presó i no pas els que responen amb violència. Tot molt “normal”.

L’Administració de la Generalitat no funciona amb normalitat, com afirmen propagandístic ament les autoritats espanyoles mentre la mantenen escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d’activitat molt inferior a l’habitual. Mai no havia funcionat tan malament.

L’aplicació de l’article 155 de la CE hi fa evidents les dimensions i la intensitat de danys. En cultura, educació, sanitat en atenció a les persones (recordeu que el govern del PP va recórrer la llei de pobresa energètica). Naturalment, l’Arrimadas per “normalitat” vol dir preservar els sacrosants interessos de les elèctriques.

I ja no parlem de la formosa defensa de la “neutralitat” educativa. Segons sembla, no és veritat que Catalunya tingui unes Institucions, una història i una llengua ben diferents de la resta dels pobles ibèrics. D’això se’n diu adoctrinament independentista; tot, “molt normal”.

Ara encetem una campanya electoral al Parlament de Catalunya convocada pel Govern de l’Estat, “normal”, no? I no s’ho perdin. Aquesta democràcia, aquesta legalitat, aquest respecte per la justícia, fa possible que partits que es van passar pel folre la voluntat popular que sempre s’ha expressat democràticament i pacíficament puguin fer campanya amb tota normalitat i amb un suport mediàtic inèdit. Seguint amb la normalitat, el PDeCAT, ERC hauran d’afrontar-la des de la presó o l’exili. No encara tota l’organització, només Oriol Jonqueres, J. Forn o la màxima expressió de “normalitat” democràtica: l’actual president de la Generalitat des de l’exili ! Normal. Molt normal i assenyat, Sra. Arrimadas.

Fa anys se solia dir que era català, qui vivia i treballava a Catalunya. Em sembla que, vingui d’on vingui, blanc, negre o cafè amb llet, és català qui viu i treballa a Catalunya i (molt important) vol ser català. I reivindica el seu dret a ser-ho.

Que es noti la diferència!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li