Ara UcraĂŻna

0
1300

Agafa dues maletes. No, agafa, si en tens, una maleta i una motxilla. NecessitarĂ s una mĂ  lliure, marxarĂ s amb els nens a coll. Posa-hi robeta per als nens, la mĂ©s calenta que tinguis. Agafa els xumets i aquell peluix sense el qual no poden dormir. Pensa tambĂ© en tu, la fred et fa patir i cada dia les temperatures estan sota zero. I sobretot els documents: passaport, partides de naixement, tĂ­tols d’estudi… No hi ha temps per anar a dir adĂ©u als pares. Decideix en cinc hores si marxes o et quedes. No hi ha temps. És clar que no vols marxar, però no pots parar de pensar en els petits, protegir-los per damunt de tot.

Estudiants, mestres, pageses, treballadores de tots els sectors han decidit fugir de la guerra, a casa de persones conegudes arreu d’Europa o fins i tot cap a un futur incert i un destí desconegut. La majoria amb infants petits, empeses per l’instint de lliurar els infants de la cruel guerra produïda per la invasió russa. Persones que no han emigrat, persones que no volen ser refugiades perquè el seu anhel és tornar el més aviat possible al seu país, on han deixat amigues, germanes, companys, família. Persones com tu i com jo que un dia veuen trencada la seva vida, i com el seu país és atacat, mentre milions de persones ja en fugen per salvar la vida. Gent a la qual hem de fer arribar el nostre escalf, la nostra solidaritat, el nostre suport i, si ens és possible, ajudar-les materialment. Com ja està fent la comunitat ucraïnesa de la nostra comarca, que ha obert les portes per compatir els seus recursos, per acollir familiars i persones conegudes o desconegudes. Com els ajuntaments i el Consell Comarcal, que han activat recursos perquè ningú que tingui l’Empordà com a destí o hi estigui de passada quedi dormint al carrer. Ajut molt complicat perquè a hores d’ara ni sabem quantes persones arribaran —gràcies a una directiva europea que els atorga llibertat de moviments i permís de residència i treball durant un any, prorrogable. Val la pena, també, pensar per un moment per què les persones que fugen de la guerra a Ucraïna tenen reconeguts aquests drets —que són Drets Humans— i les persones que fugen de la resta de guerres i persecucions del món no els tenen. Però nens i nenes ja van a escola, i ens preparem per al cas que, en els pitjors escenaris que ara es dibuixen, hagin d’estar molt temps amb nosaltres. Recordant que volen tornar. Que les volem acompanyar, aquí i a la tornada a casa. Que la nostra solidaritat serà duradora, perquè volem i podem acollir. Perquè nosaltres també hem estat un país de persones exiliades, que hem viscut la tristor de la llunyania, el dolor per la destrucció i la mort dins del país. I el desig infinit de tornar amb les persones que han quedat allà. En aquests dies d’incertesa, en què estan passant coses previsibles —diuen— però del tot inesperades i per a les quals no estàvem preparats com a societat, ens queda la certesa i la necessitat de la tendresa, de l’empatia, de la solidaritat: imagina’t tancant la bossa, carregant la motxilla, un nen a coll i l’altre agafat de la maneta. Imagina la infinita tristor al fons dels seus ulls, i segur que trobaràs una manera d’actuar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li