‘Ara mateix tot són cancel·lacions. La situació és una mica dramàtica, la veritat’

0
873

Els sectors del comerç i la restauració, uns dels grans damnificats d’aquesta crisi sanitària


Dijous al matí. Surto a comprar alguns queviures a la botiga del poble. El carrer és desert. A la porta del petit supermercat hi ha dos papers: un diu que mentre duri el confinament només obriran al matí i l’altre, que a dins només hi pot haver un màxim de quatre clients. Trec el cap i només hi veig dues persones. Entro. Agafo tot el que necessito. A la caixa, la propietària de l’establiment –ben protegida amb mascareta i guants– passa els productes d’un altre client, que també porta guants. Quan m’apropo l’home se m’aparta, recordant que «s’han de respectar les distàncies». Ell les respecta tant que ja havia deixat un bitllet per pagar a sobre del taulell, i demana com ho ha de fer per recollir la compra. Pel vidre veig que a fora s’hi espera una altra veïna. Quan surt l’home, la propietària li indica que ja pot entrar. També porta guants. Mentre pago, el comentari és que «avui la gent ja comença a agafar consciència de la situació». Recullo els meus queviures i vaig per marxar, però m’aturen. He d’agafar el tiquet, que si em paren els Mossos i no el porto em poden multar.

Aquesta petita crònica reflecteix l’anormalitat que l’estat d’alarma provoca en el dia a dia d’una petita botiga com les tantes que hi ha arreu de la comarca. Aquest establiment, però, almenys pot continuar obrint. No com altres locals d’hostaleria, comerç i restauració que s’han vist abocats a un tancament provisional.

És el cas, per exemple, de l’Hotel Ciutadella de Roses, que ja va abaixar les persianes abans i tot que, dijous al vespre, l’Estat els hi obligués. En Fernando, el seu propietari, recorda que inicialment tenien obert, però el diumenge de l’altra setmana (dia 15) ja van decidir tancar.

En el seu cas, no ha hagut de fer cap ERTO, perquè els empleats que té ja són fixos discontinus (i estant fora de temporada només en tenia quatre). Ell s’ha desviat les trucades al mòbil i ha creat un escriptori remot amb l’ordinador de l’hotel, i continua treballant des de casa sense que els clients notin cap canvi. «Des d’aquí gestionem totes les reserves, i ara mateix tot són cancel·lacions, cancel·lacions, cancel·lacions… La situació és una mica dramàtica, la veritat», diu. A més, explica que per aquesta època tenien moltes reserves que no eren reemborsables, però s’han vist obligats a canviar les condicions. «Estem tornant tots els diners, perquè s’entén que no és culpa seva, ni de ningú», lamenta, tot afegint que «sí que hi ha gent que les canvia pel juny o pel setembre, però la majoria són cancel·lacions». I el que més preocupa en Fernando és la incertesa, el fet de «no saber ben bé quant durarà tot això».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li