‘Aquest any hem cultivat i venut la meitat de calçots que altres anys’

0
485

La crisi de la pandÚmia i el tancament de la restauració ha fet que enguany es produïssin menys calçots


La definiciĂł diu que: «els calçots o ceballots sĂłn una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i mĂ©s suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.» Aquesta Ă©s la definiciĂł de diccionari, perĂČ, quan parlem de calçots o calçotades, la majoria pensa en les trobades entre amics i amigues, amb famĂ­lia o l’excusa per fer algun dinar de celebraciĂł. Les calçotades sĂłn aixĂČ, converses llargues enfilant els calçots per posar-los al foc. Cal recordar que el calçot necessita foc, no brasa. Les calçotades tambĂ© sĂłn paciĂšncia per girar-los amb cura, i finalment silencis i aplaudiments per qui els ha cuinat. El calçot Ă©s un producte que uneix, que fa societat, i d’aixĂČ en saben bĂ© a Vila-sacra. Aquest Ă©s un dels pobles on es produeix el major gruix de calçots de l’Alt EmpordĂ  i, de fet, tambĂ© en tenen una fira temĂ tica que aplega molts visitants.

LA TEMPORADA DE CALÇOTS. Tal com marca la tradiciĂł, els calçots sĂłn d’hivern. PerĂČ anem a pams, el procĂ©s de cultiu dels calçots es divideix en dues fases, la primera Ă©s per obtenir el bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d’any, es trasplanten les cebetes a l’entrada de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu. Els experts diuen que la segona fase Ă©s obtenir el calçot a partir de la ceba, per tant, la plantaciĂł de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin mĂ©s espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de calçar, Ă©s a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi mĂ©s blanquejat.

ELS CALÇOTS A LA COMARCA. Com a qualsevol sector, la crisi de la pandĂšmia de la covid-19 ha tingut els seus efectes. El tancament de la restauraciĂł i les mesures de restricciĂł han fet que aquest any els productors de l’Alt EmpordĂ  plantessin menys calçots, per tant, produĂŻssin menys producte. AixĂ­ ho explica el productor i pagĂšs, Josep Dabau, a HORA NOVA que assegura que enguany «s’ha collit i venut la meitat de calçots que altres anys». Dabau afegeix que aquest any no han plantat el mateix nombre de calçots que altres anys, una xifra «incalculable», ja que «es fa molt difĂ­cil fer previsions amb aquesta situaciĂł que tenim», detalla l’agricultor. Una altra de les problemĂ tiques Ă©s que aquest fruit Ă©s molt valorat a la Catalunya Nord o Sud de França i pel fet de tenir restriccions de mobilitat, tampoc se’n ha pogut vendre la quantitat que es venia abans. «Tot i que hem fet algunes vendes a restaurants de França», explica Dabau.

COLLITA PETITA, PERÒ BONA. Tot i que la producciĂł i collita d’aquest fruit ha estat marcada, sobretot, per la situaciĂł pandĂšmica que viu el territori, el pagĂšs assegura que enguany el clima d’hivern que hi ha hagut a l’EmpordĂ  ha anat molt bĂ© pels calçots. «Al calçot li agrada la fred d’hivern i aquest any ha fet fred, per aixĂČ han sortit tan gustosos», aclareix Dabau. El productor explica tambĂ© que encara els queden alguns calçots d’aquesta collita, tot i que ja es van acabant. «Aquest any s’han venut molt bé», afegeix.

RECEPTES I EL ROMESCO. La manera tradicional de menjar calçots Ă©s fer el calçot al foc i menjar-lo sucant el calçot a la salsa de romesco. CadascĂș tĂ© la seva recepta i els seus secrets, perĂČ la base d’aquesta salsa Ă©s tomata, pebrots, alls, pebre vermell, vinagre, ametlles torrades, avellanes torrades, pebre negre, oli d’oliva i sal.

Com hem dit, perĂČ, cadascĂș tĂ© el seu secret a l’hora de fer la salsa de romesco pels calçots.

D’altra banda, la cuina catalana tambĂ© contempla altres receptes relacionades amb el calçot. A la cuina es poden preparar de moltes maneres com ara saltats, al forn i al vapor, entre d’altres. Algunes de les receptes que us proposem de fer amb calçot com a ingredient principal sĂłn: Vichyssoise de calçots, truita de calçots, arrĂČs de muntanya amb calçots, patĂ© de calçots o, una de ben curiosa com Ă©s el sofregit de fulles de calçot: les fulles, ben netes, tambĂ© es poden menjar. NomĂ©s s’ha d’escalfar una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i sofregir les fulles amb mitja culleradeta de sal marina fins que siguin ben tendres. És un acompanyament molt gustĂłs i diferent per a qualsevol plat.


  • Pots consultar l’especial sobre olis i calçots, aquĂ­.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li