Aprovat definitivament el Pla director del sistema urbà de Figueres

0
330

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, després que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) l’ha informat favorablement. El PDU ordena els futurs creixements de la zona, potencia les interrelacions entre els municipis que la integren i contribueix a organitzar les respectives xarxes d’infraestructures i serveis.

Així, el pla:
Garanteix la preservació dels sòls no urbanitzables i la seva correcta gestió, tot construint una xarxa de parcs al voltant de l’àrea urbana central.
Impulsa el desenvolupament de l’àrea urbana de Figueres per tal d’afermar el seu paper vertebrador respecte el conjunt de l’Empordà.
Recull les opcions dels traçats viaris i ferroviaris, incloent la nova estació ferroviària Vilafant-Figueres.
Assenyala l’àmbit de la futura plataforma logística intermodal de El Far i defineix els seus accessos.
Preveu una xarxa d’àrees d’activitat econòmica lligades als nous desenvolupaments d’infraestructures.
Proposa noves vies que estructuren l’àrea urbana central del sistema.
El pla director del sistema urbà de Figueres concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines –aprovat aquest mes de setembre- i el Pla territorial de l’Empordà, aprovat el 2006.
D’aquesta manera, el PDU permet atendre millor la singularitat del territori que abasta: l’àrea urbana de Figueres, que es perfila com una de les zones rellevants per a l’estructuració nodal de l’àrea de Girona, amb una elevada complexitat urbanística, i que podria acollir futurs creixements residencials i de l’activitat econòmica.

El PDU es va aprovar inicialment el mes de juliol de 2008 i, posteriorment, es va sotmetre a informació pública i institucional durant gairebé tres mesos. Durant aquest temps, va rebre un total de 64 escrits diferents d’al·legacions que, des de llavors, s’han estudiat i incorporat en la mesura del possible per tal d’enriquir el text i apropar-lo al territori.

Així, per exemple, fruit de les al·legacions, s’incorpora l’àmbit previst per a la plataforma logística intermodal de El Far; es detallen àrees de serveis i activitat econòmica al voltant de la nova estació ferroviària de Vilafant-Figueres; es defineixen nous desenvolupaments urbans al seu voltant, i es completa el disseny de la xarxa de parcs de l’aglomeració central.

L’àmbit del Pla

El Pla director de l’àrea urbana de Figueres comprèn un sistema urbà de prop de 60.000 habitants, dels quals uns 50.000 corresponen a l’àmbit central. En total, 16 municipis que ocupen una extensió d’uns 210 km2: Peralada, Cabanes, Vilabertran, Figueres, Vila-sacra, Far d’Empordà, Pont de Molins, Llers, Vilamalla, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Vilanant, Ordis i Navata.
El Pla del sistema urbà de Figueres se centra en els desenvolupaments urbans, els espais oberts i la integració de les infraestructures a Figueres i la seva àrea d’influència.

Precisament, Figueres i el seu entorn estan en un moment de canvi, que obre grans possibilitats de millora per l’àmbit i el conjunt de la comarca. Així, l’arribada del TGV, la millora de la comunicació viària amb la Garrotxa, la localització logística d’el Far-Vilamalla, així com la seva funció estratègica de ròtula territorial amb la Catalunya nord i el Migdia francès, feien necessari dotar-la d’un instrument de planificació supramunicipal que ordenés el territori i dinamitzés la regió.

Espais oberts

Els 16 municipis que abasta el PDU es troben situats a la Plana empordanesa, on ja existeixen dos espais naturals protegits, com són el PEIN dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i els Alzinars de la Garriga d’Empordà, aquest darrer integrat a la Xarxa Natura 2000.

Actualment, el 89,87% del sòl d’aquests municipis ja té la condició de no urbanitzable. El PDU recull tots els espais oberts protegits pel Pla territorial de les Comarques Gironines -amb classificació de sòls de protecció especial, territorial i preventiva- i els complementa amb l’establiment, en alguns indrets, de noves tipologies de protecció:

Sòl complementari d’interès natural i/o paisatgístic: el pla incorpora aquesta nova categoria fruit de la informació pública, per tal d’augmentar la protecció de l’espai entre Llers i Pont de Molins, incloent el meandre de la Muga; entre l’N-II i l’àrea urbana de Vilabertran; dels marges sud del riu Manol i la Muga, entre d’altres.
Ampliació de l’àrea de protecció de la Garriga d’Empordà en els termes municipals d’Avinyonet de Puigventós i Vilanant
Sòl de protecció hidrològica: el Pla determina, al llarg dels principals rius i rieres del seu àmbit, una franja d’amplada variable de sòl de protecció hidrològica o no s’admet cap edificació que afecti els seus valors naturals.

Xarxa de parcs urbans

Així mateix, el PDU reforça el paper del parc del Castell i inclou la creació del parc urbà del Manol, a Figueres, situat a llevant de l’actual traçat ferroviari i associat a la seva transformació urbana. La previsió d’un tercer parc a Vilfant, al Puig de Mas Bonet, completa el disseny dels espais lliures de l’àrea central.

Sistema d’assentaments

El Pla impulsa la zona urbana de Figueres com un sistema capaç d’acollir una part important dels desenvolupaments previstos a l’Empordà fins l’any 2026, tenint en compte la capacitat d’atracció de població que suposa el fet de situar-se en una cruïlla de comunicacions de gran envergadura. Aquest fet permetrà així mateix incrementar la dotació de serveis i la capacitat d’irradiar-los sobre el territori.

El PDU recull les estratègies de creixement que assignava el Pla territorial de l’Empordà per a cada nucli i que, fonamentalment, concentren el creixement urbanístic més intens a l’àrea central; reserva la resta de nuclis per a un creixement moderat o de canvi d’ús i reforma i propicia la millora dels veïnats més petits.

Fruit de les al·legacions rebudes, s’han suprimit les desclassificacions de sectors de sòl urbanitzable que els ajuntaments no han acceptat.

Així, el PDU distingeix dos sistemes urbans:
L’àrea central: al voltant de Figueres i Vilafant (amb estratègia de creixement potenciat) i de parts significatives de Pont de Molins, Llers (Els Hostalets), Vilamalla i Santa Llogaia d’Àlguema. El PDU centra les seves propostes en aquesta àrea urbana, on es concentren els possibles desenvolupaments urbans i industrials.
Els altres nuclis: per a la resta de municipis de l’àmbit, el PDU dibuixa un creixement proporcionat a la seva dimensió, amb algunes correccions específiques pel que fa al sòl urbanitzable del planejament vigent.

El Pla qualifica com a operació estructurant principal la nova estació ferroviària de Vilafant-Figueres, on coincidiran el TAV i les vies d’ample ibèric, una estació d’autobusos i aparcament. Atès l’atractiu que es preveu que tingui aquesta estació:

El PDU defineix una àrea de serveis i d’activitats econòmiques especialitzades al seu entorn i també una altra àrea d’activitat al nord, a Pont de Molins. Aquests dos nous pols industrials es complementaran amb un altre previst al sud, a Vilamalla.
Reforça la centralitat de la nova estació amb quatre punts de nous desenvolupaments o remodelacions urbanes: dos a Figueres (estació vella i en els creixements previstos al sud) i dos Vilafant (estació nova i en els nous creixements a ponent).

D’altra banda, el PDU incorpora, en aquesta versió definitiva, l’àmbit corresponent a la Plataforma logística intermodal de El Far que, en la versió aprovada inicialment, només s’esmentava com una possibilitat. Ara, aquesta nova zona d’activitat se situa majoritàriament dins l’àmbit ja qualificat com a sòl d’activitat econòmica en el municipi de El Far. El PDU també recull les previsions d’accessos ferroviaris.

Per acabar de lligar la xarxa d’àrees d’activitat econòmica, el PDU proposa completar els polígons del Pont del Príncep (a Santa Llogaia d’Àlguema) i Empordà Internacional (a Vilamalla). Les propostes del PDU pel que fa a la creació de nou sòl especializat per a activitat econòmica representen un increment de 148 hectàrees sobre les actualment qualificades amb aquest destí.

Infraestructures de mobilitat

El PDU deixa constància de l’estat actual de concreció de la xarxa d’infraestructures segons els diversos projectes sectorials en marxa i defineix els criteris que, des del punt de vista estrictament urbanístic, s’haurien de tenir en compte en els projectes definitius.

El Pla preveu una estació intermodal ferroviària al terme de Vilafant, a ponent de Figueres. El punt focal que representa aquesta nova estació orienta l’estructura viària de l’aglomeració urbana central amb la proposta dels següents elements estructurants:

Continuació de la ronda urbana de Figueres en túnel al sud del castell, per connectar amb la nova estació ferroviària.
Creació d’una semi-ronda al sud del municipi, que enllaci Vilafant, l’N-II i El Far.
Ronda Pont del Príncep-Estació, que voreja l’àrea urbana central per ponent. Fruit de les al·legacions, s’ha ajustat del seu traçat.
El PDU proposa també la recuperació, restauració i millora de la xarxa de carreteres i camins locals, no només per facilitar la mobilitat entre els nuclis històrics i els assentaments rurals, sinó també per potenciar noves activitats d’oci lligades a la natura.

El planejament de les Comarques Gironines completat

Amb l’aprovació d’aquest Pla director urbanístic es completa un avenç molt notable del planejament territorial i urbanístic a les comarques gironines. Així, a més del Pla Territorial aprovat pel Govern el passat mes de setembre, en els darrers anys s’han tramitat i aprovat els següents plans directors urbanístics : Sistema costaner, Serra de Rodes, Pla de l’Estany, Àrea urbana de Girona, Colònies del Ter i Àrea urbana de Figueres. Així mateix, s’ha dotat de planejament urbanístic els municipis que no en disposaven.

 

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz