Aprendre de les crisis

0
1173

«La conseqüència més greu és que aquest maleït virus s’ha endut molts alt-empordanesos i alt-empordaneses. Molts d’ells, avis i pares de fills i nets que no s’han pogut acomiadar dels seus éssers estimats. Han mort sols, només acompanyats del personal sanitari», diu el cap clínic de Pneumologia de l’Hospital de Figueres


 

L’epidèmia sanitària que estem vivint està posant a prova el nostre sistema sanitari i, evidentment, el nostre hospital. El gran increment d’ingressos de pacients amb infecció per Covid-19 viscut les darreres setmanes ha posat a prova el nostre centre i ha obligat el personal sanitari a adaptar-se en un temps rècord a un canvi radical d’escenari fins ara mai viscut.

– Molts metges i metgesses han deixat de veure pacients de la seva especialitat per passar a atendre malalts amb infecció per Covid-19.

– Molts han hagut de canviar els horaris laborals habituals i en molts casos passar a fer torns laborals diferents dels seus.

– Tots hem hagut d’actualitzar els nostres escassos coneixements sobre aquesta nova malaltia. Al matí, treballant de valent a l’hospital i, a la tarda, estudiant i connectats a sessions en línia per seguir els avenços en el diagnòstic i el tractament d’una nova malaltia sobre la qual ningú no en sabia res.

La pandèmia ha obligat la nostra institució a redissenyar els espais per poder donar assistència a l’allau de pacients d’aquestes darreres setmanes. I se n’han ampliat altres per encabir l’increment progressiu de pacients. S’ha creat una unitat de cures intensives (UCI) en pocs dies i s’ha dotat de personal per treballar-hi, s’han posat en marxa en temps rècord dispositius nous, com l’ingrés domiciliari pels pacients més lleus, o s’han habilitat llits a la Clínica Santa Creu per a pacients que no podien realitzar el confinament a casa. La resposta de la institució ha estat molt bona.

Tota aquesta situació epidèmica ha tingut i tindrà conseqüències negatives però també positives.

CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES. Aquestes setmanes viscudes i els mesos que viurem ens estan passant i ens passaran una factura personal. Els pics de treball i les difícils situacions personals dels pacients i les famílies han provocat un increment important dels nivells d’ansietat, frustració i irritabilitat en el personal sanitari.

Enfrontar-se a una malaltia nova, potencialment greu, la por d’encomanar-se a la feina i d’emportar-se la malaltia a casa i propagar-la entre els familiars més propers, són les principals causes de l’increment d’aquests problemes que estem patint i patirem en els propers mesos. I la seva gestió és un repte per la nostra institució.

Per atendre aquests pacients amb infecció per coronavirus hem deixat d’atendre un gran nombre de pacients amb altres patologies. Durant aquest temps, no hem atès malalts amb patologies cardiològiques, ictus, malalties respiratòries habituals… i s’han suspès totes les intervencions quirúrgiques no urgents. Això, evidentment, obligarà a recuperar si més no una part d’aquesta activitat, per part d’un personal sanitari ja esgotat físicament i mentalment. La seva recuperació exigirà molta imaginació i un esforç extra quan les forces ja van flaquejant.

I per acabar, la conseqüència més greu és que aquest maleït virus s’ha endut molts alt-empordanesos i alt-empordaneses. Molts d’ells, avis i pares de fills i nets que no s’han pogut acomiadar dels seus éssers estimats. Han mort sols, només acompanyats del personal sanitari. El nostre més sincer condol a les famílies.

CONSEQÜÈNCIES POSITIVES. Ha augmentat el treball en equip. Per atendre aquest volum de pacients, s’han creat grups mèdics multidisciplinaris: els equips estaven formats per un metge de referència (metge internista, pneumòleg…) que comptava amb l’ajuda de residents de medicina familiar i comunitària, cardiòlegs, reumatòlegs, oftalmòlegs o uròlegs, entre altres. L’ajuda d’aquests companys ha estat imprescindible. Moltes gràcies!

Hem descobert, sens dubte, l’enorme potencial del teletreball aplicat al món sanitari: la telemedicina. Aquesta és, segurament, una gran descoberta que crec que ha arribat per quedar-se i ajudar-nos en l’activitat laboral diària. Des de casa, els metges hem pogut passar visita, parlar amb els pacients, demanar proves, mirar radiografies i analítiques, pautar tractaments… una cosa impensable fins fa un mes.

Aquesta epidèmia ha necessitat una enorme col·laboració entre diferents nivells assistencials. Des de l’hospital, volem agrair el paper clau de l’atenció primària i la seva tasca primordial de contenció de milers de pacients mitjançant milers de trucades telefòniques. Sense la feina de primària, el nostre hospital probablement s’hauria col·lapsat. Gràcies al Centre Sociosanitari Bernat Jaume i a la seva feina imprescindible de drenatge i derivació de pacients des del nostre centre. I, en últim lloc, gràcies a les residències d’avis pel seu treball i perquè probablement han viscut una de les situacions més greus d’aquesta epidèmia.

Però estem obligats a ser optimistes i a aprendre de les conseqüències positives d’aquesta crisi. No ens podem quedar només amb el record trist dels que ens han deixat i amb els moments durs viscuts.

D’aquesta crisi, els professionals hem après moltes coses i sortim més ben preparats per al futur: hem après a tractar cada dia millor aquests tipus de pacients i, sense dubte, en els propers mesos en sabrem més; hem après a fer coses que abans desconeixíem, a treballar d’una manera que abans no ens atrevíem, a col·laborar amb altres companys… Estic convençut que gràcies a aquesta crisi, en el futur farem la nostra feina molt millor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li