Aporteu o aparteu!

0
1185

«…havien perdut les seves llars, amics i familiars (…) la sensació que transmetien era que no acabaven d’entendre la magnitud del fenomen, del monstre. La seva actitud era molt humana i alhora molt estúpida: seien, sota una manta o sobre una manta, tot esperant que algú ho arreglés tot i mentrestant criticaven a qui ells consideraven que haurien de solucionar-ho tot.»

Aquest és un petit fragment de l’última novel·la d’Albert Sánchez Piñol El monstre de Santa Helena que m’ha fet reflexionar sobre aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida que descriu Piñol. Aquest és un fenomen que he detectat en els diversos àmbits on actuo professionalment, però també personalment i que es repeteix també a tots els espais geogràfics que conec de primera mà. M’explico.

A l’Alt Empordà ( d’on sóc i on hi treballo) tinc detectats tot una sèrie de personatges a les xarxes socials que només fan que queixar-se, lamentar-se, rondinar, murmurar. . . Que malament que està Figueres i la comarca. En general si llegeixes el seu historial de post i no tinguessis cap més informació creuries que tot el món ho fa bé menys a Figueres. Alguns ho fan a cara descoberta amb el perfil personal, altres (aquelles persones més covardes) ho fan sota pseudònims. A escala catalana passa el mateix, hi ha qui es dedica a treure la bilis via Twitter i critica ferotgement a tota aquella persona que no pensa com ell (àmbit procés català, canvi climàtic, feminismes, immigració, etc.).

A Sabadell (ciutat on visc) he començat a detectar-ne alguns d’aquests perfils i, com a l’Empordà, alguns amb perfils personals i d’altres sota pseudònims (persones covardes veig que a Sabadell també n’hi ha). Però això no passa només a les xarxes, aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida també passa en espais i entorns presencials. Un exemple que visc de prop és l’AFA (antiga AMPA) de l’escola. En aquest espai, igual que a les xarxes socials, hi ha alguns personatges que només fan que queixar-se i criticar en part o totalment les decisions de la junta i de les diverses comissions.

Tot aquest grup de persones que es queixen i critiquen: si ho fas blanc perquè ho fas blanc, però també si ho fas negre perquè ho fas negre i, fins i tot, si ho fas gris perquè ho fas gris, són o bé gent tòxica, segurament amb traumes infantils i familiars, o bé persones no realitzades professionalment, però tampoc personalment, és a dir, insatisfetes, però també hi ha gent dolenta. Sigui quin sigui el seu origen són persones que no aporten res. La seva crítica no és constructiva (en el 99% de les ocasions) i no donen alternatives ni fan propostes. Però el pitjor de tot, segurament el més important, es que si els hi ofereixes participar activament i/o fer aportacions declinen amb mil i un motius la teva oferta. . . A tall d’exemple, i seguint amb l’AFA de l’escola de la meva filla, són persones que no formen part de les comissions, no es llegeixen els e-mails de l’AFA, no assisteixen a les assemblees… Això sí, a la que veuen alguna cosa que no els hi sembla bé després, ja posen el crit al cel …

Tornem a la comarca d’on soc i on treballo. En el cas de l’Empordà i a Figueres en concret, les crítiques, el descrèdit, els retrets a la situació que viu la ciutat són continus. I jo em pregunto: havent deixat Figueres per Navata, Vilabertran o Garrigàs es fa fàcil criticar una ciutat en decadència com la de Figueres. Donar les culpes a l’altre (tot i que segurament tenen raó) és l’opció fàcil. Una vegada més, i davant una situació altament complexa, aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida que descriu Piñol es fa palesa a les xarxes i a les converses del cafè, del bar… de la ciutat.

Davant aquesta actitud, potser cal fer-se una pregunta ja coneguda: no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país. Personalment, sota aquesta màxima, allà on he estat, he intentat prendre compromís, treballar i aportar. D’aquí cada una de les vinculacions al teixit social on he viscut i on estic involucrat. Penso que criticar és la via fàcil. És millor actuar i aportar. Recordo, per acabar ja l’article, una frase ja clàssica de Joan Fuster: «La política o la fas o te la fan». A totes aquelles persones que tenen aquesta actitud molt humana i alhora molt estúpida que descriu Piñol un petit comentari: aporteu o aparteu!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li