Antoni Vila Casas, el penĂşltim mecenes

0
938

L’empresari, que presideix una fundació que promociona l’art català, va pronunciar el pregó de la Festa Major de l’Escala


En queden pocs, tot i que en una recent entrevista se’l titllava de l’últim. No som tant agosarats per afirmar-ho, però està clar que l’empresari català Antoni Vila Casas pot ser qualificat com un dels darrers grans mecenes de la cultura del país. Nascut el 1930 a Barcelona, ben aviat farà 91 anys i, tot i això, manté una vitalitat física i mental envejables, com va quedar demostrat el passat 1 de setembre a la plaça de l’Ajuntament de l’Escala, on va pronunciat el pregó inaugural de la Festa Major del municipi.

Vila Casas, president d’una fundaciĂł dedicada prioritĂ riament al mecenatge artĂ­stic, acaba de reprendre els seus vincles amb l’Escala arran de la donaciĂł d’un important fons d’obres d’art que tutelarĂ  aquesta instituciĂł i del qual ja se n’ha ofert una primera exposiciĂł a l’AlfolĂ­ de la Sal, dedicada a Joaquim Chancho i que es va inaugurar just abans del pregĂł. El fons procedeix del farmacèutic Joan Puig Guillot (L’Escala, 1929 – L’Ametlla del Vallès, 2020), amic del mecenes i al qual s’hi va adreçar l’Ajuntament per avaluar l’abast i les possibilitats d’aquesta donaciĂł, canalitzades a travĂ©s de la signatura d’un conveni.

En el seu pregó, Antoni Vila Casas va fer un recordatori de les seves vivències a l’Escala al llarg de la seva vida, davant un nombrós públic que l’escoltava des de la plaça, tot i que aquest any, amb motiu dels protocols contra la covid-19, havia de seguir aquesta intervenció degudament assegut. El pregó va anar seguit per un singular espectacle de videodansa a càrrec de Toni Mira, Premi Nacional de Dansa 2010, inspirat amb la projecció d’alguns dels quadres del fons Puig Guillot a la façana de l’església.

El mecenes va establir els seus primers vincles a l’Escala fa més de 50 anys, als inicis del turisme. Mirant un lloc de la Costa Brava per gaudir d’una segona residència, finalment va comprar un immoble del qual en van sortir diversos apartaments, mentre el pis més elevat —amb bones vistes a la badia— se’l va quedar per a passar-hi una part de la temporada d’estiu. «A finals de juliol m’hi estava sempre una setmana per desconnectar de la feina completament, aprofitant que la meva empresa farmacèutica tancava portes», assenyalà.

Tot i que portava un text escrit, Vila Casas va improvisar una part de la seva intervenció evocant mil i una anècdotes de la seva etapa escalenca. Va recordar la coneixença amb Puig Guillot, però també amb el farmacèutic que era la seva competència, Joan Massanet, que va ser alcalde del poble i un pintor surrealista molt reconegut, especialment després de la seva mort. Fa pocs anys que el Museu Reina Sofia de Madrid li va dedicar una exposició antològica.

«Una de les grans errades de la meva vida, i que sempre me n’he penedit, és no haver-li comprat cap quadre. Cada cop que anava a la seva farmàcia, me n’oferia, però jo sempre li posava l’excusa de que no portava diners a sobre. Quina gran error!», va reconèixer. Entre les seves coneixences escalenques, va recordar els germans Ballester, propietaris de l’hotel Ca la Neus, i un dels quals també va ser alcalde, i l’escriptora Caterina Albert, entre altres.

Als anys 70 van deixar l’apartament per anar a passar l’estiu a una casa a Pals. Al cap d’un temps, aquell edifici va ser l’embrió de la seva fundació artística, que avui disposa de dos centres a Barcelona, a banda del Palau Solterra a Torroella de Montgrí i Can Mario a Palafrugell. En concret, la Fundació Vila Casas es crea l’any 1986 per reforçar la investigació sociosanitària. Va ser a partir del 1998 quan s’incorporaren els àmbits artístic i de patrimoni arquitectònic, que amb els anys han anat adquirint més rellevància.

QUI ÉS VILA CASAS? Antoni Vila Casas neix a Barcelona el 27 de novembre del 1930 en una família de la burgesia catalana dedicada a la indústria tèxtil. Tot i així, estudià la carrera de farmàcia i es dedicà a la indústria farmacèutica, àmbit que a l’Espanya dels anys 60 encara tenia poca presència. Aquest entorn va ser favorable perquè s’involucrés en el projecte de creació d’un laboratori, Prodesfarma, que més tard, l’any 1997, es va fusionar amb la farmacèutica Almirall.

És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. El 1996 va rebre la Gran Creu de l’ordre del Mèrit Civil, el 1999 la Creu de Sant Jordi i el 2009 el Premi Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) al patrimoni cultural.

La creixent afició d’Antoni Vila Casas pel col·leccionisme d’art contemporani català, alimentada per la seva inquietud per contribuir a l’enriquiment de la cultura i preservar la tradició del país, es posaren de manifest a partir de finals dels anys 90 del segle passat, quan van començar a obrir-se els diferents espais museístics.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li