Antoni Falcón: «Estem explorant la possibilitat de crear una IGP»

0
1742

És el propietari de Vins de Taller, un celler de Siurana d’Empordà, que treballa per l’ecologia i els sistemes biodinàmics. És considerat el celler verd de l’Empordà i com a novetat ha començat a elaborar ‘orange wine’


Som a Vins de Taller, que va començar la seva activitat ara fa vint anys. Destaquen per implementar la biodinàmica. En què consisteix aquest sistema?
La primera plantació de ceps va ser el 2002, vam fer unes plantacions experimentals i estàvem molt interessats en els vins blancs. Vam fer un assaig amb cinc-cents ceps de tres varietats de raïm blanc, tenint en compte les característiques edafològiques, és a dir, dels sòls. Després de veure quines varietats ens podien encaixar, ens vam inclinar per plantar tres varietats típiques de la Catalunya del Nord, experimentades a Calonge, i són: Viognier, Rosant i Marsanne. A partir d’aquest inici, incorporem altres varietats de raïm negre, ja que veiem que només amb vi blanc en l’àmbit comercial pot ser més difícil. Els vins blancs tenen certs riscos comercials i, aconsellats per l’assessor que teníem a l’inici, en Jaume Serra, que ens va dir d’introduir varietats de negre, una de les que vam escollir és la Marselan que és com una garnatxa millorada. I així és com comença tot plegat.

Marselan és una varietat que va buscada. Què ho fa?
És una varietat que deu tenir uns trenta anys d’antiguitat. Vam ser dels primers a plantar-ne aquí i el problema és que, en ser una varietat nova, no està admesa a moltes denominacions d’origen, ja que les DO s’han tornat més restrictives.

És per això que Vins de Taller no forma part de la Denominació d’Origen Empordà?
No, el fet de no estar a la Denominació d’Origen Empordà és perquè no hi havia vinya al territori de Siurana quan es va crear la DO. Podríem formar-ne part amb les varietats admeses: Garnatxa blanca, Lledoner gris, Merlot, Monastrell… Totes aquestes sí, però la DO no està receptiva a ampliar varietats que nosaltres també tenim. A la zona, som uns quants cellers que hi volem entrar, i és per això que entre nosaltres hem decidit començar a explorar la possibilitat de constituir una indicació geogràfica protegida.

Una IGP, com la Poma de Girona?
Exactament. En el món del vi, curiosament, a Catalunya no s’ha fet. A Espanya n’hi ha quaranta i ja hem parlat amb la directora general de l’INCAVI i estem mirant la manera de fer-ho possible.

Quants cellers hi ha al darrere?
Hi som el celler de Baronia de Vilademuls, Jordi Olivé de Sant Mori, un celler de Ventalló que també fa oli, Pago Diana de Sant Jordi Desvalls i nosaltres. El que ho fa atractiu és que estem en una zona del territori amb unes característiques edafològiques i ambientals semblants, és la zona que Josep Pla definia com a «terraprims de l’Empordà» perquè són terres que aguanten poc, tenen poca matèria orgànica i d’aquí la denominació. Soc tossut i m’agradaria entrar a la DO Empordà, però, a vegades, penso que això serà profitós, si algun dia aconseguim el segell. Quan estàs en un territori i no tens la DO que t’empara, no va gaire bé, però com que no hi ha hagut més remei, estem a la DO Catalunya.

Des dels inicis que feu biodinàmica?
No ben bé. Des dels inicis estem preocupats pel medi ambient i al cap de cinc anys comencem a preparar la certificació ecològica, que es necessiten tres anys per fer el procés, i ara deu fer deu anys que ens encarem amb la biodinàmica. Ens adherim al moviment de la biodinàmica francès, que està molt implantat, i ens admeten a les seves formacions i cursos. Al mateix temps ho anem implantant aquí, fins a arribar al punt que des d’aquest celler ja hem fet un curs de biodinàmica amb professors externs i aportació pròpia. Som els primers a fer un curs de biodinàmica a l’Empordà. La biodinàmica s’ha d’entendre com una filosofia de com cultivar la vinya, o qualsevol conreu, o com a mètode de vida.

Ens aniria millor si s’apostés més pels sistemes biodinàmics?
Sí, hi ha una bona part de desenvolupament científic que és de Rudolf Steiner, el precursor, i una alumna seva, Maria Thun, que és qui elabora els primers preparats biodinàmics. Steiner parlava de la biodinàmica global, inclús encarat a les persones en l’àmbit mèdic. La biodinàmica s’aguanta sobre tres pilars: el primer és entendre la vinya com un ecosistema i fugir, en la mesura del que sigui possible, del monocultiu. Això que vol dir? Doncs que la vinya tingui un bosquet, que entremig de la vinya hi hagi arbres o arbres fruiters per descompactar el terreny, etc. En general, les plantes són éssers vius sociables i els agrada estar acompanyades. Cada planta té unes qualitats que quan viuen en família se’n beneficien unes de les altres. Per exemple, el prat entre els ceps afavoreix uns microorganismes que fan que la terra tingui vida i sigui més fèrtil. Això fa que la planta que hi viu, en aquest cas els ceps, també sigui més sana i fèrtil. Per tant, nosaltres haurem de fer menys tractaments i el fruit serà més gustós. Quan diem allò típic que «la meva àvia tenia un presseguer que feia uns préssecs espectaculars», és cert i és semblant al que passa amb la biodinàmica, ja que la planta no ha estat explotada de manera industrial i té un altre gust, per això ens agrada més. Un vi és més expressiu quan està tractat d’una manera més natural. Això vol dir que tots els vins ecològics o biodinàmics són millors que els convencionals? No, perquè pots fer-ho molt malament. El segell no és garantia de res. Però, si ho fas així i ho fas bé, serà millor.

La biodinàmica no només implica tenir més plantes i arbres al cultiu, també implica la incorporació animal: amb els fems dels cavalls i les restes vegetals fem compost, així tornem a la terra el que li hem tret en forma d’adob orgànic. Els animals pasturen a la vinya, aquí venen les ovelles de Mas Mercè un parell de vegades l’any i tallen l’herba i abonen. I les gallines i les oques també campen per aquí.

La segona pota de la biodinàmica són els preparats biodinàmics. Què són i per a què serveixen?
Aquí treballem diferents preparats. La primera planta important és la Achillea millefolium, que és antiparàsits, la Matricaria chamomilla, l’Equisetum un fungicida, i d’altra banda, dent de lleó, ortiga, valeriana i Quercus, que és escorça. També s’utilitza el sílice i la tova de vaca. A banda de tractar les plantes, els preparats també poden servir per conduir els conreus, per tant, serveixen com a preventius, o curatius, i també per conduir els conreus.

I la tercera pota, el calendari lunar, que no és ben bé el calendari pagès, oi?
Maria Thun és qui l’actualitza cada any. Es pot fer servir, però hi ha tasques que és difícil de fer coincidir amb la teva realitat laboral o climàtica. Per exemple: quan fem poda no podem seguir 100% el calendari perquè podem 4 o 5 mesos i sí o sí cal podar cada dia. No és un dogma de fe. El calendari canvia cada any i et diu si un dia és flor, fruit, arrel o fulla i segons això, cal repartir les feines que toquen. El calendari pagès està més vinculat a la lluna.

Una de les novetats del celler són les visites a cavall, que contribueixen al sistema del conreu. Com?
La primera pota de la biodinàmica inclou que totes les feines que puguin fer-se sense mitjans mecànics són millors per al conreu, ja que els tractors compacten la terra i, en canvi, el cavall reparteix el pes. A Bordeus hi ha un equip de dones que tenen una màquina per tallar herba impulsada per un cavall i van de finca a finca a prestar els seus serveis, per tant, ja existeix aquesta manera de treballar.

Foto: Àngel Reynal

Som a taula amb l’acompanyament d’un vi taronja, un orange wine. És el futur?
Els vins tenen dos grans blocs: el blanc i el negre. El raïm blanc i també el raïm negre, si l’espremem, el seu suc és blanc. El que farà que el raïm negre es torni negre és la fermentació amb la pell. I el vi blanc el fem sense la pell. Però, quan un raïm blanc el tractem com un vi negre, el vi no es torna negre, es torna taronja. I no és el taronja dels rosats oxidats. L’orange wine ja agafa el color taronja i és el que antigament els pagesos feien per estalviar-se feina i en deien un brisat, ja que la pell del raïm es diu brisa. Per tant, un brisat és un orange wine de pagès, però ara s’ha sofisticat una mica i internacionalment estan molt de moda, els orange wine. Una altra novetat del 2021 és que vam presentar el primer monestrell i l’hem presentat com a vi jove, així completem la col·lecció de monovarietals.

Quines altres novetats hi haurà?
Una altra és que estem fent una Garnatxa nova, cultivada a Calonge, i és un cultiu que té Garnatxa, Carinyena i Syrah i és un raïm que comencem a elaborar. No serà per treure’l de seguida, cal treballar-lo, però hi estem a sobre. També hem plantat més marselant perquè és una varietat amb futur i un distintiu de Vins de Taller. I incorporem també una varietat que es diu petit manseng, que fa vins amb molta aroma.

Com ha anat la verema d’enguany?
Ha sigut una verema molt desigual, ha sigut un any bo per no tenir fongs i hi ha hagut poc tractament. Per això el raïm ha arribat molt sa. L’inconvenient? Que acumulem dos anys de sequera, per tant, els ceps han patit estrès hídric i això comporta una reducció de la mida del raïm, que té menys suc. Hi ha la creença que els anys de menys producció en quilos són anys més bons de qualitat. Això es veurà pròximament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li