Antoni Abad: ‘La paraula del pescador, avui, pesa molt; i cada dia ens escolten més’

0
620

El rosinc és el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i també de les confraries de Roses i la Federació de Girona. Parlem de la salut del sector de la pesca, de com ha evolucionat després de la forta crisi econòmica, del futur d’aquesta i del relleu generacional. També de la situació del peix al mercat, de les noves normatives i dels indicadors del canvi climàtic


 

A Roses, aquest febrer, comença la veda. Però expliqui’ns, què és aquesta aturada biològica?
Ara comença a tots els ports de Girona fins a Barcelona. Com dius, més que una veda (temps durant el qual és vedat pescar), és una aturada biològica i en diria una declaració de bones intencions del sector pesquer. La veda no és obligatòria però el sector està conscienciat que hem de cuidar el que anomeno l’hortet. Podríem debatre si fem l’aturada al millor moment, potser hauria de fer-se a la primavera, que és quan el peix surt de l’ou. Però nosaltres hem de buscar un equilibri, i més a la zona de l’Alt Empordà, ja que tenim molts dies de mal temps. No tindria sentit fer la veda a la primavera. La meva intenció és convèncer el Ministeri que hem d’arribar a un equilibri.

Clar, és que si un dia no se surt al mar a pescar, no es factura ni un cèntim.
Nosaltres anem a la retribució a la part, vol dir que si pesquem, guanyem i si no pesquem, no guanyem. D’això se’n podria obrir un altre debat. No tenim un salari mínim garantit.

La pesca és un dels sectors en què la crisi colpeja més fort. Com han estat els anys de remuntada?
Aquest sector té una gran dependència del gasoil i si ens pugen el combustible, estem morts. Literalment. La nostra feina és com un puzle, han d’encaixar moltes peces: cal tenir uns costos adequats, bon temps per poder treballar, bon preu a les llotges per vendre el peix, etc., ja que depenem del mercat d’arreu. Molta gent em diu: «Vosaltres rai, que esteu a la porta d’Europa». I i jo penso: «Sí, sí, però la porta és per entrar i per sortir», i aquí entra peix d’arreu, eh? I no en surt tant. El peix que pesquem nosaltres és només el 20% del peix de Catalunya. Poca broma, que la importació de peix que tenim a casa és molt elevada. I això és una reivindicació del nostre sector. Sempre dic a la gent que quan vagi a la peixateria demani l’etiqueta. No és el mateix un lluç de Roses, de Palamós o del Port de la Selva que un lluç de Namíbia. No dic que sigui ni millor ni pitjor, però el nostre és diferent.

I com es troba ara el sector? Té bona salut?
Recuperar-se és difícil, hem perdut molta flota. Als anys 1992-1993, només a Roses, hi havia 42 barques d’arrossegament. Ara n’hi ha 18. Si hi poses una mitjana de sis treballadors per embarcació, imagina els llocs de feina que s’han perdut. I això és només directament, indirectament s’ha perdut molta feina: l’empresari que s’ocupa de la mecànica naval, xarxaires, electricistes… és un volum de negoci molt important. I aquest és un dels altres factors que he explicat a Madrid amb un estudi socioeconòmic, per alertar-los que les normatives que ens imposen fan perdre múscul de la pesca. A Catalunya se n’ha perdut molt i no som el sector potent que érem abans.

Sorprèn la xifra del 20%. I el consumidor, no n’és del tot conscient, oi?
Penso que no. Vaig molt a les peixateries i mai veig el consumidor demanant l’origen del peix. Això és un exercici de responsabilitat que hauria de tenir el mateix consumidor. I val a dir que el consumidor no té assumit el missatge i és culpa nostra. Tu vas a la carnisseria i tens vedella de Girona, i en canvi, nosaltres no hem sigut capaços de crear una bona marca que representi el peix de la zona. La pesca a Catalunya és molt diferent de la resta.

Com de diferent?
Aquí pesquem de manera molt responsable des de fa més de set anys. La sostenibilitat és molt important per nosaltres. Aquí tenim uns caladors (lloc adient per pescar) on no anem a pescar o hi pesquem de manera responsable, fent només una passada. I altres caladors que estan tancats des de fa molt temps, ja que de la mà dels científics hem vist que són caladors molt bons de criadors de peix. Això no ho trobaràs enlloc de la Mediterrània; ara per ara, som un referent. El govern central és una mica sord i li costa entendre el missatge de la pesca catalana. La gestió ha de ser del pescador i per al pescador, no cal que ens vinguin a manar ni de Barcelona ni de Madrid. Aquí ja sabem el que hem de fer i anem de la mà dels científics. Hi ha un calador que fa set anys que està tancat, i la biomassa -és a dir, la flora i la fauna- s’ha regenerat per tres. I això està avalat científicament.

Com és la relació amb el govern català i central?
La relació ara és molt bona, fa uns mesos era un altre tarannà.

Després del canvi de colors, vol dir?
Sí, va ser un canvi important. Amb el Partit Popular ens costava més presentar propostes i queixes i ara amb els socialistes, com a mínim, tens el dret a queixar-te i et truquen per interessar-se.

Com a president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, quina és la reivindicació més important de cara a l’Administració pública?
És principalment que ens deixin fer la gestió. Qui sap més que el pescador, de la nostra feina i dels caladors? Demanem que ens posin assessorament científic. Val a dir que el Departament de Pesca de la Generalitat sí que està per la feina, i molt. Sé que també té problemes amb Madrid, però la cogestió és el futur.

Ara estem creant, a tot Catalunya, plans de gestió. Això vol dir que cadascú a casa seva -o al seu port, vaja- faci la gestió dels seus caladors i creï un comitè on hi hagi el pescador -que és l’actor principal-, ONGs -perquè està bé que vingui gent de fora i tingui criteri-, la comunitat científica i l’Administració pública. La solució hauria de ser seure tots a la mateixa taula per debatre sobre els caladors. Ara aquí ja tenim engegats diferents plans de gestió: el del lluç de Roses, el del sonso, el de la sípia, el del pop… N’estem fent, a tota marxa, al llarg de la costa catalana. Perquè creiem que aquesta és la millor manera, però a l’Administració central no li agrada perquè perd protagonisme.

El moment polític que viu Catalunya i Espanya ha repercutit en la pesca?
No, està clar que quan la nostra consellera, Teresa Jordà, d’Esquerra Republicana de Catalunya, té reunions amb la del PP de Madrid, no ho deu tenir fàcil. Però no ens ha afectat directament, a nosaltres.

I a un termini de deu anys vista, com ha d’evolucionar la pesca? Cap on ha d’anar?
Principalment cap als plans de gestió de manera responsable i sostenible. Però també he de dir que vindran unes normatives d’Europa, l’any vinent, que faran una reestructuració important del sector. Ens aplicaran una normativa que ens farà reduir un 10% la quantitat de dies d’anar a pescar… També diuen que qui faci una bona gestió a casa seva tindrà contraprestacions. Ja veurem què passa, però tot això s’ha de posar a una bossa i haurem d’anar a Madrid a explicar bé els nostres plans de gestió. Ja veurem com acabarà, però qui no faci res i caigui en l’immobilisme, pot patir.

Un altre dels factors que juga un paper important és el canvi climàtic i la contaminació dels mars. Com a professionals, quins girs s’han trobat?
Anys enrere les meduses venien només a l’estiu, per l’augment de la temperatura de l’aigua. Ara, les tens tot l’any aquí. Aquest ja és un indicador, l’aigua ha pujat entre 2 i 3 graus. També ho hem notat amb l’hàbitat del peix, hi ha espècies que no se senten còmodes amb el diferencial de temperatura i no dic s’hagin perdut, però sí que notem que en pesquem menys. I hi ha altres espècies que no agafàvem gaire, com la gamba blanca, i ara, en canvi, sí; i ha sigut una sortida molt viable per la flota.

Quines espècies s’han deixat de pescar?
El peix té cap i cua i hi ha temporades que en pesquem més d’una espècie i d’altres no. Però el fet de treballar amb científics ens ajuda i tenim moltes explicacions que abans no teníem. El Departament de Pesca de la Generalitat ha engegat un projecte per fer un seguiment plurianual de tota la costa catalana amb científics, que aniran als ports amb més volum de pesca, i biòlegs, que faran mostrejos de la costa catalana per saber realment a quin punt estem. Així, si ve Europa a dir-nos que «el lluç està fotut», nosaltres tindrem les dades científiques per solucionar-ho.

ÀNGEL REYNAL

Precisament un pescador de la zona, fa pocs dies, va fer un post al Facebook queixant-se de com n’estava, de mal pagat, aquest peix.
El primer que cal fer és una reflexió interna i posicionar el nostre peix al mercat. Moltes confraries ja estan fent marques potents. Des de sempre, el pescador s’ha guanyat prou bé la vida, treballant molt, com tothom, eh? I ens pensàvem que aquesta ratxa no s’acabaria mai. I en el seu moment, no ens vam preocupar de crear una marca forta, en l’àmbit de tot Catalunya. El missatge de garantia no hi és al peix d’avui en dia. És cert que tenim la marca Gamba de Palamós, que és un deu i crec que tot Girona ens en beneficiem, però per a la resta de peix no hi ha aquest missatge de garantia. I és el que hem de fer. Quan el pescador et diu que no es ven a un preu digne té raó, hi ha molt peix de fora i potser nosaltres l’hauríem d’adequar al mercat. Penso, però, que l’equilibri tornarà. Ara treballem amb molts supermercats, i això és fantàstic perquè estem instaurant el peix al mercat i fa dos dies això no hi era. De mica en mica penso que ens en sortirem.

I pel que fa al relleu generacional? Hi ha futur a la pesca catalana?
Penso que sí, és una feina molt bonica, agraïda i et dona sensacions de llibertat que altres feines no et permeten.

Però realment els joves d’ara volen fer aquesta feina? Fa la sensació que no, hi ha moltes enginyeries però els de les noves generacions ja no es volen llevar a les cinc del matí per sortir a mar.
No hi ha la consciència que hi havia abans, i ara el pescador és un gran desconegut per la societat. Però vull pensar que sí que hi haurà futur. Ara estem en un projecte molt interessant. L’altre dia, per exemple, va venir un grup d’una vintena de joves que estan en reinserció laboral i van quedar encantats de la feina que fem aquí. Cal potenciar-ho i fer agradable el nostre sector i explicar que ens guanyem la vida. Jo els vaig explicar que una de les coses més importants de ser pescador és saber-se administrar perquè un mes potser guanyes molt i al següent no guanyes res. Nosaltres ens hi deixarem la pell perquè hi hagi relleu i perquè la societat sàpiga que la pesca és una feina agraïda i molt important per l’economia de qualsevol país o territori.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li