Anna Teixidor investiga el 17-A

0
1008

La periodista figuerenca publica un llibre sobre els atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils


 

Diuen que la millor manera d’evitar una malaltia és prevenir-la. La periodista Anna Teixidor, a l’epíleg del seu llibre ‘Sense por de morir. Els silencis del 17-A’ (Pòrtic Edicions), fa unes reflexions molt punyents sobre els plans de prevenció entorn dels moviments gihadistes i planteja el dubte al lector que si s’hagués actuat abans potser s’haurien pogut evitar fets com els atemptats del mes d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, a banda de l’explosió d’Alcanar, entre molts altres registrats en els darrers anys arreu del món.

Qui fa aquestes reflexions és una reconeguda especialista en el tema. Anna Teixidor (Figueres, 1978) treballa com a periodista de TV3. Doctora en Comunicació Social i llicenciada en Humanitats i Periodisme (UPF), és professora del Màster en Prevenció de la Radicalització (UB) i coautora de diversos reportatges pel programa 30 minuts de TV3 que giren entorn de la mobilització gihadista i d’aquests atemptats. Va escriure Combatents en nom d’Al·là (2016) i ha estat premiada en diversos certàmens pels seus treballs d’investigació. També ha estat molt prolífica en la publicació de llibres de recerca local, especialment sobre la història del periodisme i personatges del republicanisme empordanès com Josep Puig Pujades, a qui va dedicar la seva tesi doctoral.

Aprofundint en les seves conclusions d’aquest darrer llibre, Teixidor es pregunta «on són les estratègies davant d’aquells que ja han adoptat una visió rigorista pròxima a la violència? S’està treballant amb els entorns que van freqüentar els autors dels atemptats o entre joves que poden sentir-s’hi atrets? A on pot recórrer un pare, una mare, un germà o un amic si és testimoni d’un procés de radicalització violenta? No conec cap servei, que no sigui policial, que ofereixi aquest assessorament. Som conscients que hi ha nuclis de persones que viuen amb nosaltres que simpatitzen i s’identifiquen amb ideologies radicals com la d’Estat Islàmic?».

La conclusió de l’autora del llibre és clara i alhora inquietant: «S’ha d’actuar davant dels grups que fomenten entre el nosaltres i l’ells. S’han de promoure els intermediaris que, amb coneixements culturals previs, es guanyin la confiança d’aquests nuclis que recelen i conspiren contra Occident, per neutralitzar les seves retòriques i revertir les narratives que justifiquen les accions violentes. Estat Islàmic ha perdut el seu territori, però manté el lideratge ideològic i espiritual en nuclis de simpatitzants que viuen entre nosaltres».

LA INVESTIGACIÓ. Al llarg de les gairebé 400 pàgines del volum Sense por de morir. Els silencis del 17-A, Anna Teixidor reconeix que «la meva voluntat és descriure i analitzar perquè uns joves que viuen entre nosaltres ens odiïn tant com pensar en fer volar la Sagrada Família i com és que les forces de seguretat no aconsegueixen aturar-los abans que els seus plans fracassin. Com en tot treball periodístic, la investigació ha arribat fins al punt permès per la documentació jurídica i policial disponible, però també pel treball de camp».

Juntament amb la lectura acurada del sumari, l’accés a les investigacions dels Mossos d’Esquadra i de més d’un centenar d’entrevistes al Marroc, a Bèlgica i a diversos punts d’Espanya, la periodista figuerenca ha reconstruït en el seu volum les biografies d’aquells joves de Ripoll, el seu procés de radicalització, la gestació del grup i la preparació dels atemptats i a través de la vídua, els companys de cel·la i els testimonis que van seguir la seva evolució ideològica. El llibre també elabora un retrat de l’imam Es-Satty, un impostor sobre el qual es projecten ombres que arriben fins al CNI. Entre aquestes, quina complicitat tenia amb els cossos d’intel·ligència de l’Estat.
La periodista també ressenya l’impacte que els atacs van suposar per la població de Ripoll, el difícil reconeixement que tenen les víctimes de terrorisme i el context polític i social enmig del conflicte Espanya-Catalunya. El llibre inclou un ampli índex amb les biografies dels personatges principals, una cronologia dels fets, taules descriptives, una acurada bibliografia i una extensa relació de fonts i notes que n’acrediten la informació.

L’autora deixa clar que «alguns dels noms que hauria de citar no puc esmentar-los per estricte desig dels entrevistats. En la majoria dels casos ha calgut comparar el seu testimoni, contrastar-los entre ells i, a través d’aquest exercici, aproximar-me als fets. També hi ha algunes persones amb les quals m’hauria agradat conversar, però que han considerat que encara no havia arribat el moment de fer-ho». En qualsevol cas, però, el llibre vol ser un record i un homenatge a totes les víctimes de l’atemptat de la Rambla de Barcelona.

Anna Teixidor adverteix finalment que «tant per les noves aportacions que puguin resultar de l’accés a fonts i a fons fins ara inèdits, com per la confirmació o el desmentiment dels dubtes expressat, l’obra queda oberta». Ella mateixa assegura que «desconfio d’algunes de les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació que encapçalaven els articles amb afirmacions contundents com ‘la realitat dels atemptats’ o ‘la veritat de l’imam de Ripoll’. Hem de fer un exercici d’honestedat i explicar fins a on s’ha arribat i quines llacunes queden per descobrir». I deixa clar que «malauradament, encara n’hi ha masses». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li