Anna Palet: ‘El pressupost no arriba per a tot, hem fet pedaços però ens falta molt’

0
1320

És l’alcaldessa de Vilanant des del 2011 i recentment ha estat designada nova consellera delegada de Medi Ambient i Gestió de Residus del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. En aquesta entrevista parlem de la manca de serveis bàsics al municipi i també al nucli de Taravaus, de les obres que s’estan duent a terme i del futur de la gestió de residus, entre molts altres


Vilanant és un poble petit i així ho plasma també el seu pressupost. Aquest 2020 compten amb 636.732 euros, quines han de ser les inversions?
És un pressupost molt petit i pràcticament el que fem és pagar despeses de manteniment general del poble, d’inversions n’hi ha poques. Anem avançant a través de les subvencions que ens arriben d’altres administracions i fem segons això, ja que destinar aquest pressupost a inversions és impossible. A més, encara estem pagant el deute que vam trobar quan vam arribar, que ja està a les acaballes, però això també és una despesa que hem de pressupostar cada any i no ens permet jugar gaire.

On cal, però, posar fil a l’agulla de manera immediata al municipi?
Hi ha moltes mancances al municipi… per començar encara no tenim les infraestructures municipals completes. Mira on tenim l’Ajuntament, dins mòduls prefabricats. Són propietat del Departament d’Ensenyament i aquí ho tenim tot: Correus, el dispensari, l’Ajuntament, la sala de plens, l’arxiu… ens faltaria poder arreglar la rectoria, que el consistori ja va comprar al seu moment, i instal·lar-hi allà l’Ajuntament. Estem pendents que al maig ens diguin què podem fer a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), nosaltres hem demanat dues línies i a veure si així podem arreglar la rectoria i tenir un edifici com cal.

Més mancances? Doncs n’hi ha moltes, per exemple, a Taravaus encara tenim places i carrers sense asfaltar, hi ha mancances pel que fa a la llum…

I això són únicament serveis bàsics.
Totalment, a més, aquí al municipi de Vilanant també tenim molts carrers que estan molt malmesos però el pressupost no arriba per a tot, hem fet pedaços per sortir del pas però ens falta molt.

Diu molt, però, d’un Ajuntament, la decisió de cedir el seu espai a la mainada que estava en mòduls prefabricats fent d’escola.
Va ser una decisió de la qual ja feia molt temps que parlàvem, ja quan vam entrar a l’Ajuntament de Vilanant. Pensàvem i pensem que era el més lògic. En aquell moment hi havia una quarantena d’infants a l’escola i de treballadors municipals tres, quatre o cinc a tot estirar, per tant, era molt més factible que la mainada estigués a un edifici més gran i còmode i nosaltres aquí als mòduls ja ens en sortim prou bé.

Això és el que transmet l’Ajuntament, però quines són les demandes del veïnatge?
Demanen tenir els serveis bàsics establerts. Els veïns amb el canvi de l’escola van estar contents, hem de pensar que estàvem a un edifici que abans d’arreglar-lo tenia condicions totalment precàries, sense calefacció i amb un dispensari que no reunia condicions bàsiques per ser dispensari, i tot i no tenir aquests edificis bàsics i de serveis, ara els que tenim estan en condicions i ha sigut una millora. Altres demandes que tenim són sobre el local social. Actualment tenim una sala, que cedim a tothom que ho necessiti del poble, i l’utilitzem per fer-hi reunions, xerrades, activitats festives… però tenim una mancança amb la sala del costat, que és el local social, la sala gran i el bar, que avui dia està tancat, i això sí que és una demanda de la gent del poble. La gent vol el bar obert, fins ara n’hem tingut la concessió i al novembre la persona que se n’encarregava va plegar.

La licitació ha quedat deserta, però.
Ha quedat deserta i a l’últim ple ho vam tornar a passar a licitar. Ara ho tornarem a convocar i convidarem totes aquestes persones que s’hi han interessat, volem anar amb el plec de clàusules per explicar bé el que necessitem: que no és més que un bar obert amb una cuina senzilla i de qualitat, que doni servei al municipi. Altres mancances? No tenim botiga. Va tancar i les veïnes i els veïns també en demanen. És de difícil solució perquè no és un servei que hagi de donar l’Ajuntament, tot i això, hem intentat que vinguin parades de fruita i de verdura algun dia de la setmana però no hi ha prou volum de gent i venda perquè aquestes subsisteixin. Van venir durant dues o tres setmanes i ells mateixos ens van dir que no podien seguir venint perquè només hi anaven dues o tres persones a comprar. Tenir una botiga és molt important i quan més funciona és el cap de setmana, que és quan hi ha més gent, sobretot per les cases de segona residència. Ara estem enfocats en com solucionar aquesta mancança i la idea que tenim és intentar demanar una subvenció per al local social, ja que el bar també queda petit i un cop puguem fer aquesta reforma, incloure-hi una petita botiga per donar el servei al municipi.

El que sí s’ha pogut fer és el parc infantil. Queden pocs dies per acabar-lo, no?
No en teníem, en tot el poble només teníem un tobogan petit, però no teníem ni parc infantil ni pressupost per poder-lo fer. Ara gràcies a la subvenció de la Diputació de Girona estem fent el parc infantil, que està a punt d’acabar-se, aquí darrere el local social. Serà un espai més lligat a l’entorn, que volem que sigui de trobada i recreatiu, i aviat ja es podrà utilitzar. Era una demanda de la mainada i a més, s’hi han involucrat molt perquè ha sigut l’escola i la mateixa mainada qui ha dissenyat el parc. Hi ha coses que encara no hem pogut fer, com ara la tirolina: tota, absolutament tota la mainada del poble, en el seu projecte va dibuixar-hi una tirolina… hem deixat l’espai i de seguida que puguem en comprarem una. És un projecte bonic i ells també han decidit el nom del parc, Parc de les Escoles. Serà tal com ells l’han volgut i dissenyat.

A finals d’any una granja del poble va fer un pas endavant, apostant per un nou model energètic amb la planta de biogàs. Podria aplicar-se a altres equipaments?
Aquest és un projecte del 2011 que va quedar aturat per la crisi econòmica i es va reprendre fa un parell d’anys. És una planta de biogàs petita i particular que dona consum a una granja privada, és un projecte molt interessant i tant de bo hi hagués moltes granges amb petites plantes de biogàs pel seu autoconsum. Tant els propietaris com l’Ajuntament de Vilanant estem disposats a crear aquesta sinergia conjunta per col·laborar i poder anar més enllà d’aquest ús particular. Per tant, pensem que és un petit però gran pas i pot ser beneficiós pel municipi. Hem de començar a pensar que les energies renovables són el futur i hem de veure com les encaixem en el nostre territori. Aquest consens entre territori i sostenibilitat és molt important.

De fet, fa pocs dies, diferents alcaldies de la comarca van fer una reunió sobre el Pla estratègic de residus (2019-2025). Què ha de ser?
Són reunions molt positives que es fan des de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, perquè s’està fent un estudi global de la comarca. Les reunions es fan per zones, fa poc ens vam trobar i vam mostrar els nostres neguits, possibles solucions i les estratègies per trobar un consens comú per veure quina seria la proposta de futur pròxim per la recollida de residus. Hem de complir uns cànons i tenim un marge de temps de pocs anys per poder tenir als municipis una recollida adequada. Cada zona té les seves problemàtiques, a una comarca de 68 municipis molt diferents des de micropobles fins a pobles que passen dels 1.000 als 10.000 habitants segons l’estació, és una comarca plural i és complicat trobar el consens. Ens trobem moltes realitats diferents i els uns pels altres trobem solucions.

Però cap on ha de mirar aquest projecte?
Parlo de Vilanant, el futur ha de ser que tingui una recollida de residus, de la selectiva, de rebuig i de l’orgànica correcta i adequada, i enfocada al canvi climàtic.

La renúncia de Cervera la va convertir en consellera delegada de Medi Ambient i just fa pocs dies s’ha sabut que la Generalitat donarà 4,5 MEUR per al Centre de Tractament de Residus (CTR) de Pedret i Marzà. Com avança?
Depenem molt de les subvencions i el projecte va avançant i tirant endavant. Aquesta subvenció és una molt bona notícia, es treballa de valent perquè sigui un centre de tractament de residus complet i amb les característiques adequades pel bon funcionament.

ÀNGEL REYNAL

L’Ajuntament de Vilanant va crear la nova secretaria juntament amb l’Ajuntament Cistella, s’han pogut veure millores en fusionar els dos consistoris?
Moltes i al 100%. Potser és una de les accions de les quals estem més orgullosos. Nosaltres teníem un problema de l’àrea de Secretaria i Intervenció, un problema ja des que vam començar el 2011 perquè no teníem ben establerta aquesta plaça i anàvem coixos. El que vam fer és demanar a XALOC el servei, però és un servei que ens creava mancances, ja que el nostre és un municipi molt petit, però el secretari ho és tot i necessitem una persona fixa dins l’Ajuntament, que entengui sobretot què és un municipi petit, quines mancances té i com hem de treballar plegats. I al fer aquesta agrupació amb Cistella hem notat una millora molt important en el sistema de treball. Això ens ha permès desencallar molts temes i projectes que teníem parats, com el parc infantil, les obres de l’entrada del municipi, l’adequació d’una de les parets de la pujada de l’església… i altres temes que per falta d’hores i de feina no es podien fer.

A l’entrada del municipi s’estan fent parets de pedra seca, un dels trets identificatius d’aquesta zona del territori. Fa la sensació que la població en sabem poc, sobre pedra seca.
Precisament per això, som un territori de pedra seca i el tenim poc valorat. Al món de la pedra seca no li hem donat la importància que té i a poc a poc comencem a conèixer aquest paisatge de pedra seca i per a què servia. És un valor afegit al nostre entorn i és una característica del nostre municipi, l’hem d’ensenyar, potenciar i que la gent el comenci a valorar, perquè quan es valora una cosa també es protegeix. Vam decidir que l’entrada del municipi digués alguna cosa de Vilanant i què és Vilanant? És territori Garriga i Manol, per això intentarem fusionar els dos vessants del poble, la pedra seca amb la flora característica. Aquest és un projecte de sostenibilitat perquè no volem posar-hi cap altra planta que no sigui autòctona i la pedra seca és el valor que hem d’ensenyar, i ho hem fet seguint el model d’Avinyonet de Puigventós. Ara se’n parla una mica més perquè s’ha declarat Patrimoni de la Unesco, però jo recordo que de petita a l’escola quan ens van parlar de pedra seca vam fer una excursió a Tarragona, quan la teníem aquí. Cal que coneguem el nostre paisatge i el nostre entorn, que forma part de la nostra identitat.

Per acabar, retrocedeixo al 2017, quan va haver de declarar com a testimoni pel 9-N. Hi ha hagut alguna conseqüència cap a la seva persona?
Ja sabeu quina va ser la sentència, a mi no m’ha suposat res més. Se’m va demanar que fes de testimoni i expliqués el que va passar el 9-N i com ho havíem gestionat des del municipi com a persones voluntàries i particulars. I no va suposar res més.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li