Anna M. Dalí, passió per Cadaqués

0
1093

La historiadora de l’art Blanca Sala Reig evoca la germana del pintor, a qui va conèixer personalment


 

La historiadora de l’art figuerenca Blanca Sala i Reig ha volgut recordar la figura d’Anna Maria Dalí, en celebrar-se enguany el trentè aniversari de la seva mort, amb diverses publicacions i una conferència a la sala l’Amistat de Cadaqués, on va estar acompanyada al piano de Fredrik Strand. En aquest sentit explica que «vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la personalment gràcies a l’amistat que el meu avi, el pintor empordanès Ramon Reig Corominas, va mantenir des de la infància amb Salvador i Anna Maria Dalí, amb qui anaven a jugar i a pintar de petits. El record que guardo de les trobades i les converses mantingudes amb ella, quan jo era joveneta, a la seva casa del Llané, han estat per mi, tot un aprenentatge i una experiència de vida inoblidables».

Afegeix que «era una persona afable, cordial, propera i positiva que des d’aquest bocí de món s’interessava per tot allò que passava més enllà del poble. La seva mirada era encuriosida, aguda i crítica, però sempre des de l’humor i amb una fina ironia de bon gust. Sens dubte era el seu germà qui li ocupava obsessivament la ment i l’esperit. Ella estava al corrent de tot el que succeïa en la vida pública i privada de Salvador Dalí i ho comentava amb un apassionat raonament».

Reig ha explicat que «Anna Maria Dalí va decidir viure i escriure a Cadaqués, on les seves emocions i pensaments en comunió amb el paisatge van fer d’ella una excepcional escriptora d’una exquisida sensibilitat plàstica, delicada i clarivident. Més enllà del primer llibre, Salvador Dalí visto por su hermana, publicat el 1949 en castellà per pal·liar i restituir les tergiversacions i les mancances sobre les vivències d’infància i joventut descrites pel mateix Salvador Dalí en escriure Vida secreta, el 1942, el seu talent artístic es fa palès en cadascun dels llibres que va dedicar amb gran estima a Cadaqués». Es tracta de Tot l’any a Cadaqués (1952), Des de Cadaqués (1982) i Miratges de Cadaqués (1984), que va ser la darrera obra.

PAISATGE I PERSONATGES. Blanca Sala assenyala que «mitjançant una prosa poètica inspirada en el paisatge del poblet mariner, l’autora n’exalça la bellesa i n’extreu pensaments i emocions que són tota una lliçó de vida i una actitud existencial que ens fa fruir com a homes a la terra. Possiblement era també la seva experiència com a model posant pel seu germà Salvador el que contribuí a observar durant estones quietes i silents tots i cadascun dels elements naturals d’aquest paisatge».

Assenyala que «amb l’estima que té per aquest entorn, neix la consciència de protegir-lo. Anna Maria Dalí es pregunta què passaria si l’home ignora la natura i deixa de tenir-ne cura. Per sort, Cadaqués roman com el singular refugi on és possible viure el paisatge amb el cor obert i l’ànima alerta, segons paraules de la mateixa escriptora, gaudint del coneixement i la bellesa que ens aporta la natura».

La neta de Ramon Reig també va recordar l’estreta amistat d’Anna Maria Dalí amb Federico García Lorca. Assenyala que «el poeta va descriure tan justament Anna Maria com a “sirena y pastora” o “hijita de los olivos y sobrina del mar” i aquesta perfecta simbiosi que s’esdevé entre ella i el paisatge de Cadaqués fa que l’escriptora en parli des d’una visió íntima i confident, i amb una autèntica personificació dels seus elements. Des de les impressions sensorials, Anna Maria es converteix en la veu poètica de Cadaqués i d’aquest paisatge que escolta i observa, gaudeix de la seva bellesa i n’extreu coneixement. I ho fa seguint el ritme natural de les estacions, atenta a com la natura muta en el decurs dels mesos i com l’home, que hi viu immers, segueix el dictat dels dies de l’any i treballa, celebra, s’estima, s’enfada i somia. Així és al seu llibre Tot l’any a Cadaqués».

ARXIU PERIODÍSTIC. Anna Maria Dalí (Figueres, 1908 – Cadaqués, 1989) es va convertir, als anys 20 del segle passat, en la model de nombrosos estudis i retrats del seu germà Salvador i va estar en contacte amb nombrosos intel·lectuals de l’època com la família Pitxot, Luís Buñuel, Josep Maria de Segarra i Federico García Lorca, entre molts altres. Després de la Guerra Civil, durant la qual va sofrir una experiència traumàtica en ser detinguda i torturada, es va recloure a la seva casa d’Es Llané de Cadaqués, on va continuar mantenint relació amb els intel·lectuals de l’època, tot i que en aquesta època eren bàsicament empordanesos (Josep Pla, Manuel Brunet, Montserrat Vayreda, Joan Guillamet i els germans Pitxot, entre molts altres).
Encara que enemistada amb Salvador Dalí des dels anys 30, Anna Maria Dalí va seguir la trajectòria del seu germà a través d’amics comuns. Durant més de 40 anys va anar recollint tot el que es publicava a la premsa sobre el pintor i l’any 1988 va fer donació d’aquest arxiu a l’Ajuntament de Cadaqués. Just un any abans de morir va concedir una de les poques entrevistes que se li havien pogut fer, en la qual va explicar l’abast de la seva donació i va deixar ben clar que «des de sempre m’he interessat pel meu germà». L’entrevista, però, no fou publicada fins després de la seva mort, tal com ella havia demanat.

En relació amb aquest arxiu, Blanca Sala ha explicat que «Anna Maria va aplegar totes les notícies que es publicaven a la premsa, seguia qualsevol novetat i detall del seu germà per tots els mitjans de comunicació i mantenia contactes d’arreu del món amb personalitats, periodistes i persones vinculades de manera directa o indirecta amb Salvador Dalí».

Afegeix la historiadora que «possiblement era, aquesta, una manera de reviure i expressar l’amor que ella sentia pel seu germà estroncat pel destí. En tot cas, les seves opinions mai no van expressar res directament negatiu sobre la seva persona. Ella que coneixia a la perfecció el caràcter innat del jove pintor d’actitud rebel i comportament desafiant, ho justificava pel seu acèrrim caràcter de fer-se veure, cosa que el portava a les més espantoses absurditats i tossuderies, i ho atribuí més tard a la seva nefasta obcecació pel surrealisme». Anna Maria Dalí va morir a Cadaqués el 16 de maig del 1989, quatre mesos més tard que el seu germà. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li