Anna Aparicio: ‘El problema que tenim Ă©s que no hi ha prou equipaments esportius a la ciutat’

0
572

És l’actual gerent i propietĂ ria de l’establiment Base Esports Josep. Una de les botigues relacionades amb el mĂłn de l’esport amb mĂ©s trajectòria de la ciutat de Figueres. Fa trenta-nou anys que la famĂ­lia va obrir el negoci del carrer Josep Pella I Forgas. A l’entrevista destaca les pujades i baixades del mercat durant l’any pandèmic i dels esports que han anat a l’alça, entre altres


Com s’han encarat els mesos que portem de pandèmia des del negoci comercial?
Pel que fa al 2020, puc dir que vam acabar l’hivern a mitges. Es va tallar l’esquĂ­ i tot ja va començar a ser nefast. Llavors, els mesos de març i abril vam estar tancats. Al maig vam obrir i el fet de tornar a pujar persiana va anar molt bĂ© perquè va arriar el moviment i va haver-hi una pujada de vendes important. És normal perquè la gent, com que no va poder sortir durant un mes i mig, es va engrescar a sortir a caminar, cĂłrrer o fer esport. I en el nostre cas, aquest canvi, ens va beneficiar perquè vam vendre calçat i roba d’esport. A mĂ©s a mĂ©s, la gent per estar a casa tambĂ© volia roba còmoda, i a nosaltres, entre cometes, això ens va anar bĂ©.

Quan semblava que es remuntava una mica l’activitat, Figueres confinada.
El problema torna a arribar quan el mes de juliol es va confinar Figueres i va tornar la davallada. Aquest ha sigut un any de pujades i baixades important, i el que mĂ©s ha afectat han sigut els tancaments. La gent ha sortit a caminar, cĂłrrer, anar amb bicicleta… Hi ha hagut un moviment espectacular pel que fa a calçat per caminar o running, i de les bicicletes ja no en parlem… No hi ha estoc de res. Durant els mesos de confinament, va ser una bogeria l’augment de vendes de bicicletes de spinning, cintes de caminar… Una bogeria! Anaven tan buscades que avui en dia l’estoc encara estĂ  trencat. Hem passat un any i encara no hi ha estocs.

Com ha acabat l’any?
L’hem acabat fatal, en el sentit que entre un tancament i altre hi ha hagut confinament municipal i tambĂ© comarcal. I si hi sumes que a les estacions d’esquĂ­ no podĂ­em anar-hi, i Ă©s un dels nostres punts forts. Enguany ha anat a zero aquesta temporada perquè no s’ha pogut fer res.

Anant als inicis, Esports Josep neix el 1982 de la mĂ  del seu pare. Com ha vist evolucionar la botiga?
La botiga es va inaugurar el mateix any que la Copa del MĂłn de Futbol de 1982 i va ser l’endemĂ  de Sant Jordi, Ă©s a dir, el 24 d’abril. I l’he vist canviar tant, el comerç d’aquesta ciutat… Es va evolucionar molt en una època en què Figueres comercialment estava molt amunt, mĂ©s amunt que Girona, i es notava moltĂ­ssim, perquè venia gent de fora, de les comarques gironines, i tambĂ© de la provĂ­ncia de Barcelona, per les segones residències. DesprĂ©s, amb els anys, va haver-hi una davallada forta del comerç i ens hem quedat una mica estancats. Actualment estem fent un tomb i a veure si reflotem la ciutat i el comerç d’una vegada.

La davallada comercial va ser forta. Què va passar?
MĂ©s que davallada comercial penso que Ă©s davallada de ciutat. En ser davallada de ciutat, afecta a tothom en general i a diferents sectors. No nomĂ©s comercialment parlant, sinĂł tots els negocis de la ciutat relacionats amb altres sectors com ara restaurants, hotels, oci…

Aquesta va ser una de les primeres botigues relacionades amb el mĂłn de l’esport de Figueres?
La primera va ser la del senyor Prada, que Ă©s molt anterior a nosaltres. Ells primer estaven situats al carrer Pep Ventura, i desprĂ©s van canviar la botiga a la Rambla. Esports Prada van ser els primers a tenir una botiga d’esport i desprĂ©s tot darrere vam començar nosaltres. I fins el dia d’avui, que ja portem 39 anys.

Arrel de la pandèmia, en quin esport diria que s’ha notat mĂ©s augment de la seva prĂ ctica?
Sobretot el running. Ara tothom s’atreveix a anar a cĂłrrer o a caminar, hi ha tanta gent que fins i tot Ă©s un problema [entre riures]. Primer va ser «l’efecte Kilian Jornet» a la muntanya, llavors tothom volia o pretenia ser Kilian. Sense tenir-ne idea. I estĂ  molt bĂ©, eh? Però tothom s’atreveix a cĂłrrer sense fer-se cap prova d’esforç i això Ă©s el primer que hauria de fer una persona que vol començar a practicar aquest esport. Hi ha gent que comença als 40 o 50 i es posen a cĂłrrer molt fins que han de parar obligats per una lesiĂł o el que sigui. S’han de seguir pautes, fer el que hauria de ser el correcte, i amb la pandèmia tothom ha volgut sortir, caminar… I que quedi clar que Ă©s molt bo per la salut fĂ­sica i mental d’un mateix, però sempre s’ha de fer amb precauciĂł i sabent fins on arriba el teu cos.

De la salut mental se’n parla poc i aquests mesos Ă©s mĂ©s important que mai.
La gent ha quedat molt tocada mentalment parlant, passar tant de temps a casa sense poder sortir o fer res, afecta molt. I als esportistes d’elit ja ni en parlem…

Al mĂłn del ciclisme tambĂ© hi ha hagut una dèria per sortir a voltar que DĂ©u-n’hi-do. Què ho fa?
Ara la situaciĂł que hi ha amb la bicicleta Ă©s el mateix que amb el running, que hi ha molta aficiĂł i gent que, arran de la pandèmia, s’hi ha aficionat. L’exemple durant el confinament era molt clar: si anaves al castell de Sant Ferran o al camĂ­ de Caboques, semblava que fos la rambla de Figueres de la gentada que hi havia. I ara tothom s’ha tirat a la bicicleta, tant de carretera com de BTT, però sobretot carretera. I Ă©s per això que arran de la pandèmia s’han trencat els estocs de totes les marques ciclistes i s’ha venut tot el que et puguis imaginar.

Abans de la pandèmia, un dels esports de moda era el pàdel.
Comercialment parlant, el pĂ del Ă©s l’esport mĂ©s corrupte que hi ha. Ara sembla que juguen a veure qui ven o qui tĂ© la pala mĂ©s econòmica. La gent juga massa amb aquesta premissa, i al final les botigues que ens dediquem a l’esport acabarem sense tenir material relacionat amb l’esport del pĂ del. Hi ha un trĂ fic de pales impressionant, surten marques per tots cantons i hi ha gent, a tot arreu, que ven per sota mĂ . A les botigues d’esport ens ha anat baixant molt la venda d’aquests productes i ja et dic, Ă©s el mĂ©s corrupte de tots.

Abans esmentava l’esquĂ­. Una de les branques potents d’Esports Josep, i sembla que aquest any la temporada no serĂ  bona.
Vam acabar malament la temporada passada i aquest any podem dir que la temporada ha sigut en blanc. És molt dur aguantar això, i intentarem fer tot el que puguem. GrĂ cies a DĂ©u hem anat suplint tot el que hem pogut amb el que comentava de l’augment del running o altres esports, i per això hem intentat suplir els guanys i les pèrdues aixĂ­. No s’ha pogut fer ni molt menys el mateix que altres anys, però si mĂ©s no, ho hem intentat encarar de la millor manera. Espero que l’any que ve puguem esquiar bĂ©, perquè un any es pot aguantar, però dos anys seguits, no.

Creu que ara com a societat som més esportistes o el que fem realment és més postureig esportiu?
Crec que la gent, cada vegada mĂ©s, s’ha conscienciat i ha après que fer esport Ă©s saludable i molt important per un mateix. Sempre hi ha, sobretot entre el jovent, qui fa molt postureo quan fa esport, però tambĂ© hi ha la persona realment esportista i penso que guanya l’esport per sobre el postureo, evidentment.

Foto: Àngel Reynal

La situació de la covid-19 ens ha demostrat, encara més, que hem de tenir una vida sana i activa.
Exacte, amb l’any que hem passat, la gent s’ha conscienciat molt mĂ©s. I mentalment ha afectat molt, el primer que hem de fer Ă©s recuperar-nos en tots els sentits, la gent ha guanyat talles, mentalment no estĂ  bĂ© i compte amb la mainada, eh? Sense competiciĂł durant molts mesos, han perdut el ritme de joc i el ritme de tot. Les competicions tot just han començat ara i he vist algun partit i tingues clar que ha afectat parar durant tant de temps la competiciĂł.

Precisament, des del negoci també col·laboreu amb entitats de la ciutat. Com és la relació?
Fem equipacions per a clubs de diferents esports i col·laborem amb aquests sense problema, tot i que a vegades és complicat. A Figueres hi ha molts clubs, però falten infraestructures. El problema més gran que tenim és que no hi ha prou infraestructures esportives a la ciutat. Hi ha una manca de fa molts anys.

El que em costa d’entendre Ă©s que una ciutat amb tants clubs esportius no s’unifiqui amb un sol nom o sota un mateix paraigua.
És molt difĂ­cil i gairebĂ© impossible. CadascĂş fa el seu camĂ­, tot i que estaria molt bĂ© que tots s’ajuntessin. Però aquĂ­ Figueres, almenys la part que mĂ©s conec, que Ă©s el bĂ squet, penso que Ă©s bastant inviable. CadascĂş va per la seva banda: per exemple, l’Adepaf estĂ  fent molta feina perquè gairebĂ© van començar de baix i ha anat pujant de mica en mica. I ara sĂ­ que es fa una mica mĂ©s de segmentaciĂł, ja que els nois entrenen aquĂ­ i les noies a Peralada, i aixĂ­ Ă©s com es treballa, per exemple, a Girona. AllĂ  passa el mateix, tots els clubs de la ciutat porten «orgull gironí» a la samarreta, el futbol, el bĂ squet, l’hoquei… Però sĂłn clubs independents. I aquĂ­ passa el mateix.

Quin ha de ser el futur d’Esports Josep?
He fet, faig i farĂ© tot el que pugui per tirar endavant. Aquests moments sĂłn molt difĂ­cils, però ens estem encaminant cap allĂ  on va l’esport. Anem fent les pujades i baixades que fa el comerç esportiu i veure cap on tira, seguint sempre la mateixa lĂ­nia que va la gent. El que ha anat molt bĂ© Ă©s la campanya de «Comprem a Figueres» que ha fet l’Ajuntament amb Comerç Figueres AssociaciĂł, ja hem esgotat tots els vals i ha tingut bona acollida. Ara mĂ©s endavant es farĂ  la iniciativa per a les altres franges d’edat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li