Aniversaris (IV)

El proper 24 d’octubre es compliran 50 anys del potent i brillant discurs del gran músic universal, exiliat com tantes altres víctimes del franquisme, Pau Casals (El Vendrell 1876-Puerto Rico 1973) davant les Nacions Unides. Transcric un fragment on s’hi bolquen afirmacions de molts quirats des de diferents òptiques:

«Aquest Ă©s l’honor mĂ©s gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva mĂ©s gran preocupaciĂł. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare —una dona excepcional, genial—, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps tambĂ© hi havia moltes guerres. A mĂ©s, sĂłc catalĂ . Catalunya va tenir el primer Parlament democrĂ tic molt abans que Anglaterra. I fou al meu paĂ­s on hi haguĂ© les primeres nacions unides. En aquell temps —segle XI— van reunir-se a Toluges —avui França— per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen Ăşnicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (…) Fa molts anys que no toco el violoncel en pĂşblic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasiĂł. Vaig a tocar una melodia del folklore catalĂ : El cant dels ocells. Els ocells, quan sĂłn al cel, van cantant: «Peace, Peace, Peace» (pau, pau, pau) i Ă©s una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a mĂ©s, neix de l’ànima del meu poble Catalunya».

Heus aquí algunes asseveracions prou interessants del seu discurs: 1. Catalunya tingué el primer parlament democràtic. Em fa pensar que també Catalunya ha estat porta d’Europa i capdavantera de molt moviments estètics i literaris (Humanisme, Renaixement, Romanticisme, Modernisme, Avantguardes). 2. La insistència en el mot pau tan necessari en les relacions internacionals, socials, professionals, familiars. 3. La fermesa de la seva catalanitat que cal invocar sense prejudicis, temors, hipocresies. 4. Tot el discurs és un clam a la llibertat, a la democràcia, a la pau. Molts polítics haurien de prendre nota. Gràcies, Pau Casals, per la vostra lucidesa.

Si sortim de l’òrbita catalana —sense oblidar que els 150 anys de naixement d’E. Prat de la Riba (1870-2017)— passaren molt desapercebuts (no així el centenari de la seva mort) igual que els 125 del naixement del figuerenc Joaquim Xirau (1895-1946) i els 100 de Ramon Guardiola (Girona 1920-Figueres 1991), mestre, polític, advocat i alcalde de Figueres (1960-1973), proper article, cal recordar els 700 anys de la mort del poeta italià Dante (Florència 1265-Ravenna 1321), una de les grans figures de la literatura universal, així com els 275 anys del naixement del magnífic pintor aragonès F. de Goya (Fuendetodos 1746 -Bordeus 1826), de fama mundial, amb quadres molt coneguts i reconeguts. Els 200 anys del naixement del personat poeta francès Charles Baudelaire (París 1821-1867). I els cent de Luis Berlanga (Valencia 1921-Pozuelo de Alarcón 2010), el reconegut director de cinema. I un esment també, però tardà, per a la gallega Concepción Arenal (El Ferrol 1820-Vigo 1893) que, junt amb Rosalia de Castro, aporten la mai prou valorada veu femenina de les lletres gallegues del segle XIX. Un altra menció especial per a dues persones molt compromeses políticament: els 39 anys del traspàs del poeta Miguel Hernández (Oriola 1910-Alacant 1942) i els cinc anys de la sobtada mort de Muriel Casals (Avinyó 1945-Barcelona 2015). I no oblidem el 40è aniversari de la de Josep Pla, un homenot entre homenots!

Com a fets commemoratius cal recordar els 40 anys del Cop d’Estat del 23 F (any 1981), els 30 de la creació de l’institut Cervantes (març 1991) i els 90 de la República (abril 1932), els 35 de la catàstrofe de Txernòbil (abril 1986). De caire més local, el 100 de la Cate (oh! records infantils i adolescents: els partits de bàsquet i hoquei de l’ADEPAF, pel·lis) i els 75 del Museu de l’Empordà.

Ben segur que amb bona memòria i usant hemeroteques, n’hi ha molts més. Casualitat: he sabut per atzar que el proper 6 de juny farà 25 anys que transí el catedràtic Dr. José Mª Valverde Pacheco (Valencia de Alcántara 1926- Barcelona 1996), intel·lectual de gran vàlua.

Per tant, Ă©s bo sempre recordar, commemorar, celebrar, amb tots els matisos in crescendo que tenen aquests verbs, personatges i esdeveniments.

I no vull acabar aquest esment a aniversaris sense pensar en els vius. En aquesta ocasió, la meva felicitació a tres dones centenàries de les terres gironines: Maria Branyas Morera de 114 anys, la més longeva de tot l’Estat, que viu en una residència d’Olot, té nexes familiars a Banyoles i Girona i declarava no fa gaire, amb visió minvada, que seguia els temes d’actualitat; Isabel Echevarría Gorriti, de 106 anys, vídua de Miquel Fa Caula, de Llançà, vila on exercí de mestra, es jubilà i hi passa temporades, i Teresa Juvé, de 100 anys, vídua de Josep Pallach, que a Esclanyà porta una gran activitat. Enhorabona. Llarga vida!