Ànima empordanesa

0
1160

En aquests temps farcits d’esdeveniments, dies, setmanes i mesos histĂČrics, sovint hem sentit i ens hem dit la necessitat de recuperar el ritme i l’alĂš dels cicles de vida quotidians. Us proposo, amb uns quants dies de marge, un respir i un viatge al cor de la tradiciĂł. Si aquest diumenge que ve al matĂ­ teniu una estona, dediqueu-la a l’aplec de Sant Pau de la Calçada Romana. Un indret on es va edificar una petita ermita romĂ nica, documentada des de l’any 900, al peu de la que va ser la via que enllaçava Roma amb la banda IbĂšrica del seu imperi, la Via Augusta que entra a la penĂ­nsula i la comarca pel Coll de Panissars, a la Jonquera. Havent quedat inclosa dins una propietat particular, la finca i l’esglĂ©sia s’obren al pĂșblic nomĂ©s un cop l’any amb motiu de l’aplec, que tĂ©, com a esdeveniment complementari, la venda de les flaones, el dolç tĂ­pic Figuerenc. Si sou de Figueres, aneu-hi a peu: una passejada de poc mĂ©s de tres quilĂČmetres que ens recorda el privilegi que tenim els de la capital de l’EmpordĂ , de poder anar a peu al camp. Si sou de mĂ©s lluny, aneu-hi amb temps. De cotxes sempre n’hi ha de mĂ©s. La porta oberta de la propietat, el passeig per l’avinguda escortada d’alts pins, el mas sempre tancat a la gent i la petita esglĂ©sia, d’esquena al pla on es ballen les sardanes, al costat del bestiar que amb la mirada manyaga i indiferent contempla els visitants, sĂłn un retorn al cicle de la natura i al ritme del mĂłn rural. L’aplec del matĂ­ fred del darrer diumenge de gener Ă©s la penyora d’una manera de veure i de viure el mĂłn: gent gran i petita que balla amb les mans enllaçades, amics que es retroben un cop l’any i desconeguts que se saluden amb complicitat, compradors i compradores de flaones que compartiran amb famĂ­lia i amics, persones que aniran a l’ofici a la minĂșscula esglĂ©sia en quĂš el gran mossĂšn FerrĂ©s (gran de mida i encara mĂ©s gran persona) sembla que hagi de tocar els murs quan estĂ©n els braços en oficiar. Gent que pregaran pels seus, pels malalts, pels que pateixen i pels presos. Gent que tornarem a casa, amb el goig de saber que treballem i lluitem cada dia perquĂš aquesta nostra Ă nima empordanesa, d’aquest paĂ­s petit pentinat i despentinat per la tramuntana que ja els romans van veure fa milers d’anys, que ha patit, i s’ha refet, i ha crescut i ha volgut acollir tots els que hi ha vingut de grat o per força, viu i persisteix els nostres somnis de llibertat i de futur millor. Persisteix, com Sant Pau de la Calçada, al pas del temps, a les inundacions, a les guerres. Persisteix com nosaltres persistirem a la repressiĂł, a la presĂł, a les amenaces i la por. Tot sovint ens trobem als actes, a les concentracions, a les manifestacions. Jo diumenge anirĂ© a l’aplec.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz