
És l’alcalde de Sant Miquel de FluviĂ des de l’any 2003. Fa gairebĂ© un quart de segle que treballa pel govern municipal, primer com a regidor i finalment com a alcalde, amb el grup ISM-CP. Destaca que una de les demandes del veĂŻnat Ă©s la instal·laciĂł de fibra òptica. D’entre els reptes municipals, en destaca la unificaciĂł del nucli antic amb la zona residencial i la promociĂł del patrimoni
El pressupost per aquest 2020 és de 725.959 euros, 694.775 dels quals són despeses. En què s’invertirà la resta?
Tenim molta despesa corrent i Ă©s on anirĂ destinat majoritĂ riament el pressupost, ja que tenim molta despesa social, com ara del personal que es dedica al centre cĂvic, a l’escola, a la llar d’infants, etc. Pel que fa a inversiĂł, estem pendents del Pla d’obres, a veure si finalment surt i a veure què ens concedeixen, per tant d’inversiĂł n’hi haurĂ poca. Canviarem prop de 120 lluminĂ ries, que les passarem a leds, tambĂ© adequarem un parc infantil que hi ha a la zona al costat de la sala de festes i ara estem a punt de treure a concurs una obra de dinamitzaciĂł territorial que consistirĂ a arreglar el primer tram del carrer Major i, a mĂ©s a mĂ©s, fer una vorera una mica mĂ©s ampla per als visitants per tal d’unir el nucli turĂstic, Ă©s a dir, des de la plaça del Monestir fins al forn romĂ . És per unir els dos punts d’atracciĂł turĂstica que tĂ© el nostre poble.
Parlava del Pla d’obres, què se n’espera?
És la subvenciĂł que antigament sortia de la Generalitat i per la crisi fa anys que no rebem. Aquest 2020, si finalment s’aprova el pressupost, que sembla que al final serĂ veritat, Ă©s una lĂnia de subvencions que per als municipis petits sempre anaven molt bĂ©. És una injecciĂł forta de diners i la nostra idea Ă©s acabar el carrer Major –que ara començarem amb una altra subvenció– i el carrer dels Horts. AquĂ Sant Miquel hem estat molts anys invertint diners en els carrers de la part nova perquè molts eren de terra. Ara toca el nucli antic.
Quina diria que és la demanda històrica d’aquest municipi?
Si dic la demanda més important que hi ha ara per part de la població de Sant Miquel de Fluvià saps quina és? La fibra òptica.
EstĂ a l’ordre de molts pobles de l’Alt EmpordĂ .
Cada dia hi ha veĂŻns que m’ho demanen i ho entenc, les èpoques canvien i ens hem d’actualitzar. Per sort, d’equipaments n’estem prou coberts per ser un poble que no supera els 800 habitants. Tenim la llar d’infants i tenim un dispensari que funciona diĂ riament. El que ens diferencia dels pobles de la nostra mida, per dir-ho aixĂ, Ă©s que tenim un centre cĂvic i que molta de la despesa es destina aquĂ. El centre cĂvic estĂ obert de dilluns a divendres i hi ha activitats per a mainada, per a jovent i per a gent gran… És tambĂ© una manera que el poble estigui dinamitzat.
Com definiria la societat del municipi? EstĂ unida?
SĂ, sempre ens agradaria que ho estiguĂ©s mĂ©s. Però, a vegades, quan vas al centre cĂvic –allĂ hi ha dues sales– pots veure els joves fent activitats i alguns els seus avis pintant, jugant a cartes, jugant al bingo, etc. Això Ă©s el que t’agrada i Ă©s l’essència del poble!
Sant Miquel també té escola, diuen que un poble amb escola és un poble amb futur. De quanta mainada estem parlant?
De prop d’una seixantena de nens i nenes. Tenir escola crec que és molt important per un poble, es fan moltes activitats i fa que la mainada s’arreli al municipi. Jo vaig anar a aquesta escola i els amics de petits sempre queden, els primers anys són molt importants.
Com que és un poble petit té subvencions petites. Com diria que està l’economia de Sant Miquel?
DesprĂ©s d’haver-ho passat molt malament, podem dir que ara estem molt bĂ©, ja que tenim endeutament zero, no tenim prĂ©stecs ni cap pòlissa de crèdit. I paguem al dia, i quan dic al dia Ă©s al dia, inclĂşs abans del que la llei marca. AquĂ treballem amb petits autònoms que necessiten cobrar al dia i aixĂ ho fem. Ara la burocrĂ cia va lenta, el pressupost, la llei de gestiĂł municipal, que no pots fer com una economia familiar… aquĂ a vegades tens diners i el pressupost et diu que no pots gastar-los. A veure si ara, amb l’entrada del PSOE al Govern, no ens collen tant, als ajuntaments, sobretots als petits i que fem les coses bĂ©, ja que tenim l’economia sanejada. A veure si ens deixen gastar una mica mĂ©s.
Per aquà passa el Fluvià , i el Gloria quasi el fa desbordar. Com està actualment l’estat de la llera del riu?
Per sort aquĂ nomĂ©s va afectar un habitatge que estĂ ben bĂ© al costat del riu però res mĂ©s. No vam patir danys, l’únic que la fisonomia del riu ha canviat totalment i convindria que l’ACA, d’una vegada per totes, netegĂ©s la llera d’arbres i vegetaciĂł. Fa poc vam fer una reuniĂł al Consell Comarcal amb totes les administracions i ens van dir que ja s’hi posaven a treballar. Estem esperant, igual que netejar les platges. Jo crec que ara ho faran perquè ha estat molt gran el que ha passat. I ara, almenys, el que els tocaria fer a ells com a mĂnim donen permĂs per fer-ho. Precisament en aquest moment estem netejant uns recs, d’un episodi de pluges anterior al Gloria. Cal tenir clar que si no netegem els recs ens lamentarem tots.
Un dels atractius de Sant Miquel de Fluvià és el patrimoni històric que té, potser poc conegut. És aix�
Totalment, Ă©s el gran desconegut de la comarca. A l’Alt EmpordĂ sempre es parla de Sant Pere de Rodes, Vilabertran, la Ciutadella de Roses, Peralada, EmpĂşries… N’hi ha d’aquests que esmento que sĂłn de la Generalitat de Catalunya i la cosa canvia molt, econòmicament parlant. AquĂ a Sant Miquel l’any 2010 vam començar les excavacions del claustre, vam tenir la sort que DiputaciĂł de Girona va creure-hi, ja que aleshores això era un hort i havĂem de dir «aquĂ sota hi ha quelcom molt interessant»; per sort ens van fer cas i de mica en mica aquest 2020 ja acabarem les obres. Dins les nostres limitacions i del pressupost, ho hem anat difonent i cada vegada Ă©s mĂ©s conegut.
Què és el que hi ha exactament?
És un monestir romĂ tic del segle XI i Ă©s el que ens dona a conèixer. TambĂ© tenim el forn romĂ del segle I, que això sĂ que prĂ cticament Ă©s Ăşnic i volem potenciar-lo. EstĂ sota un dels carrers del poble i no Ă©s visible ni de bon visitar, passes per sobre i no el veus. Però hi Ă©s i l’hem de potenciar. A final de l’any potser venen 3.000 persones a veure’l, ho hem d’aprofitar.
Creu que hi ha retorn econòmic pel municipi a través del seu patrimoni?
No n’hi ha perquè no estem preparats. AquĂ Sant Miquel de FluviĂ ni tan sols tenim un bar especĂfic perquè la gent que vingui a fer turisme pugui prendre alguna cosa. La gent ve i marxa sense deixar ni un euro al poble i no Ă©s perquè la gent no vulgui deixar diners al poble, Ă©s bĂ sicament perquè no estem preparats.

Diu que no estĂ preparat, per tant, quin ha de ser el futur o la lĂnia a seguir per potenciar tota aquesta branca econòmica?
AquĂ davant de l’esglĂ©sia hi ha una finca i fa dies que estem parlant amb els propietaris per poder-la comprar i acabar d’arreglar l’entorn. Ens agradaria que fos un punt de trobada, un punt d’informaciĂł i un petit bar perquè la gent pugui venir i a partir d’aquĂ la idea Ă©s fer un museu. És el que diem sempre, en comparaciĂł amb fa 10 anys el poble ha avançat moltĂssim, però de moment no tenim gairebĂ© res.
És un dels pocs pobles de l’Alt Empordà que té estació de tren.
Això sĂ que Ă©s molt important, sobretot pels joves que van a estudiar a Figueres o a Girona o per la gent gran que no tĂ© cotxe per moure’s… Anar a Figueres sĂłn 7 minuts de trajecte i la majoria de dies ni pagues el bitllet. Com que no hi ha taquilla per comprar bitllets i amb nomĂ©s 7 minuts de viatge, hi ha vegades que el revisor ni passa.
No hi ha taquilla a l’estació?
No, ja fa molts anys que no. Pel que sĂ©, a l’EmpordĂ en queden poques, d’estacions amb venda de bitllets: nomĂ©s Figueres, Llançà i Portbou, diria. I aquĂ hi ha molts usuaris que en fan Ăşs, no nomĂ©s la gent de Sant Miquel de FluviĂ . No en tenim constĂ ncia perquè no hi ha taquilla però cal pensar que passa un tren cada hora tant d’anada com de vinguda. Aquest Ă©s un equipament important pel poble.
El seu és un dels pobles més petits, pel que fa a mida, de la comarca.
SĂ, som el poble mĂ©s petit desprĂ©s de Santa Llogaia, 3,6 km, i de contribuciĂł rĂşstica potser cobrem 3.000 euros. Si ho compares amb Torroella de FluviĂ , que a vegades ho parlem amb el seu alcalde, allĂ cobren 50.000 euros… És molt diferent, eh! SĂ que Ă©s mĂ©s petit, hi ha menys camins i tenim menys a mantenir, però aquĂ la rĂşstica no ens arriba per fer res.
Vostè és alcalde des del 2003. Això són 17 anys d’alcaldia, s’ha plantejat mai deixar-ho?
I vuit anys de regidor, la suma sĂłn 25 anys a l’Ajuntament de Sant Miquel de FluviĂ . Em conec el poble i jo sempre he sigut el tĂpic que des de jove hi ha estat molt vinculat, a travĂ©s de la ComissiĂł de Festes, el club de futbol… i sempre he tingut inquietuds en relaciĂł amb el poble, m’agrada moltĂssim estar-hi tan connectat.
A més, ara en aquest mandat no tenen oposició.
Aquesta vegada no, sempre n’hi havia hagut però ara no. Sincerament, però, en un poble petit l’oposiciĂł tampoc fa mal. Les vegades que n’hem tingut, mai hi ha hagut cap problema. És mĂ©s, a vegades algĂş de l’oposiciĂł ha acabat venint a governar amb nosaltres. El 99% dels projectes que fem a l’Ajuntament sĂłn obvis i a vegades –molt poques– votaven en contra perquè si Ă©s oposiciĂł sembla que no puguis estar sempre d’acord, però la majoria de projectes sĂłn coses de sentit comĂş.
Un quart de segle dins l’Ajuntament, com ha vist evolucionar el poble?
Sempre dic que Sant Miquel de FluviĂ a principis dels anys 70 era el nucli antic i prou, i l’arribada de l’estaciĂł i la doble via van fer que es comencessin a vendre camps de conreu a tocar del poble i es van fer les cases sense urbanitzar res, ni els serveis de l’aigua, ni enllumenat, ni desaigĂĽes ni carrers. Per tant, hi hem estat almenys 25 anys, per posar-nos al dia. Mentre un altre poble podia fer un pavellĂł d’esports o un centre cĂvic, que sĂłn equipaments que la gent aprofita, nosaltres havĂem d’invertir en serveis bĂ sics. Ara he tingut la sort, com a alcalde, que els primers anys em va tocar gestionar serveis bĂ sics però he pogut tirar endavant projectes que llueixen i sĂłn mĂ©s agradables per la gent. Aquest edifici mateix, [referint-se a l’Ajuntament] si no l’haguĂ©ssim comprat estaria ple de cases i haurĂem perdut un espai del poble. Per mi això era innegociable, Ă©s un espai al voltant de l’esglĂ©sia.
Comentava que una de les demandes dels habitants és la fibra òptica. Què més demanen?
Ara instal·larem wifi a alguns punts del poble, a travĂ©s de la subvenciĂł europea que tenen molts dels pobles, als espais pĂşblics. I com que aquests dies s’ha parlat de la connexiĂł a internet, la gent m’ha començat a demanar mĂ©s el tema de la fibra òptica. Ara estem parlant amb TelefĂłnica, sĂ© que tenen l’obligaciĂł de fer-ho a la llarga, però Ă©s una empresa i sempre van on hi ha mĂ©s negoci i al final quedarem els petits. A banda de ser l’alcalde soc el carter i això fa que siguis alcalde 24 hores al dia, perquè mentre reparteixes cartes parles amb els veĂŻns i t’ensenyen el problema in situ.
En el projecte polĂtic d’Àngel Posas, quin Ă©s el tema que li ha quedat al tinter?
M’agradaria molt fer una ruta ciclista, un carril bici, vaja, pel FluviĂ i que tambĂ© serveixi per potenciar la branca cultural. Ja hi estem treballant amb el Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ i del Pla de l’Estany. Sembla que Ă©s un bon moment però sĂłn temes complicats. Aquest sĂ que Ă©s un projecte que m’agradaria molt fer. I l’altre Ă©s que aquest any acabarem la consolidaciĂł del claustre. Ara et trobes que molta gent et diu: «Sant Miquel ha canviat molt», i Ă©s positiu, crec que grĂ cies a la Fira d’Oficis que fem, que es diferencia molt d’altres fires de la comarca. I tambĂ© tenim entre mans tot el que tĂ© a veure amb la recollida de residus. Volem apostar pel porta a porta i estem fent reunions, per sectors del poble, i a la zona del baix FluviĂ tothom pensa igual. Seria la soluciĂł per reciclar com dĂ©u mana i tambĂ© per evitar punts conflictius i de brutĂcia. Volem apostar pel porta a porta amb tot, sempre diem que si la gent s’ha d’enfadar que sigui nomĂ©s una vegada. Això ja no Ă©s un repte de poble, sinĂł de comarca, i espero i desitjo que es pugui fer a travĂ©s d’aquest mandat.
Leave a Reply