Amnèsia col·lectiva

0
738

Tots som conscients dels efectes nocius i perniciosos derivats de la contaminació atmosfèrica, sobretot a les grans orbes com Barcelona o Madrid pel que fa a la salut: afeccions a la pell, problemes de les vies respiratòries, l’estrès, etc., que molts entesos culpen a l’escalfament global.

Ves per on, darrerament hem pogut comprovar en viu i en directe, gràcies a les retransmissions del Judici al Tribunal Suprem dels 12 apòstols, un altre efecte nociu digne d’estudi per part de les més prestigioses universitats, clíniques, cíniques i centres de salut mental del món: l’amnèsia col·lectiva.

Ara resulta que ningú es recorda de res, ni passava per allà, ni va obrir els col·legis, ni sap a qui es van encarregar les urnes, ni qui les va portar, ni d’on van sortir les paperetes, ni qui entorpia el manament judicial, ni qui va pagar res, ni d’on van sortir els observadors pagats, ni qui va destrossar els cotxes de la Guàrdia Civil, ni qui va fer escarnis als hotels on s’allotjaven la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, testimonis desmemoriats i declaracions surrealistes, etc., o sigui, una amnèsia col·lectiva digna d’estudi per part d’Iker Jiménez a un especial monogràfic de Cuarto Milenio i el seu equip de professionals de fenòmens paranormals.

Resulta que tot plegat ha estat un malentès perquè ara, els 12 del Patíbul, diuen que tot allò era una broma, una idea sense més ambició, que sabien sobradament que tot allò no tenia cap efecte legal ni jurídic i com no podia ser d’una altra manera, que estimen molt, moltíssim Espanya, els espanyols, els seus costums, la seva llengua i la seva cultura… Quina sort tenim que l’adoctrinament a les escoles i als mitjans de comunicació, la manipulació tendenciosa de la història, l’assetjament als que pensem diferent, el fet de contaminar les ciutats de plàstics grocs i de simbologia feixista, l’ostracisme als castellanoparlants, etc., tot plegat, hagi estat una confusió i un malentès. Quina sort en tenim!

Per acabar-ho d’arrodonir, tenim la Fundació Barça, d’un Club que és més que un club, que es dedica juntament amb la Universitat de Còrdova a fer una campanya a les escoles en contra del bullying i de l’assetjament escolar, és a dir, que un club esportiu ha declarat notòriament i públicament pels seus actes i els seus discursos presidencials i de part dels seus jugadors ben pagats (que participen en La Liga Española de Futbol i la Copa del Rei) com a independentista, que ha rebut subvencions i ajuts milionaris per part de l’Estat espanyol repressiu i dictatorial, resulta que vol controlar el bullying a les escoles, quan el principal motiu de disputes els darrers anys als patis i a les aules és la confrontació entre companys i cal dir-ho també, per part del professorat contra alumnes que no prediquen amb les idees independentistes o que parlin castellà a les escoles… Què vol fer aquesta fundació? Cuinar les dades al seu gust com fa el CIS per ordre i gràcia de l’okupa de la Moncloa o del supremacista de torn?

Potser seria molt gràfic demanar aquesta enquesta/estudi als pares policies, guàrdies civils o militars que van patir no pocs incidents a les escoles dels seus fills, sobretot, a partir de l’1-O; segur que els resultats serien sorprenents si mai surten a la llum.

Però no hem de patir per la mainada i el seu futur, perquè si la que tenim no la podem adoctrinar prou al nostre gust, ja en portem de fora i els dirigim d’arrel; de fet, a Catalunya ja teníem 4.000 menas (‘menores de edad no acompañados’) procedents d’Àfrica majoritàriament i està previst acollir-ne 5.000 més l’any 2019, dels quals ja n’han arribat 429 entre els mesos de gener i febrer, sense cap mena de previsió pel que fa al seu repartiment, sense cap partida pressupostària, sense cap programa d’acollida ni d’inserció escolar, sense recursos humans de monitoratge, és a dir tot improvisat com correspon a una Gencat supremacista i excloent que no ha fet res més que crear impostos, augmentar els que ja havia i treballar pel viatge delirant a Itaka, a Waterloo, a Irlanda o a Suïssa, amb tot inclòs com als creuers de luxe.

A Cabanes i a Fortià, ja en tenim uns quants i properament a Figueres; molts estan de pas i tan sols volen anar a Alemanya o França, on hi ha més ajuts socials. És el seu particular somni europeu, per això sovintegen les estacions.

Tant de bo no es tornin a repetir els incidents de Castelldefels, Canet de Mar o la Zona Franca de Barcelona, que van provocar uns actes violents per part dels veïns farts de bretolades, insults, amenaces i danys al mobiliari urbà i que, com de costum, les autoritats no prenguessin cap mesura. Deu ser força difícil retenir tot el dia a adolescents sense res a perdre, amb els costums dels seus països respectius, sense cap tipus de programa, immersos dins la precarietat en un centre d’acolliment o de turisme rural habilitat a l’efecte, i és normal que campin descontrolats per les nostres ciutats.

Penso que seria bo reflexionar sobre la capacitat d’acollida que tenim i que no suposi cap perjudici als autòctons. Hi ha 161 centres a tot Catalunya, que només poden acollir 2.655 joves… què fem amb la resta? Qui pagarà tot això? Els pagarem hotels a pensió completa i tot inclòs? Qui pagarà les conseqüències d’aquesta disbauxa i manca de previsió?

La solidaritat sense control, sovint, pot ser contraproduent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li