Amb essència de Dalí i Fages de Climent

0
446

“Maridar dues cultures que ens han fet el que som.” Així descriu Christine Campadieu, propietària del celler de la Selva, de la Selva de Mar, l’objectiu de la inauguració d’un petit racó amb història empordanesa situat al cor de l’Empordà, on la plana abandona el nom per fusionar-se amb mar i muntanya. I és un racó amb història perquè es tracta d’una casa que havia estat propietat de la família de Carles Fages de Climent i a on Salvador Dalí va exposar un parell de vegades. Abans s’anomenava El celler d’en Fages de Climent i data del segle XVII. A les seves parets van exposar Tharrats, López del Valle, Mussons i els germans Pitxot, sota la figura de Salvador Dalí.

dalí i fages. En la biografia de Fages de Climent es recull la importància d’aquest local per la vida cultural a la dècada dels 60: “[…] Carles Fages de Climent va obrir a principis dels anys 60 un local nocturn a la Selva de Mar. Es deia El celler d’en Climent, volia ser una barreja entre boîte i galeria d’art, i entre altres amics que el van ajudar hi havia Ismael Planells, que després es convertirà en marxant, i el pintor Bartomeu Massot; animadors també dels premis de pintura La Tina. D’entre les activitats programades, una de les que va tenir més ressò va ser l’exposició homenatge a Salvador Dalí, que es va obrir el 12 de setembre de 1964. El dia de la inauguració, Dalí es va presentar amb barretina i espardenyes, i amb un quadre sobre un rinoceront. Fages va obrir els parlaments amb aquestes paraules: Per uns aquest Celler és un antre de cultura i per altres un centre de perdició […]. Dalí va anar en més d’una ocasió al celler d’en Climent. Aquell mateix estiu hi va ser en la inauguració d’una exposició d’Emília Xargay. Per a aquest dia Dalí li va demanar a Planells, un espectacle de flamenco amb gitanets despullats. Planells va anar al Garrigal i va llogar quatre joves, però quan havien de començar l’actuació van demanar més diners i un xai. A instàncies de Dalí els van doblar el preu, van ballar tota la nit –només amb un “taparrabos”– i va ser un èxit. […] Una altra broma habitual de Dalí consistia a dir a Fages que posés en marxa la tramuntaneta condicionada del celler, referint-se a una gran manxa de ventar foc que hi tenien penjada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li