Alt Empordà: Porta a la innovació

0
604

La nova ruta turística de la comarca, presentada la setmana passada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, s’anomena Porta a la innovació


 

Una terra de pas, fronterera i la porta d’entrada de les civilitzacions grega i romana. Amb aquestes característiques l’Alt Empordà ha estat en múltiples ocasions pura innovació. Per això, la nova ruta turística de la comarca, presentada la setmana passada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, s’anomena Porta a la innovació. El de l’Alt Empordà és un dels vuit itineraris per promocionar la demarcació amb el valor afegit del turisme científic.

La proposta alt-empordanesa té sis punts d’interès, però com en les altres comarques, no hi ha necessitat de fer totes les parades ni tampoc seguir l’ordre que s’especifica en el portal de divulgació i turisme científic Surt de recerca per Catalunya. La ruta es pot adaptar a les necessitats de cada visitant.

EMPÚRIES. Una nova manera de viure va entrar per aquesta zona de l’actual terme municipal de l’Escala. Amagada darrere del turó que porta cap a Sant Martí d’Empúries hi ha la indicació per anar al jaciment arqueològic on els grecs van entrar a la península Ibèrica el 575-550 aC. Allà van fundar la ciutat d’Emporium, mot que vol dir ‘mercat’. Això va representar una innovació en la manera de viure, ja que fins aleshores la població autòctona només produïa per a l’autoconsum. Empúries és una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.

ECOMUSEU LA FARINERA. Castelló d’Empúries va prendre la capital del comtat a Sant Martí d’Empúries perquè resultava un territori més protegit dels atacs dels pirates. Els segles X i XI va ser l’època daurada del comtat, que vivia en règim feudal. L’agricultura i la ramaderia era la principal font de riquesa de la comarca. Els conreus principals eren l’olivera i la vinya, i, als fondals, conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d’horticultura i arbres fruiters. En aquella època ja hi havia tres molins fariners que funcionaven amb l’aigua del molí, provinent de la Muga. D’aquells tres molins, només se’n conserva un, que va ser el que es va adaptar a les noves tecnologies i als nous temps. El 1997 la farinera va passar a mans municipals i s’ha convertit en un espai de museu i divulgació del passat industrial. En l’àmbit de la innovació, s’han recuperat farines autòctones com l’Anza i la Florence Aurora i s’ha elaborat un nou pa, el de Tramuntana.

ESTACIÓ DE PORTBOU. L’Alt Empordà no va escapar de la industrialització. Una de les edificacions més controvertides de l’època, ja que prenia importància a la capital de la comarca Figueres i volum de negoci a ports, com ara el de Roses, va ser l’estació de Portbou. Aquest municipi era un petit llogarret que es va acabar convertint en un poble de 2.000 habitants amb una important activitat econòmica.

NARCÍS MONTURIOL. La quarta parada és Figueres, on es dona veu a un dels homes il·lustres de la ciutat i la comarca, Narcís Monturiol. Nascut a Figueres el 1819, va ser enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català. Ha passat a la història per ser l’inventor del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, l’Ictineu.

MUSEU DE LA TÈCNICA. Sense marxar encara de la capital, trobem un altre punt relacionat amb el concepte de la innovació. Si darrere una innovació en precedeix una altra, és interessant la visita al Museu de la Tècnica de l’Empordà de la Fundació Pere Padrosa-Puignau Margarita Pierre Mallol.

En aquest espai es pot passejar per les innovacions que han fet la nostra vida més fàcil. En un espai de dos pisos es pot contemplar una de les col·leccions més importants d’Europa de màquines de cosir i una de les més importants de màquines d’escriure de tots els temps.

VI I BÚNQUERS. A Garriguella l’any 1975 van voler posar en valor el vi d’una terra que, abans de la fil·loxera, era molt preuat. El paisatge vinícola predomina però entre ceps hi ha tresors patrimonials de la dictadura franquista i de la Segona Guerra Mundial. Són els búnquers que formen part de la línia de defensa que va des de Guipúscoa fins al Port de la Selva. Només a Garriguella n’hi ha 380. A més, quatre cellers i dues empreses especialitzades en el control del ratpenat i la vinya han adequat els búnquers per instal·lar colònies de ratpenats, millorar la biodiversitat de la vinya i fomentar el control biològic de plagues.

RECURSOS LATENTS TURÍSTICAMENT NO DESENVOLUPATS 

Les vuit rutes científiques creades i que corresponen a cada comarca de la demarcació disposen d’una eina virtual important. Es tracta del portal de divulgació i turisme científic Surt de recerca per Catalunya, els itineraris estan adreçats majoritàriament a un públic familiar i estan pensats per visites d’un cap de setmana. A la ruta Porta a la innovació (Alt Empordà) s’hi sumen la Ruta de la transformació (Ripollès), La gran ruta del Pla de l’Estany; la Ruta Margalef (la Selva), la Ruta submergida (Gironès); la Ruta sostenible (Garrotxa); la Ruta Surera (Baix Empordà) i la Ruta de la pedra (Cerdanya). Tots els itineraris volen ser una alternativa al turisme convencional i s’han concebut a partir d’un tema específic i relacionat amb la ciència. El fil conductor de cada zona es pot estirar perquè amb tota la informació necessària es gaudeixi d’una experiència científica. Es poden aprendre moltes coses com, per exemple, qui va ser el professor Margalef de Blanes, com es recuperen i es restauren els canons dels vaixells que es van enfonsar a la Mediterrània o quin procés químic s’amaga darrere l’elaboració d’un simple formatge. També es pot descobrir per què van ser importants els Aiguamolls de l’Empordà per a grecs i romans o quant de temps cal esperar perquè una alzina torni a fer suro. A la Cerdanya podem saber d’on recuperaven l’or els romans i del Pla de l’Estany es pot descobrir de quin animal és el crani més cotitzat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz