Alimentar la tensió

Ser notícia no és fàcil. Tots els que estem involucrats en el món de la política sabem que costa molt que els diaris, les ràdios i, sobretot, les televisions, cobreixin notícies cada dia sobre els nostres actes o iniciatives. És molt complicat que, amb tantes coses que passen al món, tinguem espai diari per fer declaracions o exposar les nostres idees a menys que proposem alguna cosa amb molt contingut, que tinguem realment coses interessants a dir o que fem o participem en actes de rellevància social, per exemple.

Tot i que no ho comparteixo, puc entendre que a vegades, algunes persones «inventin» coses per ser notícia i d’aquesta manera no ser oblidats per la gent. El que no puc entendre de cap manera és que aquestes coses afectin la convivència i vulguin forçar conflictes inexistents fins al punt d’enfrontar persones que viuen en el mateix poble o ciutat. Aquesta és, precisament, l’estratègia dels últims mesos de Ciutadans.

Les campanyes contra l’escola, la retirada de llaços fins al punt d’organitzar «brigades de neteja», les declaracions incendiàries contra la televisió pública i les constants referències a la reivindicació legítima de l’alliberament dels presos polítics fan que, constantment, siguin notícia. Aprofiten qualsevol ocasió per seguir, una vegada darrere l’altra, forçant la corda.

A Ciutadans no li interessa parlar de política. No li interessa explicar les seves propostes en cultura, en habitatge social o en polítiques econòmiques. No li interessa, simplement, perquè no en té, i què fa per suplir aquesta manca d’ideologia? Alimentar la tensió. Alimentar la tensió per seguir essent el centre de les mirades, per seguir sortint cada dia a les notícies, per seguir present a les nostres retines.

És per això que quan baixa el sufflé de la confrontació i el govern es posa a fer la seva feina, governar per fer avançar el país, l’Albert Rivera i l’Inès Arrimadas se’n van a Allea i es posen a arrancar llaços grocs; únicament per sortir a les notícies del migdia i per ser virals a les xarxes. És per això que quan s’acosta l’11 de setembre i saben que milers de persones sortiran al carrer per reivindicar la llibertat de Catalunya i l’alliberament dels presos polítics, l’Albert Rivera va a TV3 i s’enfronta a la Lidia Heredia en una entrevista indigna d’algú que vol ser «el president de tots».

I ara bé, què hem de fer nosaltres? La resposta és senzilla; ignorem-los. Fem-los «un Tortosa» en tots els sentits; a les xarxes, als carrers, als mitjans… No repiulem les seves provocacions, no compartim a Facebook els seus vídeos retirant llaços, no alimentem la tensió. Dediquem-nos a les coses importants, doncs. Dediquem-nos a mobilitzar-nos tant com calgui i sempre que calgui. Dediquem-nos a pensar com millorar la vida dels nostres veïns i veïnes. Dediquem-nos a ajudar-nos a ser més forts, a no decaure i a no malgastar energia combatent una guerra bruta, que en realitat no existeix i que ells volen crear. Si fem això, es queden sols, no surten a les notícies, no són res i acabaran per desaparèixer.