Algoritme

0
1004

Rares vegades hi pensem. IntuĂŻm, i mĂ©s aviat menys que no pas mĂ©s, sabem que vivim en una realitat complexa. A ben poca gent no li ha arribat que quan ens posem al llit; net –amb llençols nets i en una habitaciĂł inmaculada–, inmediatament del matalĂ s, del nĂČrdic o de les mantes milers de microscopics Ă cars, convocats per l’escalfor del cos, es posen en marxa per tal de nodrir-se de la pell morta que desprenem. I que, com que gairebĂ© mai, ens causen cap ensurt ho ignorem. De la mateixa manera, acceptem uns bacteris no nocius per nosaltes. AllĂČ que fem en menjar iougurt, no Ă©s pas res mĂ©s. Ens asseguren un comportament intestinal acceptable. Usem antibiĂČtics (literalment, substĂ ncies tĂČxiques per a bacteris o microbis nocius). AllĂČ que, de tan rĂ pidament i tan recentment, com s’ha instal·lat en el nostre entorn, Ă©s la informĂ tica i tot allĂČ que hi estĂ  relacionat. Enguany, hi ha models de comunicaciĂł que fa una vintena d’anys eren una raresa. De mica en mica; a poc a poc, s’ha anat fent un lloc en els nostres hĂ bits. GairebĂ© ningĂș utilitza una cabina telefĂČnica (que d’altra banda ja sĂłn una raresa). Internet, i les seves derivades: telefonia mĂČbil, Facebook, Whatssap i etc. se’ns ofereixen barates. RĂšpliques dels principals programes de Microsoft que permetien accĂšs a sofisticats i addictius jocs. AccĂšs a sĂšries o espais de relaciĂł personal, eren sospitosament massa fĂ cils de hackejar. Un nou imprescindible element s’ha fet un lloc en les nostres vides. S’anomena algoritme. Es tracta d’un grup finit d’operacions organitzades de manera lĂČgica i ordenada que permet solucionar un determinat problema.

No Ă©s un bacteri, perĂČ â€“com tantes coses–, no Ă©s ni bo, ni dolent, depĂšn l’Ășs que se’n faci. Si esteu convençuts que no podeu prescindir d’aquest Ășs “algorĂ­tmic”, i sou massa mandrosos per generar-ne o cercar-ne d’alternatius, ja sabeu que us toca: “Els sistemes no actualitzats, Ă©s a dir: els que no paguen, sĂłn les mes probables vĂ­ctimes d’un virus sarcĂ sticament anomenat Wannacry. Wanna cry (vull plorar), sembla anunciar que si no ho vols; com sempre: a pagar! QuĂš hi ha de nou?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li