Alerten que la Muga estĂ  contaminada per medicaments, insecticides i herbicides

0
1183

Un estudi professional analitza la relació entre la presència de nous contaminants i la qualitat biològica dels rius


L’Institut CatalĂ  de Recerca de l’Aigua (ICRA) i el Instituto de DiagnĂłstico Ambiental i Estudios del Agua – CSIC (IDAEA-CSIC) han detectat restes de diversos productes quĂ­mics a les aigĂĽes que transcorren pel riu Muga. Ho han plasmat en un estudi que analitza la relaciĂł entre la presència de nous contaminants (coneguts tambĂ© com a contaminants emergents) en diversos rius de Catalunya, i els seus efectes sobre la seva qualitat biològica (invertebrats i algues). El treball, que ha comptat amb la col·laboraciĂł de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès analitzar un centenar de contaminants en un total de 89 punts de control de 16 rius, entre els quals hi ha la Muga i el FluviĂ .

Cal tenir en compte que per avaluar l’estat dels rius es tenen en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquĂ­mica (qualitat de l’aigua segons parĂ metres de nitrats, fosfats, carboni…), la qualitat hidromorfològica (continuĂŻtat fluvial, morfologia) i la qualitat biològica (macroinvertebrats, diatomees i peixos). I aquesta Ăşltima pot estar condicionada per la presència de diversos contaminants. En aquest sentit, les mostres preses en els darrers mesos han permès detectar la presència d’alguns medicaments (principalment antibiòtics i antiinflamatoris), però tambĂ© metalls pesants i pesticides en un nombre elevat de mostres. I en aquells punts on s’han detectat es constata un descens de la qualitat biològica associada a macroinvertebrats (insectes, crustacis i mol·luscs, entre altres) i diatomees (el principal grup d’algues fluvials).

Els quatre punts de mostreig de l’Alt Empordà són, d’una banda, el Fluvià al seu pas per Arenys d’Empordà, i de l’altra, la Muga, a Albanyà, Castelló d’Empúries, i entre Figueres i Vilanova. I d’aquests, el que s’ha postulat com a menys contaminat és el Fluvià. Les restes d’agricultura no hi tenen gens d’impacte, i els abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials només hi tenen un impacte moderat. I analitzant detalladament tots els possibles residus que s’han tingut en compte en els mostrejos, no n’hi ha cap que presenti una concentració mitjana molt elevada.

Pel que fa al tram més elevat de la Muga (Albanyà), cap dels quatre abocaments analitzats hi té impacte, però sí que hi ha una lleu concentració de níquel que supera els paràmetres habituals.

Quan arriba a Castelló, en canvi, els abocaments industrials i procedents de l’agricultura tampoc hi tenen impacte, però els d’aigües residuals urbanes (tant tractades com no tractades) sí que n’hi tenen (tot i que baix). Analitzant els components químics, en destaca especialment una elevada concentració de diclofenac (un antiinflamatori i analgèsic) i, en menor mesura, també restes importants d’imidacloprid (un insecticida), clarithromycin (antibiòtic) i diuron (herbicida).

Per acabar, el tram de la Muga que transcorre entre Figueres i Vilanova és el més contaminat. Les aigües residuals urbanes tractades i industrials hi tenen un impacte baix, però les d’aigües residuals urbanes no tractades i abocaments agrícoles ja hi tenen un impacte que es considera moderat. Pel que fa a les restes químiques, també s’hi ha detectat una gran presència de diclofenac (encara més elevada que a Castelló), així com imidacloprid, plom, níquel, clarithromycin, nonylphenol (un element molt comú en els detergents), terbutryn (herbicida) i diuron.

En qualsevol cas, des de l’ICRA deixen clar que aquests contaminants no representen un risc per a la salut de les persones que consumeixen l’aigua, perquè els nivells estan dins del que estableix la normativa i, a més, l’aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització previ que en garanteix la salubritat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li