Albert Oliva: ‘M’agrada el que és més orgànic i artesà, l’escalfor de la imperfecció humana’

0
738

El figuerenc Albert Oliva, conegut amb el nom artístic Alverd Oliva, porta més de vint-i-tres anys en el món de la música. Fa tot just un any, però, que va treure el seu primer disc en solitari: ‘Fusta de Cor’. Acompanyat de la seva banda, aquest divendres presentarà a la seva ciutat natal, a l’Auditori Caputxins, les cançons, autobiogràfiques i emotives com descriu ell mateix, de l’àlbum, a ritme de rock folk


 

Fusta de cor va sortir fa justament un any, el 2 de març del 2018. Com és que ha tardat tant a presentar-lo a la seva ciutat natal?
Soc figuerenc, però fa tretze anys que visc a Girona i el meu nucli, ara, és allà. Tampoc ha estat volent, que hagi tardat a presentar-lo, ha anat així i em fa molta il·lusió.

A l’Auditori Caputxins, divendres, actuareu amb tota la banda.
Som un quintet, format amb Albert Dondarza al violí, Edgar Casellas al violoncel, el contrabaix Pere Martínez i el bateria Àngel Abad. A més a més, hi haurà alguna col·laboració especial. També venim amb el tècnic propi, en Carles Xirgo, amb qui vam gravar el disc.

Es pot dir amb qui comptareu de manera especial o és sorpresa?
Sí, amb Maia Kaanan i en Naeon Guim, viola i violí, que van gravar també el disc i farem un parell de temes amb ells.

De què ha volgut parlar en les cançons de Fusta de cor?
Porto molts anys en el món de la música, vint-i-tres, però mai com a autor. Aquest disc ha sigut un procés emocional, un volcà que entra en erupció i, llavors, totes les cançons són bastant emotives i totalment autobiogràfiques. Per mi, ha estat com una catarsi de tot el que portava a dins, de treure cap a fora tot el que volia dir. Hi ha una mica de tot: des de cançons d’amor, com Al teu costat o El temps dirà, o cançons que parlen del pas del temps, fins a M’escou, de crítica social.

Ha inclòs una versió de Coral·lí, d’Adrià Puntí.
Exacte, hi ha vuit temes propis i Coral·lí. És una cançó que sempre m’ha agradat moltíssim de l’Adrià Puntí. Vaig fer un arranjament per convertir-la en una cançó de bressol. La cançó també té una lletra tendra i em va semblar que funcionaria molt bé com a cançó de bressol. I quadra amb els altres temes, perquè també és molt emocional.

Com va jugar amb el títol de l’àlbum? Per què Fusta de cor?
Reivindico aquest punt emocional del disc, que és molt interior, com un primer nucli. La fusta és com el punt orgànic i el disc és orgànic, no hi ha electrònica. Hi ha, per exemple, molta corda clàssica, un contrapunt a la base moderna de bateria, guitarres i baix. El disc és càlid i per això Fusta de cor, una expressió càlida i orgànica.

Fa vint-i-tres anys que es dedica al món de la música. En quin moment decideix treure un disc en solitari?
Un dia, fa quatre anys, vaig dir que volia fer els meus temes i fer el meu projecte. I vaig començar a treballar. Havia treballat amb altres artistes i gires, però sempre busques nous reptes. També surt de la necessitat de parlar de mi mateix, de dir el que volia dir, fer les coses com jo les vull fer i dominar tot el procés creatiu: des de les lletres o els arranjaments i la distribució fins al lloc on vas a tocar… Tenia ganes de fer tot això. De fet, és una feinada i, en aquest cas, fent-la sol; però la recompensa és molt més gran.

Ha col·laborat amb diverses bandes. En quins grups ha treballat amb més implicació?
Ho vaig compaginant. Durant molt de temps, he estat docent, professor de música. He estat amb multitud de bandes de versions com a arranjador. Encara estic amb Natxo Tarrès & The Wireless, un tribut a Marley, que vam tocar l’any passat a l’Acústica a Figueres. És un tribut a Marley amb músics de Gossos, el bateria de Macaco, en Dídac, que també és el que ha gravat el disc… També estic amb espectacles infantils, com Heavy per Xics o Pop per Xics…I amb una banda d’un cantant d’aquí Figueres, que es diu Moksha. Majoritàriament, moltes versions. He acompanyat, durant anys, en Joanjo Bosk.

Quins nous projectes té a la vista?
Vaig fent cançons i tinc ganes de gravar el segon disc. Hi ha temes que en directe toco, que són nous i segurament aniran al segon disc. Tinc ganes de fer alguna cosa nova. De totes maneres, fins al setembre continuaré amb la gira Fusta de cor i, llavors, a la tardor, començaré a gravar.

El proper disc seguirà la línia rock folk o farà un biaix cap a l’electrònica?
Visc a pagès, tinc gallines, gossos… Soc molt fan de l’autenticitat de les coses. I no dic que no sigui autèntica, la música electrònica, però m’agrada el punt orgànic i artesà. No m’he endinsat gaire en el món de l’electrònica, tot i que tampoc ho descarto. En principi, no. Les màquines el què tenen és que són una mica robòtiques i ho trobo fred. L’escalfor de la imperfecció humana m’agrada molt. Sí que les cançons del proper disc, però, seran més enèrgiques i no tan interiors. Totalment.

El seu nom artístic, Alverd Oliva, també evoca la natura.
És un joc de paraules, amb el color verd oliva. El meu avi era pagès de Vilanant i jo, de petit, vaig viure l’entorn rural i el gaudia molt. Hi estic connectat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz