Albert Gurt: ‘Jo sóc Hèctor’

0
1049

La dimensió esportiva i política d’Albert Gurt el va convertir en un personatge molt rellevant de la nostra història. En una dimensió general, fou un atleta de marxa de primeríssima categoria (campió de Catalunya i d’Espanya dels 10 kms en diferents ocasions) que desenvolupà la seva brillant activitat al llarg de les dècades dels anys trenta, quaranta, cinquanta i primera meitat dels seixanta. En una escala local, vint anys després, fou regidor del primer ajuntament democràtic figuerenc del postfranquisme per Esquerra Republicana de Catalunya, càrrec des del qual tingué l’encert de promoure l’estadi d’atletisme que ara porta el seu nom. I encara caldria tenir present la seva activa participació en el tramat associatiu ciutadà: a l’ADEPAF, al Club Natació Figueres, a l’Institut d’Estudis Empordanesos o a l’Agrupació cultural Atenea, per citar alguns dels exemples més rellevants.

La seva importància, però, penso que encara creix més quan el considerem en el que en podríem dir la “història sentimental de la ciutat”. L’escriptor Narcís Pijoan, que fou un gran cronista d’aquest àmbit, digué d’ell que exhalava “una aura popular inqüestionable” i recordà el cenacle en què es convertí la seva tintoreria del carrer de Sant Pau: “un fogar d’intrigues, un niu de tertúlies subversives presidides per la xerrameca i per la gesticulació compulsiva del summe pontífex republicà”. L’escriptora M. Àngels Anglada li tenia un gran afecte i en una conversa que tingueren tots dos (i que ell sempre reportava) establiren un paral·lelisme entre ell i el troià Hèctor, cèlebre personatge de la Ilíada. Efectivament, Albert Gurt, com un altre Hèctor contemporani, també havia anat cap a la batalla (la guerrra civil del 1936-39) conscient que la perdria, però sense que això el dissuadís de la seva responsabilitat. Des d’aquell dia, sovint afirmava: “Jo sóc Hèctor”. Aquesta traumàtica experiència de la guerra la recollí en la novel·la autobiogràfica Cendres sobre el mar (2001). I és que ell fou també un escriptor “secret”, que encara té algunes obres inèdites, ja que, a part del títol citat, només publicà un altre llibre, Un centurió a Emporiae (2009).

Vaig tenir l’ocasió de fer-li, el 2008, una llarga entrevista gravada en vídeo per a l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936). M’explicà com havia viscut la proclamació republicana del 1931 a la nostra ciutat i em comentà que, en aquella època de preguerra, “ser de Figueres volia dir alguna cosa: gent inquieta intel·lectualment, oberta al món, a la modernitat”. Potser estaria bé poder recuperar, ara, aquest estat d’ànim col·lectiu dels anys republicans, no us sembla?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li